Crisis migratòries i de refugiats. 370 dc vs 2015: La història es repeteix?

Tardor de 2015:

Refugiats Siris creuant Europa

Refugiats Siris creuant Europa

Desenes de milers de refugiats provinents de països sumits en la pobresa o en conflicte armat, majoritàriament de Síria, pressionen dia rere dia les fronteres de la Unió Europea (especialment les dels països més a l’est), fugint de la barbàrie de la cruel guerra , la fam, la manca d’oportunitats ia la recerca d’un futur segur i digne.

Aquest enorme flux migratori ha agafat per sorpresa a la UE, que, incapaç de donar una resposta ràpida a les urgents necessitats dels refugiats, es veu obligada a replantejar de dalt a baix la política migratòria seguida fins ara.

Any 370 dc:

Gots esperant creuar el Danubi

Gots esperant creuar el Danubi

Desenes de milers de Gots es concentren molt espantats al costat de la frontera de l’Imperi Romà, just enfront dels llocs militars avançats dels romans al Danubi.
Informen que un poble nòmada desconegut fins llavors (els Huns) ha irromput a l’altra banda del riu arrasant les seves terres, sense respectar res, ni a les dones ni als nens.

Els desplaçats, que fugen de la guerra, misèria i caos, demanen permís per creuar la frontera romana i tenir terres per establir-se.
Aquest enorme flux migratori ha agafat per sorpresa a les autoritats romanes que temen veure desbordats per un incontrolat allau de bàrbars en territori romà.

És evident que hi ha molts paral·lelismes entre l’actual crisi dels refugiats i les crisis migratòries que l’imperi romà va patir en els segles IV i V dc, popularment conegudes com invasions bàrbares.

Desconeixem el que succeirà en els propers mesos i anys entorn a aquest tràgica situació de milers de persones que l’únic que volen és fugir de la terrible guerra i tenir una segona oportunitat en la seva vida; Incertesa en relació al cada vegada més complex esdevenir del conflicte armat de Síria, com les pròpies decisions que prengui la UE davant aquesta tragèdia de tal magnitud.

Per això crec oportú tornar al 370 dc, i no tant per seguir establint paral·lelismes entre el que va seguir i el que pot passar. Paral·lelismes que si bé n’hi ha i els veurem, coneixent el desenllaç final dels fets, ningú en el seu sa judici ho desitjaria.

La raó principal recau en que, aprofitant la trista actualitat, he cregut convenient recordar uns fets que van canviar la relació entre els pobles bàrbars i l’Imperi Romà i per tant, van canviar la Història.

Danubi. 370 dc

L'emperador Valent

L’emperador Valent

Després de l’inicial xoc davant les enormes dimensions de la crisi humanitària i d’unes setmanes de dubtes i vacil·lacions, l’emperador Valente, qui governava l’imperi d’Orient, a Constantinoble, no li va semblar en principi una idea desgavellada acollir els milers de refugiats que demanaven asil en l’Imperi, doncs aquests estaven raonablement romanitzats (molts professaven el cristianisme arrià i coneixien el grec i el llatí) pel que podien ser reclutats per a la guerra o utilitzats com a mà d’obra per a les creixents necessitats productives de l’Imperi.

De nou un paral·lelisme amb la situació actual, ja que la Unió Europea, amb una natalitat molt baixa, necessita de mà d’obra per seguir sent competitiva i els refugiats, en la seva immensa part, poden satisfer-la, fins i tot en llocs qualificats.

Gran operació d’acollida
Així va ser quan l’Emperador va ordenar organitzar un enorme operatiu d’acollida que qualsevol govern actual qualificaria com regularització massiva.
Es devia transbordar a milers de persones d’una riba a una altra del Danubi, doncs en aquella zona no hi havia ponts (per raons de seguretat).

Danubi avui, per on fa 1.600 anys van creuar els Gots

Danubi avui, per on fa 1.600 anys van creuar els Gots

Els romans, responent a la seva merescuda fama de bons planificadors i organitzadors, es van posar mans a l’obra: es van confiscar embarcacions de pescadors, barcasses i fins troncs ahuecados, es van construir basses i pontons i es van iniciar les operacions de transbord, que van durar setmanes senceres , ja que el riu baixava crescut per les pluges que va dificultar les tasques.

No obstant això, ja en marxa tot l’operatiu de rescat, el projecte d’integració va acabar fracassant, ja sigui per la corrupció administrativa, encapçalada per governadors locals que van abusar dels refugiats (incomplint les ordres rebudes per Constantiopla); com per la incapacitat de les legions romanes per controlar la gran multitud.

Expulsions en calent
A l’altra riba, els bàrbars suposadament desarmats havien de passar davant d’uns funcionaris que els prenien la filiació; però hi havia tanta gent per fitxar que la frontera va tornar a tancar-se. El transvasament es va interrompre i les patrulles que havien ajudat als immigrants a travessar el riu es van dedicar a perseguir els que havien quedat enrere i intentaven passar il·legalment (el que avui en dia anomenaríem expulsions en calent)

No estava clar el que havia de fer-se amb els ‘sense papers’: si expulsar-los en calent o acollir-los. L’únic cert és que els gots no estaven disposats a tornar a casa amenaçades pels cruels huns.

Malgrat el terroritzats que estaven els gots ‘, els militars romans els van tractar de manera expeditiva perquè no passés més gent pel Danubi.
No obstant això, els qui van donar aquestes ordres van ser castigats, ja que la consigna oficial era la integració de les tribus. Es podria dir que l’emperador havia decidit aplicar una política d’estrangeria relativament tova i humanitària, però els polítics locals i l’exèrcit no sabien com posar-la en pràctica.

La que en teoria s’hauria d’anomenar operació humanitària, va tenir lloc en una frontera remota, però a diferència d’avui dia, estava lluny de la mirada del govern, sense mitjans de comunicació de masses capaços de tenir-la sota control i sense una opinió pública a la de donar explicacions.
Una operació confiada a buròcrates (molts d’ells corruptes) i militars (molts d’ells brutals).

Legionari romà. S IV dc

Legionari romà. S IV dc

Immigrants interceptats per patrulles de la UE

Immigrants interceptats per patrulles de la UE

Hi ha un altre paral·lelisme d’aquesta successió de fets, aparentment precipitats i sense un horitzó clar a mig i llarg termini, amb les migracions del nord Àfrica cap a la Unió Europea. En certa manera, Melilla és una frontera com la que va representar el Danubi al segle IV.

Fracàs rotund:
Aquells errors van canviar el curs de la història. I és aquí quan ja no hi ha afortunadament paral·lelismes amb la situació d’avui dia.

Van provocar una rebel·lió d’immigrants que va acabar amb una sagnant batalla i la inesperada derrota de les legions romanes (superiors en nombre als bàrbars) i amb la mort del propi emperador Valente, a Adrianòpolis (Turquia europea, prop de Constantinoble), el 9 de agost de 378 dC.

Gots a la batalla d'Adrianòpolis

Gots a la batalla d’Adrianòpolis

Batalla d'Adrianòpolis

Batalla d’Adrianòpolis

Els esdeveniments posteriors van precipitar el que es coneix com la ‘Decadència i caiguda de l’imperi romà’.

Apunts:
El desastre humanitari de l’any 376 va ser descrit pels historiadors Amiano Marcelino (llatí) i Eunapio (grec) pocs anys després que passés, pel que els seus relats són bastant fidedignes.
El llenguatge usat per Amiano és revelador: per a ell, els gots eren una “plebs truculenta” (multitud de miserables perillosos) i amb el seu relat mostra el seu total desaprovo a la decisió de l’Estat d’acollir els refugiats que segons ell, venien a subvertir- .
Tenim davant nostre, l’oportunitat de no repetir la mateixa història en què els antics romans i pobles bàrbars es van veure embolicats.
Per desgràcia, les notícies que diàriament ens arriben de les fronteres europees de l’est no fan presagiar que haguem après dels errors del passat.

Perquè, un cop els refugiats són acceptats, si ho són, i un cop estan instal·lats en els nous territoris. Quin pas més cal fer? I ara què?
¿Acceptar-los inicialment per rebutjar-los després? com va fer Roma?
És elemental dissenyar una política d’acollida de refugiats i immigrants, sense precipitació (però si amb celeritat ja que la situació ho requereix)  per aconseguir a un equilibri entre la població autòctona i la nova, i aconseguir així, a mig termini, una òptima convivència i fusió entre les dues poblacions.

Èxodes i crisi de refugiats s’ha anat repetint al llarg de la història, per la qual cosa hauríem a començar a veure-ho com una oportunitat per a tothom.

Finalment, com a amant de tot patrimoni cultural i artístic, però en especial del llegat de Roma, no vull acabar sense abans mostrar la meva condemna i repulsa més absoluta a la barbàrie de la guerra i en particular a l’eliminació sistemàtica del Patrimoni de la Humanitat , amb Palmira com trist darrer cas, per part de l’infaust estat islàmic.

Víctor Bertran
Limes.cat

Leave a comment

Cèlebres frases….de cèlebres romans (II)

Al igual que vaig fer mesos enrera, publico un segon lliurament de frases célebres del món romà que han arribat als nostres dies.
A diferència del primer lliurament, en que totes elles eren conegudes bàsicament en la seva versió original, és a dir, en llatí, les que es seleccionen a continuació en la seva majoria són més conegudes per la seva versió adaptada la nostra llengua.

No només moltes d’elles no ens resulten estranyes sinó que fins i tot algunes les hem arribat a usar a amb certa regularitat.

En aquest article resumiré algunes de les més destacades, sorprenents i divertides cites romanes eternes.
Paral·lelament, descriuré el significat real de la frase, entenent el moment històric de quan es va pronunciar així com trasllandant-ho als nostres dies.

“Un malalt no busca un metge que sàpiga parlar bé, sinó un que sàpiga curar-lo”
Luci Anneu Sèneca (S.I dc)
Filòsof, poltíci, dramaturg i mentor de l’Emperador Neró
SenecaPer entendre la frase cal conèixer la mala imatge que tenien molts metges durant aquella època. Molts metges eren simplement curanderos de poca monta o farsants xerraires amb molt pocs coneixements de medicina.
Afortunadament, avui en dia, almenys en la nostra societat, la medicina ha evolucionat molt i la percepció que la societat té dels metges és completament diferent a la dels temps dels romans.

“Els que saben molt s’admiren de poques coses, en canvi, els que no saben res, s’admiren a si mateixos de tot”
Luci Anneu Sèneca (S.I dc)
Filòsof, poltíci, dramaturg i mentor de l’Emperador Neró
Semblaria una frase dedicada precisament a qui va ser l’alumne més cèlebre de Sèneca: Neró, un personatge de molt baix nivell intelectual però amb un ego molt poderós, fet que portà a l’Imperi al llindar del colapse econòmic i social.
Per desgràcia aquests frase és perfectament aplicable a moltes de les persones que ens rodegen i fins i tot, tenen càrrecs de responsabilitat i govern importants.

“Els homes son com els vins: l’edat agria els dolents i millora els bons”
Marc Tul·li Ciceró (s.I ac)
Polític, filòsof i orador
CiceroCiceró no es centrava només en l’aspecte físic, on la frase ha estat plenament integrada als nostres dies, sinó sobretot en la personalitat de molts personatges importants de l’antiga Roma. A tall d’exemple i citant a romans célebres, diré que l’emperador Tiberi fou un veritable tirà i despota els darrrers anys de la seva vida, per contra, l’emperador Marc Aureli, centrà els seus darrers anys a la filosofia i la filantropia.

“Si volem gaudir de pau, hem de cuidar bé les armes, si deposem i abandonem les armes, no tindrem mai pau”
Marc Tul·li Ciceró (s.I ac)
Polític, filòsof i orador
Aquesta frase resumeix el tarannà fundacional de la civilització romana. Un poble d’origen militar i militaritzat amb una convicció molt ferma, d’haver estat l’escollit per dominar o com a mínim influir en la resta de pobles.  Es consideraven els guardians del món conegut.
Quan Ciceró la va pronunciar es referia a no baixar mai la guàrdia, coneixedor dels cada cop més enemics ferits (i amb sed de venjança) que Roma anava adquirint, campanya rera campanya.
Això és perfectament visible amb el que ha succeït aquests darrers anys amb les grans potències mundials, com EEUU i les corresponents accions militars i guerres preventives , com a Irak i Afganistan.. (el mateix va fer Roma amb Cartago)

“La sort està tirada” (alea iacta est)
Juli Cèsar (s.I ac)
Líder polític i general
Juli_CèsarPotser la frase d’origen romà més coneguda. Juli Cèsar la va pronunciar al creuar el (riu) Rubicó (una altra frase habitualment usada avui dia) sense permís, posar romb cap a Roma amb el seu exèrcit i desafiant el Senat.
S’usa avui en dia, tant per situacions quotidianes com per decisions trascendentals, per indicar que s’ha pres una resolució decisiva de la qual ja no es pot tornar enrera.

“Pa i circ” (Panen et circenses)
Dècim Jun Juvenal (s.I dc-II dc)
Poeta satíric
JuvenalEl to amb el que Juvenal va escriure aquesta frase fou d’enorme crítica, decepció i amargor envers el poble romà, al que veia com a degradat i amb pèrdua constant de valors envers als seus avantpassats, doncs aquest, segons Juvenal, es contentava, amb tenir garantit un plat a taula i sobretot espectacles de jocs, perdent l’esperit crític envers el seu entorn.
D’això eren molt coneixedors i conscients molts líders i polítics romans que de forma periòdica ho van aprofitar per tapar i silenciar gestions polítiques i econòmiques nefastes i desastroses.
És obvi que en molts paisos del món (i no només del Sud) continua passat el mateix. és per aquest motiu que, lamentablement, aquesta frase segueix sent tant viva i de rabiosa actualitat com en els dies de Juvenal. 

“La Grècia captiva va dominar al seu ferotge vencedor”
Quin Horaci Flac (s. I ac)
Poeta líric i satíric
HoraciAquesta encertada frasse d’Horaci mostra el que va Grècia i l’Helenisme va representar per a Roma.  Després de conquerir Grècia, Roma va quedar enlluernada per la seva cultura i art, prenent com a primera decisió, el trasllat a la Ciutat Eterna de tots els pensadors i mestres grecs per a que formessin als líders i persones influents romans.
Va tenir el seu cènit durant el regnat de l’emperador Adrià, un gran admirador de la cultura grega.
En el fons això responia a un cert complexe d’inferioritat per part del món Romà vers al món Grec en quan al seu refinament cultural. En certa manera, el conqueridor militar (Roma) vas ser conquerit culturalment pel poble derrotat (Grècia)
Traslladat a avui, és comparable al predomini econòmic i militar d’algunes potències mundials sobre cultures força més antigues, i de les quals n’aprenen molt.

Víctor Bertran
www.limes.cat

Leave a comment

4 de setembre de 476 dC: La fí de Roma, la fí de l’Edat Antiga

Data: 4 de setembre de 476 dC

Fet:  Fi administratiu de l’Imperi Romà d’Occident

Protagonistes: Orestes, Odoacre, Ròmul Augustul, Zenó

Localitzacions: Roma, Ravenna, Constantinoble

Antecedents:
473 dc: L’Imperi estava immers en una crisi total. La pressió dels bàrbars a la frontera cada cop era més asfixiant.

La greu crisi econòmica que patia l’Imperi impedia pagar amb regularitat i proveïr d’armament adeqüat les tropes que havien de defensar-lo, cada cop més desmoralitzades.
A moltes provincies, gran part del llegat de Roma s’esfondrava a gran velociat, aqueductes i carreteres eren abandonades. Eren temps de por i miseria.

Grande_Ludovisi_Altemps_Inv8574Romans contra bàrbars
orestesEnmig de tot aquell caos sobresortia Flavi Orestes, polític romà que, lluny d’admetre l’evident (l’Imperi es desintegrava), es posà en marxa per recuperar l’esplendor de temps pretèrits, escalant posicions a l’exèrcit romà (ja composat en quasi la seva totalitat per efectius bàrbars que no s’havien romanitzat) fins a esdevenir General de l’exèrcit de Roma.

OdoacreParal·lelament apareix el personatge d’Odoacre, un competent guerrer bàrbar, originari del poble dels Hèruls, que poc a poc va anar adquirint càrrecs de gran importància a la Cort Imperial a Ravenna, comandada per un reguitzell de fugaços emperadors titelles, en mans de cabdills bàrbars, el darrer dels quals era Gliceri.

Tant Orestes com Odoacre ocupaven càrrecs similars, fet que irritava molt al primer. Tots dos tenien molta experiència i eren molt ambiciosos, cosa que els va enfrontar, doncs tenien idees molt diferents envers a l’Imperi Romà.

En aquells dies, el poder de l’exèrcit de Roma es debilità molt quan va esclatar la violència a les pròpies files entre els soldats romans i els guerrers bàrbars que el formaven. Això provocà que s’acabés dividint: tenien interessos completament diferents i desconfiaven els uns dels altres (en especial els romans dels bàrbars).

Descripció dels fets:
Tremissis_Julius_Nepos-RIC_3221Aquell caos  provocà la intervenció de l’Imperi d’Orient, governat per l’Emperador Lleó I (el traci), l’any 474 dC, acusant d’incompetent a Gliceri, Lleó nomenà i imposà un nou emperador per Occident: Juli Nepot, parent seu. Fou la persona escollida per dirigir la invasió de l’Imperi d’Occident i rescatar-lo de les mans bàrbares.

Gliceri no va poder fer front a Nepot i es rendí, doncs part important de les seves tropes bàrbares (els burgundis) l’havien abandonat.
En aquest context, tant Orestes com Odoacre van jurar fidelitat al nou emperador: Nepot, el qual els va ascendir per igual.

Mentrestant, els visigots s’anaven apoderant a gran velocitat de tota la Galia, massacrant a la població romana.
Bàrbars
Cada cop eren menys els territoris d’Occident que quedaven sota el control imperial

Imperi Romà Occident 475 dC
Per això, Nepot ordenà a Orestes a lluitar contra els visigots, però desobeïnt-lo, Orestes es rebelà, amb l’ajuda de molts soldats bàrbars, contra Nepot, que fugí de Roma cap a Ravenna.

RomulusUn cop alliberat el tro, Orestes no el reclamà per a ell sinó que el 31 d’octubre de 475 dC proclamà Emperador al seu jovenet fill de només 12 anys, Ròmul Augústul (sobrenom de petit August).

Perquè no es van nomenar ell emperador? Orestes s’havia criat entre bàrbars i serví a la Cort d’Àtila, pel que era probable que molts romans no l’acceptessin.
No obstant, qui dirigia l’Imperi en realitat sí era Orestes, que va apartar a Odoacre del poder, tot assumint la regència en nom del seu fill.

La Cort de Constantinoble no va reconèixer mai a Ròmul Augústul, considerient-lo un titella d’un usurpador, però com que estaven immersos en una guerra civil, no van actuar al respecte i van deixar que Ròmul pogués acunyar moneda.

Ròmul-AugústulAl seu temps, Oretes es negà a recompensar  amb terres i diners als soldats bàrbars que l’havien ajudat a derrocar Nepot, tal com els havia promès, fet que provocà que aquests es rebel·lessin con ell.
Els enfurismats soldats van demanar ajuda a Odoacre. Li varen proposar que el nombrarien rei (que no Emperador) a canvi de terres. Per a Odoacre, allò va suposar la seva oportunitat per venjar-se d’Orestes.
Durant dies van estar saquejant les poques ciutats que encara no havien caigut en mans dels bàrbars.

visigoths_in_romeBarbars

Orestes va deixar a Ròmul Augústul, à càrrec del seu tiet Paulus, a la fortificada Ravenna, i va escapar a Ticinus (Actual Pavia).
S’havia adonat que el seu somni de reconstruïr l’Imperi era ja del tot impossible.

No obstant això, s’enfrontà amb el seu reduït i poc preparat exèrcit a Odoacre a Plasentia (actual Piazenza).  La derrota d’Orestes fou implacable, que morí a la batalla, executat.

Acte seguit, Odoacre es dirigí cap a Ravenna per eliminar a Ròmul Augústul, i amb ell tot rastre de poder imperial. Al palau, totalment desprevinguts, varen matar a Paulus i capturar al petit i insignifiant emperador, qui va ser perdonat.

Al perdonar-li la vida, Odoacre va demostrar clemència, mostrant-se com un sobirà just davant els romans.

Odoacre es convertí en Rei. L’Imperi Romà havia desaparegut 500 anys després de la seva creació. A nivell polític la situació havia canviat molt.

odoacro
A Constantinoble, la notícia arribà a l’Emperador Zenó.
En aquest sentit, Odoacre exigí a Ròmul Augústul que enviés uns missatgers a Constantinoble, amb una missiva (i els símbols imperials), en nom de l’Emperador i el Senat de Romà, comunicant a l’Imperi Oriental que ja no es necessitaven més emperadors a Occident.
Zenó va acceptar-ho i reconegué a Odoacre com a Rei.

Missatgers d'Odoacre a Constantinoble
Odoacre tenia la intenció de ser quelcom nou: el Rei d’Occident, prescindint de la porpra imperial romana, relacionada ja no amb èxits i prestigi, sinó amb pèrdues i fracassos.

Molts territoris i terres de l’Imperi van ser ocupats ràpidament pels soldats bàrbars, que van rebre la recompensa promesa per part d’Odoacre.

El mapa del que havia sigut l’Imperi Romà d’Occident havia canviat de dalt a baix en molt poques dècades

Regnes bàrbars
Importància dels fets:
– Tradicionalment, Aquests fets han estat descrits com els que varen marcar el trànsit de l’Antiguitat a l’Edat Mitja.
corona imperial Romana- Molts líders romans (i també part dels seus ciutadans) es negaven a admetre que en realitat Roma ja havia caigut feia temps; creien que es tracta d’un periode de greu crisi institucional i debilitat però que enfocant-ho de manera correcte es podria reorientar la situació, pensaven que mentre hi hagués un emperador (per molt titella i insignificant que fos), Roma seguia existint….

Curiositats:
- Paradoxalment, aquests fets no van resultat excepcionals pels seus contemporanis (a diferència del saqueig de Roma per part d’Alaric i les seves tropes visigodes, l’any 410 dc). La raó? més de 70 anys d’usurpacions, invasions i saquejos havien precedit l’acte final d’un imperi moribund.
- El fugaç emperador imposat per Constantinoble, Nepot, un cop fugí de les tropes d’Orestes, es retirà a Dalmàcia, des d’on va enviar nombrosos peticions d’ajuda econòmic ai militar a l’emperador Zenó, el qual si bé mai va ajudar-lo, sí va confirmar al deposat emperador com a legítim metre va viure, fent-lo anomenar emperador.
- El pompós nom de Ròmul Augústul, feia referencia a Ròmul, el fundador de Roma, alhora que a August, el fundador de l’Imperia. No obstant això, no hi havia res en el jove emperador que recordés a aquells llegendaris homes.
- Ròmul Augústul va ser confinat Lucullanum, al Castell dell’ovo, a la badia de Nàpols. La data de la seva mort és tot un misteri, ja que es per la seva pista l’any 476 dc. No obstant, existeixen indicis i teories que consideren la seva supervivència fins l’any 511 dc.

presó romul augustul

Víctor Bertran
www.limes.cat

Leave a comment

Flàvia Domitil·la: la misteriosa història d’una de les primeres màrtirs cristianes

Roma. mitjans del s. I dC.

VespasiàDesprés d’un convuls període de guerra civil, finalment regna la pau i estabilitat, sota el control del flamant nou Emperador Flavi Vespasià, creador de la coneguda i prestigiosa Dinastia Imperial Flàvia.

En aquells temps, una nova religió provinent de Judea començava a agafar forma i estendre’s molt ràpidament, i no tant sols per l’Orient Pròxim sinó per tot l’Imperi Romà, fins i tot a la pròpia ciutat de Roma: El Cristianisme.

ichtus- ichthys. Símbol secret del Cristianisme

ichtus- ichthys. Símbol secret del Cristianisme

Aquesta religió, misteriosa i força desconeguda encara entre la gran massa social, ben aviat creà grans recels entre les Autoritats Romanes així com entre els defensors de la tradicional moral romana, doncs xocava de front amb les creences oficials, és a dir, la jerarquia politeista vigent.
En concret, el Cristianisme o segons els romans de l’època, una nova versió fanàtica del judaisme, era vist com una amenaça a la pròpia autoritat de Roma, ja que al negar el Cristianisme l’existència dels deus tradicionals romans també negava implícitament la divinitat dels Emperadors, que un cops morts, es convertien en deus.

Malgrat això, molts romans van abraçar aquesta nova religió. La majoria eren d’estirp senzilla o miserable, doncs el Cristianisme prometia sobretot una vida eterna plena de pau i benestar després de la mort, més enllà de les misèries viscudes a la vida terrenal, acollint a tots els que volguessin, sense distincions ni exclusions; això, sense cap dubte, va atraure molt a tots aquells que se sentien exclosos, ja fossin esclaus, pobres, malalts…

Però no només entre els marginats va triomfar el Cristianime sinó també, en menor mesura, entre les classes més benestant de l’Imperi Romà.

En aquest context social, apareix Flàvia Domitil·la, neta de l’Emperador Vespasià i alhora esposa del Cònsol Tit Flavi Climent, també net de Vespasià i cosí de Domicià, fill de Vespasià i darrer Emperador de la Dinastia Flàvia.

Bust de Flàvia Domitil·la (Copenhaguen)

Bust de Flàvia Domitil·la (Copenhaguen)

Les autoritats romanes no distingien molt bé per aquells temps entre jueus i cristians; els anomenaven simplement pagans doncs cap dels dos adoraven les imatges dels deus ja que seguien llibres sagrats. A més, eren sistemàticament acusats de no pagar impostos.

Tant Flavi Climent com Flàvia Domitil·la van convertir-se al cristianisme, convençuts, tot i saber  els perill que això comportava.

Domicià

Domicià

Per desgràcia seva, malgrat ser ambdos membres de la família de l’Emperador, no es salvaren de la purga i depuració ètnica que Domicià, de caràcter cruel, imposa contra els cristians.
Segons l’historiador Suetoni, amb acusacions molt pobres i poc contrastades contra ells, van ser denunciats.
Flavi Climent fou assassinat, mentre que Flàvia Domitil·la va ser desterrada a la illa de Ponza, càstig comú entre els romans per la gent noble, on morí cap a l’any 95 dC.

Dues Flàvies Domitil·les?

Santa_Flavia_DomitillaTot i que la llegenda cristiana para d’una sola Flàvia Domitil·la, les fonts històriques parlen de l’existència d’una altra Flàvia Domitil·la, més desconeguda i misteriosa, quasi al mateix lloc i al mateix temps.
En concret, la segona Flàvia Domitil·la fou neta del Cònsol Tit Flavi Ciment, i per tant neta també de la primera Flàvia.
A l’igual que la seva tieta, també va ser deportada a una illa deserta, en aquest cas la illa de Pandatària (actual Ventotente), per professar la seva fe cristiana.

Si es compara aquest càstig amb el que la majoria de màrtirs cristians van patir, morir cremat, ser desterrat resulta francament suau. No obstant, per una rica dona romana, acostumada a tot tipus de comoditats i benestar, de cop i volta ser abandonada a una illa sense pràcticament res, condemnada a morir de gana o malalties, era realment molt dur.

La veneració a la Flàvia Domitila deportada a Ponza és molt antiga, ja en el s III dc, es feien viatges de peregrinació a la citada illa en honor seu.

Curiositats:

- Flàvia Domitil·la (esposa de Flavi Climent) va tenir dos fills, i com que ni el difunt Emperador Tit ni el seu germà, l’Emperador Domicià tenien descendència directa masculina, haurien hagut de deixar seu lloc a un dels fills de Flàvia Domitil·la. Poc li va faltar a l’Església tenir ja al segle I dc un emperador cristià (300 anys abans que ho fos Constantí !!), però no va ser així, com a conseqüència de la violenta persecució que Domicià va inicià.

- La primera esposa de l’Emperador Vespasià també s’anomenà Flàvia Domitil·la i com és Domitil·la-la-majoranterior a les altres dues, se la coneix com a Domitil·la la Major.
Fou la mare dels futurs Emperadors Tit i Domicià.
A diferència de les posteriors Domitil·les, no es convertí al cristianisme.
Per tant, son finalment tres les Flàvies Domitil·les que apareixen en aquesta Dinastia.

Catacumbes de Domitil·la

Catacumbes de Domitil·la

- Les Catacumbes de Domitil·la, una de les més grans i antigues de Roma, tenen el seu origen en Flàvia Domitil·la, la primera de les cristianes, doncs es van contruïr en la seva propietat, cedida generosament per ella entre els seus lliberts.

-Flàvia Domitil·la és avui tant venerada pel Cristianisme com també pel Judeisme.

- A la Illa de Pandatària, 50 anys abans que Domitil·la, va ser-hi deportada, fins la seva mort, la filla d’August, per ordre del seu pare.

Pandataria_ventotene

Dedicat a la meva preciosa Flàvia, que avui, 7 de maig, celebra el seu Sant.

Víctor Bertran
www.limes.cat

1 Comment

Qui dona més per ser Emperador?: L’imperi Romà a pública subhasta.

Còmmode31 de desembre de 192: l’infame Emperador Còmmode, mort assassinat, estrangulat, mentre es banyava a Palau, fruït d’una conspiració liderada per senadors i amb el beneplàcit de la totpoderosa Guàrdia Pretoriana, encarregada bàsicament de la protecció de la Família Imperial, i en especial del seu Emperador, però alhora de la seguretat de la ciutat de Roma.
Son temps molt convulsos a Roma.

Publi_Helvi_PertinaxCom a resultat, s’elevà al tro l’ancià senador Publi Helvi Pertinax, regnat que només durà 86 dies.
Pertinax, gat vell de 66 anys, no va acceptar de bon grat l’oferiment, conscient del merder on es ficava, però la persuasiva insistència dels pretorians i en menor mesura del Senat, va acabar per convènce’lo, força a contracor.

El seu curt regnat s’explica perquè el veterà nou Emperador intentà imitar les pràctiques austeres de l’enyorat Marc Aureli (totalment apartades per part del seu fill Còmmode). En concret i entre altres coses,  procurà reduir el poder (quasi il·limitat) que havia adquirit la Guàrdia Pretoriana, sobretot en temps de Còmmode.

Guàrdia PretorianaRebaixà el salari dels Pretorians i reduí al 50% les despeses de Palau, doncs les arques de l’Estat estaven a la vora del col·lapse, com a resultat de la infausta gestió econòmica i malbaratament de l’administració Còmmode.
Aquestes mesures van entusiasmar al poble, però no així a una part important de l’opulent classe alta ni a l’acomodada Guàrdia Pretoriana, que esperava per contra, una generosa recompensa per part de Pertinax per haver-li donat la porpra imperial. Per aquest motiu, enormement decebuts, amenaçaren d’amotinar-se contra Pertinax.

Guàrdia_PretorianaPrudent, l’Emperador va fer marxa enrere en les seves pretensions i cedí a les exigències dels Pretorians, venent-se les propietats de Commode per pagar-los-hi.
Conscient de l’enorme perill que suposava ser Emperador en aquells turbulents anys, Pertinax sempre refusà que la seva dona i fill tinguessin títols imperials, protegint-los amb aquest fet del que els pogués passar quan ell morís.

La metxa esclatà quan Pertinax prohibí als Pretorians passejar armats per Roma. El matí del 28 de març de 193, es presentaren a les portes del Palau imperial un grup d’exaltats Pretorians disposats a matar a l’Emperador. Pertinax, lluny d’acovardir-se, els ordenà que gardessin les espases. Davant aquest coratge, els soldats van obeïr, tots menys un que es va tirar sobre el Cèsar, clavant-li varis cops d’espasa. Acte seguir, la resta, encoratjats i encegats per la violència, s’hi van sumar i el van massacrar.

De nou, el poder de l’Imperi estava en mans de la temuda Guàrdia Pretoriana.

PretoriansÉs en aquest moment quan els Pretorians, al capdavant dels quals estava el Prefecte Ecletus, varen posar a la pràctica quelcom intolerable i ofensiu per la societat romana de l’època: posar a pública subhasta el tro imperial entre els homes més rics i influents de Roma.
El càrrec d’Emperador estava literalment en venda al millor postor.

En aquests grotesc espectacle, l’excònsul Didi Julià s’imposà a Tit Flàvi Sulpicià, sogre de Pertinax i per tant perillós pels Pretorians.
El preu final per la porpra imperial romana s’estipulà en 25.000 sestercis per soldat.

Didi_JuliàA més d’aquesta enorme suma de diners, Didi Julià prometé a la Guàrdia Pretoriana que tornarien a tenir plena llibertat d’acció, parcialment limitada per les incipients reformes de Pertinax.
Un cop acceptat com a nou Emperador, els Pretorians el van escortar des del seu campament militar, a les afores de Roma, al Palau Imperial, enmig de fortes mesures de seguretat.

Campament_Guàrdia_Pretoriana_Roma
El nomenament de Didi Julià no va agradar gens a la plebs però encara menys a una part de l’exèrcit, que no l’acceptà mai.

Septimí_SeverÉs per això que poc després, Septimi Sever, que havia estat proclamat emperador per les legions de Il·liria (actual Croàcia), emprengué camí cap a Roma per a derrocar-lo.

Julià respongué a l’amenaça fortificant Roma tant ràpid com les forces que disposava li permetien, però ja una part dels Pretorians va aprofitar l’ocasió per escapar i deixar-lo sol.

Un cop va aconseguir arribar a Roma, Septimí Sever convencé al Senat per a que aquest decretés la mort de Julià.
Desesperat Julià, envià al seu Prefecte a Septimí per a que li comuniqués que li oferia compartir amb ell el tro simultàniament. Septimí matà al missatger i envià un missatge als Pretorians demanant-los el lliurament dels assassins de Pertinax a canvi de la seva impunitat, fet que van acceptar.

Els convidà alhora a que sortissin desarmats del campament per jurar-li fidelitat, però un cop es varen presentar amb els uniformes de gala, els va fer empresonar.
Els va perdonar la vida, però ordenà expulsar-los de Roma.

A partir de llavors, es va reclutar als Pretorians entre les legions de la frontera.

Mentrestant, Julià temorós, va romandre al Palau Imperial, però inevitablement fou assassinat el dia següent per odres del nou i poderós Emperador: Septimí Sever, iniciant una nova dinastia imperial, els Severs; un període de relativa estabilitat política.

Víctor Bertran
www.limes.cat

Posted in Sense Categoria | Leave a comment

Xerrada: “El meravellós món dels Romans” a Primària

Benvolguts amics

Us vull fer partíceps de la meva darrera conferència – xerrada “El Meravellós món dels Romans”.

En concret, aquest cop vaig poder gaudir d’uns assistents excepcionals, doncs eren nens i nenes de primària de l’Escola Frederic Mistral.

Aprofitant que estaven immersos treballant en un projecte relacionat amb la Civilització Romana, l’escola va contactar amb mi i molt gustosament vaig acceptar-ho per a poder compartir amb els alumnes tots els coneixements en comú.

Xerrada_Romans (3)Ens ho vam passar molt bé, vam aprendre molt i vaig poder comprobar el bon nivell i coneixement que tenen dels romans i tot allò que els envolta.

Xerrada_Romans (2)
Cadascú va mostrar-me un mural-dibuix relacionat amb la civilització romana i val a dir que molts d’ells estaven molt ben fets!

Xerrada_Romans(5)
Vam parlar de l’arquitectura, les termes, els jocs i els amfiteatres, l’exèrcit, els vestits i les modes, les classes socials i el paper dels esclaus, les carreteres, els vaixells, les fronteres i muralles, els barbars, l’organització de l’Imperi, el paper de l’Emperador i el Senat, fins i tot del llatí……i no podia faltar, de Juli Cèsar i Cleòpatra.

Xerrada_Romans (1)
ja a les acaballes també vam poder fer una divertida i rigurosa recreació de com s’equipaven i lluitaven els soldats romans.

Xerrada_Romans_Frederic Mistral (2)

Va ser una jornada molt agradable. Gràcies a l’Escola Frederic Mistral i als seus alumnes de 2on de Primària.

Víctor Bertran
www.limes.cat

Posted in Sense Categoria | Leave a comment

El verí a l’Antiga Roma: Una arma secreta per a aniquilar adversaris

Verí_RomaParlar de verí a l’antiga Roma, és parlar de Ciència (la toxicologia); és parlar d’Història: sovint l’enverinament a determinades persones canvià el curs de la Història en moments crucials; és parlar de Cultura: el verí arribà a formar part de la vida quotidiana romana i creant-se una subcultura en l’elaboració de tòxics i verins; és parlar de la (part més fosca) de la pròpia condició humana, per finalment parlar de literatura: quants escriptors contemporanis i moderns, historiadors han vessat tinta entorn el verí !

Tot i que sovint associem l’ús del verí durant l’Antiguitat bàsicament a Roma, el seu ús remunta molts anys enrere: es creu que el ja el Faraó egipci Menes, fundador de la Dinastia I (3.500 a.C) estudià les propietats de plantes verinoses per al seu ús.

Tornant a Roma, l’enverinament portat a terme a l’alimentació o beguda no va ser gens estrany, tot el contrari, aplicant-se de forma documentada, ja des de l’any 331 aC.

Hi ha cert acord entre els historiadors a considerar el verí com una arma a mans dels poderosos, segons descriu l’escriptor Tit Livi, però per contra, no és menys cert que els enverinaments van ser usats en a profit propi en totes les classes i ordres socials.

Va ser precisament la impunitat que oferia el verí la que el va fer tant popular. La impossibilitat de detectar-lo en un cadàver va fer que, fins ben entrat al s XIX, el crim quedés impune.
Segons, Discòrides, metge grec del s.I dC, descriu que els tòxics produeixen uns símptomes molt semblants a malalties naturals, com vòmits i diarrees.
És per aquest motiu que se’l coneixia com “l’arma del covard”.
Sovint, les víctimes ignoraven que estaven sent assassinades sense possibilitats per a defensar-se.

Cicuta_virosaEn general, els verins vegetals van ser els més coneguts i més utilitzats, com el jusquiam, l’estramoni, la belladona i la mandràgora, l’acònit, l’extracte de teix i l’opi o la Cicuta, molt popular entre el poble.

També verins minerals, com les sals de plom, el  mercuri, el coure, i l’antimoni eren coneguts, però poc usats.

Amb tot, el verí més usat fou l’arsènic.
Punt i a part suposa el cianur, el verí preferit per a Neró per tal d’eliminar els seus oponents.

Així doncs, tant alguns Emperadors com patricis tenien els seus propis enverinadors professionals, hàbils en ordir diferents verins.
LocustaEs creu que enverinadors professionals sovint va provar la potència dels seus potencials verins prèviament amb animals, esclaus i convictes.
Entre tots ells, destacava la infame Locusta, una esclava que, havent estat condemnada a mort, se li va commutà la pena per a que treballés per l’Estat, com a enverinadora.
La carrera professional de Locusta és descrita per quasi tots els antics historiadors.

L’Emperador Claudi, el predecessor de Neró, va ser suposadament enverinat amb fongs o herbes verinoses.
En aquest sentit, l’any 54 dC, Locusta fou contractada per Agripina la Menor – la darrera muller de Claudi- per a que subministrés verí al seu marit.
Agrippina_MinorClaudi

l’Emperador va morir després d’una llarga agonia un cop ingerit el verí durant el sopar (el pla consistí en canviar els bolets “amanites cesàries” per  “amanites phalloides”). Sembla ser que es va recuperar per ser de nou enverinat, aquest cop mitjançant una ploma mullada en verí que fou introduïda a la seva gola, sota el pretext d’ajudar-lo a vomitar.
La raó per la que Agripina enverinà a Claudi respon a l’ambició d’aquesta per a que el seu fill Neró ascendís al tro imperial, en especial quan Claudi comença a sospitar de les seves intrigues.

NeróPosteriorment, Locusta va ser declarada culpable d’enverinar una altra víctima, però l’Emperador Neró la va rescatar de l’execució a canvi de subministrar-li verí per assassinar els seus oponents polítics, entre els que destacava Britànic, el fill legítim de Claudi.
Per aquest motiu, Neró la va recompensar amb una àmplia finca i fins i tot va enviar els alumnes a ella.
Quan Neró va fugir de Roma, s’emportà el verí de Locusta per al seu propi ús, però finalment va morir per altres mitjans. Un cop mort Neró, Locusta va ser condemnada a morir per ordre de l’emperador Galba durant el seu breu regnat, l’any 69 dC.

També en suïcidis es va emprar verí. Notori és el cas del filòsof Sèneca, acusat de conspirar contra l’Emperador Neró, del que fou el seu tutor i conseller durant molts anys.
Neró obligà a Sèneca a suïcidar-se amb Cicuta, un verí molt comú i letal en aquell temps. Sèneca no només va es va veure el verí sinó que accelerà la seva mort tallant-se les venes.

L’Escriptor britànic, Robert Graves, a la seva obra “Jo Claudi”, bastant-se en fonts d’historiadors contemporanis, descriu la mort d’Octavi August per enverinament a mans de Lívia, la seva muller.

LíviaOctavi_August

               ……..Octavi, coneixedor que el verí “circulava” impunement pel Palau, només  consumia les figues (el seu menjar predilecte) d’una figuera en un pati dins del Palau, amb les seves pròpies mans. L’astuta Lívia va aprofitar-ho per injectar arsènic a les figues “in situ”.

També Germànic, l’hereu directe d’August, va morir suposadament enverinat, al ser intoxicat de forma periòdica i constant, de forma lenta, fins a aconseguir la seva mort, però sense aixecar sospites.
Amb la seva mort, Tiberi ja tenia el camí lliure per succeir a August.

BritànicL’Emperador Neró va tenir fama d’usar habitualment el verí per eliminar opositors, entre els que destacaven Burro –el prefecte pretorià-, Domicia Lèpida, la seva tieta, entre altres.
Punt i apart suposa la mort de Britànic, fill de l’Emperador Claudi i rival de Neró en la lluita pel tro, víctima d’una subtil estratagema. Com la quasi totes les personalitats de l’època, tenia el seu propi cataverins, la única garantía de supervivencia en aquells convulsos temps.
En una ocasió, els cataverins van provaren el caldo del sopar i llavors li varen donar a Britànic, que el va refusar per massa calent, momento en que es va aprofitar per abocar-hi el verí.
Amb la mort de Britànic, Neró s’assegurava no tenir cap més obstacle per regnar en solitari.

Tit Livi descriu el cas en de vint dones que es dedicaven a elaborar begudes enverinades per usar-les contra el seus enemics.
Varen causar tanta alarma social que van ser arrestades, acusades d’enverinadores.
Elles per defensar-se,  asseguraven que eren medicaments.  En el judici peròvan ser obligades a consumir les seves pròpies pocions, morint totes elles.

A finals del segle I dC, l’escriptor Juvenal descriu la decadència moral de l’elit i en les seves sàtires va afirmar que l’enverinament pel benefici personal s’havia convertit en un símbol d’estatus, pel que era usat sense miraments.

Durant aquest temps, els casos d’enverinament van començar anar en augment,  aconseguint un pic durant el regnat dels emperadors de la dinastia Julio-Claudia, quan l’ambició i les intrigues polítiques estaven a l’ordre del dia.

Locusta_enverinament_Roma
En contrast, a partir del pròsper segle II dC, amb el trasbalsat record encara dels dos anteriors segles, va regnar un període de pau i tranquil·litat que va comportar molt poques morts per enverinament.

Fonts: Tàcit (Annals 12.66 i 13.15), Suetoni (“La vida de Neró”, 33 i 47), i Cassius  (61.34 i 63.3). Juvenal (sàtires).

 

Víctor Bertran
www.limes.cat

Tagged , , , , , , , , , , , , | Leave a comment

24 de gener de 41 dC : Assassinat de Calígula

Data: 24 de gener de 41 dC

FetAssassinat de l’Emperador Gai Juli Cèsar August Germànic ( Calígula )

Responsables: Cassius Querea i Corneli Sabí; Emilius Régulus, Anio Viniciano

Localització: Palatí. Roma

Antecedents:
Tiberi16 març 37 dC: Mort l’Emperador Tiberi. El jove Calígula, que l’havia acompanyat a la seva residència de Capri els seus darrers anys, puja al tro de l’Imperi, convertint-se, amb només 24 anys- en el 3er Emperador de Roma.
Ben aviat va ser aclamat per un entusiasmat poble de Roma, atemorit i fart del comportament paranoic i cruel del seu antesesor, doncs com a fill del popular i estimat  general Germànic, dipositava moltes esperances de canvis.
Durant els 2 primers anys de seu Regnat, tot semblava indicar que Calígula era un Emperador eficient, just i que transmitia il·lusió al poble romà.

Calígula
No obstant, tot va canviar radicalment després de superar una  greu malaltia que el va portar a la vora de la mort. Segons l’historiador Filó, malaltia fruït dels excessos que ja venia cometent Calígula. Rumors contemporanis indicaven que havia estat encisat per una poció que li havia proporcionat la seva esposa, Cesonia.
Fos el que fos, aquella experiència va canviar per complet el  caracter i la conducta del jove Princeps.
A partir de llavors i de forma continua i creixent, va anar abandonat les seves responsabilitats com a Cap d’Estat per establir un règim despòtic, arbitrari i terrorrific. Ningú estava fora de perill de les seves arbitràries i dements ordres.

Caligula.Incitatuts-caball-de-Calígula-consul-de-Roma

Tot això va fer que, el que havia estat una història d’amor entre el poble de Roma i l’Emperador, en poc temps en canvi, es guanyés el temor i l’odi de molts romans pel seu comportament sanguinari.
Aquest odi era especialment elevat entre les classes més privilegiades, doncs l’Emperador, necessitat de diners per una greu crisi econòmica que assolava l’Imperi, no dubtaba a fer servir qualsevol mitjà per arrebatar-ne. Cap patrimoni semblava estar segur dels desitjos de Calígula.

Descripció dels fets: L’assassinat
Tal era el rencor acumulat per gran part dels ciutadans acaudalats que, després d’algun intent fallit d’atemptar contra l’Emperador, 3 grups de conspiradors es varen posar d’acord per actuar.
Guardia-pretorianaEl primer grup era liderat per Emilius Regulus de que poc sabem, més que s’autoproclamaven defensors de la idea de llibertat; el segon grup l’encapçalava Anio Viniciano, que segons sembla, ja va intentar atemptar contra Calígula anteriorment; el 3er i més important era liderat per Cassius Querea, Tribú pretor i pertant, comandant de la Guàrdia Pretoriana.

Els motius per conspirar contra el Cèsar era varis, però per a Cassius Quera, el lider de la conjura, eren merament personals, fart de les humiliacions rebudes per part de Calígula. Querea va encobrir els seus veritables motius per guanyar adeptes en la seva causa, però ja sigui per por o per desconfiança, només va trobar suport en un expres, també Tribú, Corneli Sabí.

Finalment, el darrer dia dels Jocs Palatins, una sèrie d’espectacles instituïts en honor a August, celebrats cada any a partir del 21 de gener, va tenir lloc el Magnicidi.
Calígula, sempre fortament protegit per la seva Guàrdia personal, doncs temia un atact a la seva persona en tot moment, va ser incitat a abandonar els seus protectors per un moment per anar a veure uns joves dançaires.
Va ser llavors quan al vespre, en un corredor del Palau, estret, solitari i fosc, Querea es va topar amb Calígula, des d’on l’estava esperant.
Tot i que regna certa confusió respecte què va passar exactament en el moment del Magnicidi, totes les fonts antigues coincideixen en que Querea va ser l’artífex principal.
D’immediat, Querea li demanà la contrasenya rebuda pel matí i quan l’Emperador es disposava a respondre, Querea aixecà l’espasa, ferint-lo amb violència entre la clavícula i el coll, mentre l’insultava. Calígula va tractar de fugir, però Sabí l’esperava i el va fer caure a terra amb un altre cop.

mort-de-calígula
Llavors, la resta de conspiradors presents aprofitaren el moment per clavar les seves armes al cos agonitzant de l’Emperador, al crit de “doneu-li un cop més!”, la frase preferida de l’Emperador quan anava al Circ, mentre Calígula repetia una i altra vegada “no em podeu matar, soc un déu”….
30 punyalades i cops d’espasa va rebre Calígula.
Acte seguit, els assassins van mirar de fuguir, però la Guàrdia Germànica, la guàrdia personal de l’Emperador formada per soldats germànics, embriagada per la rabia i dolor -doncs s’acabaven d’assabentar de l’atac-  va respondre assassinant allí mateix i per igual a conspiradors, senadors i transeünts inocents.
La resta, mentrestant eren perseguits a través de la intrincada xarxa d’estances i corredors del Palau.
Paral·lelament, la dona i filla de Calígula també eren assassinades per eliminar qualsevol rastre genètic de l’Emperador dement.

Claudi-amagat-darrera-les-cortines
Claudi, el tiet de Calígula, es trobava per allí, amagat darrera unes cortines, quan la Guardia Pretoriana el trobà i l’identificà, proclamant-lo immediatament com a nou Emperador de Roma, ja aquella mateixa nit.

Proclamant-Claudi-emperador
Importància dels fets:
- Amb la mort de Calígula,i el regnat de Claudi, s’acabava per fi una llarga època de terror, iniciada ja per Tiberi durant els darrers anys de la seva vida.
- A partir de llavors, les finances públiques van començar a recuperar-se, després de 2 anys de constant e insensat malbaratament de diners amb tot tipus d’excentricitat improductives.
- Amb la coronació de Claudi com a Emperador, se’n anaven a norris totes les, ja petites, esperances de reinstaurar la República, tal com desitjava gran part del Senat aprofitant la mort de Calígula, doncs era clar que darrera de l’Emperador hi havia un cos fortament armat darrera que no estava disposat a perdre la seva feina i privilegis.
A més, tampoc l’excercit ni el poble en general desitjaven ja el retorn de la República.

Curiositats:
- Va ser precisament la Guàrdia Pretoriana, la encarregada de la seva protecció (juntament amb la Guàrdia Germànica), la que va acabar amb la seva vida.
- Claudi, el nou Emperador proclamat a corre cuita aquella mateixa nit tant per la Guàrdia Germànica com Pretoriana, evitant així un perillós buit de poder, era per contra, un fervent defensor de la República com a model d’Estat.
- Recentment, en unes exacavacions arquelògiques de l’any 2008, s’ha trobat el lloc exacte on tot indica que Calígula fou assassinat.
- L’obelisc egipci que presideix la plaça de Sant Pere, al Vaticà, va ser portat a Roma precisament per odre de Calígula…
-  El sobrenom de Calígula significa “botetes”. Bota en llatí és Caligae. Prové de quan era petit i acompanyava al seu pare a les campanyes militars vestit de legionari. A Calígula no li agradava gens aquest mot.
- Cassius Querea, el líder de la conspiració era un dels poc més 200 supervivents de la massacre de Teutoburg on més de 15.o00 soldats van morir als boscos de Germània.

Fonts: Suetoni, Les vides dels dotze cèsars, Vida de Calígula; Flavi Josep, Antiguitats jueves; Dió Casi, Història Romana; Filó d’Alexandria, De l’embaixada a Gai.

Per acabar, us mostro un enllaç de video on podreu veure la seqüència de la mort de Calígula segons la sèrie televisiva “Jo Claudi”, basada en el llibre homònim de Robert Graves.
http://www.youtube.com/watch?v=Z0IW157-ElI

 

Víctor Bertran
www.limes.cat

Leave a comment

Frases cèlebres en llatí….de cèlebres romans

Son moltes les cèlebres frases en llatí que han arribat als nostres dies i moltes d’elles fins i tot es segueixen usant amb un significat relacionat amb el context amb el que es van pronunciar a l’Antiga Roma.

Les coneixem però…sabem del cert qui les va dir per primer cop, quan, perquè i, el més important, quin és el significat que les hi donem actualment?

A l’article d’avui, he seleccionat 5 d’elles per la seva importància. Estan ordenades cronològicament que tenen encara avui, una gran presència i força en el nostre vocabulari.  Darrera de cada frase hi ha sempre una apassionant història que la motiva.

1.- “Delenda est Carthago!
Cal destruïr Cartago

Autor: Marco Porcio Catón , més conegut com a Cató el Vell (Senador Romà)
Data:  150 aC
Marco_Porcio_Caton_MajorSegons les fonts antigues, aquesta frase era pronunciada per Cató  el Vell, un experimentat Senador Romà, cada cop que finalitzava els seus discursos al Senat durant els anys previs a la 3a i darrera Guerra Púnica.
També usava la versió més completa: Ceterum censeo Carthaginem esse delendam («A més, opino que cal destruir Cartago»)
Mig segle després del final de la 2a i més famosa de les Guerres Púniques, en la que Roma va vencer Cartago després d’estar a punt de caure derrotada, Cartago començava a recuperar-se econòmicament i militarment, tot i les restriccions imposades per Roma. Això, per molts romans, com Cató, eera l’inici d’una nova amenaça per a Roma.
L’any de la mort de Cató el Vell, Roma iniciaria la 3ª Guerra Púnica (149-146 aC) en la que Cartago va quedar reduïda a cendres per sempre.
Ús actual de la frase: S’usa per acabar el problema des de la seva arrel. També s’usa per parlar d’una idea fixa que es persegueix sense repòs fins que es realitzada.

2.- “Tu quoque, Brute, filii mei!
Tu també, Brutus, fill meu

Autor: Juli Cèsar (General, Cònsul, Dictador Romà)
Data: 15 de març de 44 aC.
1010537En una sala anexa al Senat i als peus d’una imponent estàtua de Pompeu, jeia el Gran Juli Cèsar, assassinat, víctima d’una conspiració d’un nombrós grup de Senadors liderats per Casca, Cassius i Brutus. Cèsar va rebre 23 punyalades, la darrera de les quals a càrrec de Brutus.
No està clar quines foren les últimes paraules de Cèsar. Segons Suetoni van ser aquestes, en les que mostrava la seva estupefacció i disgust cap al que havia considerat el seu fill.
Segons Plutarc en canvi, Juli Cèsar no va dir res, sinó que es va cobrir el cap amb la toga després de veure a Brutus entre els seus agressors.
Ús actual de la frase: S’usa per expressar el disgust cap una persona a la que considera que l’ha traït o enganyat.

3.- “Quintili Vare, legiones redde!
Quint Var, torna’m les legions

Autor: Octavi August (Emperador Romà)
Data: 4 dC.
Batalla_TeutoburgQuan la noticia de la dolorosa derrota a Germania -on 3 legions romanes van ser aniliquilades en els pantants de Teutoburg, sota la (ir)responsabilitat del fins llavors amic de l’Emperador August, Quint Var, batalla en la que només 200 de 15.000 soldats van sobreviure- va arribar a Roma, el pànic es va estendre per la Capital.
Es temia que els Germans s’unissin als Gals i avancessin cap Roma, que en aquells moments es trovaba completament indefensa, doncs totes les caesar_augustuslegions estaven als confins de l’Imperi, massa lluny per auxiliar-la d’un atac sorpresa.
Octavi August va quedar molt tocat animicament. Tant que, segons les fonts, durant mesos es va deixar créixer els cabells i la barba i cada nit es donava cops de cap contra la paret repetint aquesta frase.
4 anys més tard, Octavi August moriria.

4.- “Ave Caesar, morituri te Salutant”
Ave Cèsar, els qui moriran et saluden

Autor: Gladiadors (segons Suetoni)
Data: s 52 dC
Ave_Caesar_Morituri_te_SalutantHistòricament , aquesta frase es va utilitzar per primer cop en un espectacle l’any 52 dC. al llac Fucino, a Roma, per criminals destinats a morir en combat, simulant trobades navals davant la presència de l’Emperador  Claudi. Segons Suetoni, Claudi va contestar a l’esmentada frase: « Aut non » (“O no” ) .
Malgrat la seva popularitat avui dia , aquesta frase no es troba registrada en cap altre document històric de Roma. Més aviat es va tractar d’un cas aïllat expressat per captius i criminals en to desesperat que es trobaven condemnats a la mort.

5.- “Pecunia non olet
Els diners no fan olor

AutorFlavi Vespasià (Emperador Romà)
Data: 69 -79 dC
vespasianoA l’Antiga Roma, era comú que l’orina recollida de les letrines públiques s’aprofités amb fins industrials. L’orina era molt apreciada pels blanquers de pells, que la usaven per adobar els seus cuirs, així com pels bugaders, que pel seu contingut en amoníac l’usaven per netejar i blanquejar les togues de llana .
Veient això, Vespasià va decidir imposar una taxa a l’orina que diàriament s’abocava en les letrines de Roma.
Segons Suetoni, quan el fill de Vespasià, Tit, va recriminar al seu pare la seva intenció de treure diners procedent de les latrines, aquest li va donar a olorar una moneda d’or preguntant-li si li molestava l’olor. Al negar-ho Tit, Vespasià va respondre: “ I no obstant això, procedeix de l’orina”.
Ús actual de la frase:  s’utilitza per assenyalar amb cinisme que els diners valen el que valen , independentment de la noblesa del seu origen.

 

Víctor Bertran
www.limes.cat

Posted in Sense Categoria | Tagged , , , , , , , , , , , , , , , | Leave a comment

La Medicina a l’antiga Roma

“La única diferencia entre els lladres i els metges de Roma, es que mentre els lladres maten al camp, els metges en canvi, ho fan a la ciutat”
Galè. Metgè grec -sII d.c-

medicina_romametges romans

“El malalt no busca un metge que sàpiga parlar bé, sinó un que sàpiga curar-lo”
Sèneca. Filòsof -s I d.c- Cartes 75.1

HipocratesEls origens:
Els romans van adquirir la majoria del seus coneixements en medicina dels grecs. En concret, van trobar en Hipocrates (metge grec del s.V a.c) una gran font d’inspiració i ajuda, doncs va deixar per escrit una detallada descripció de totes les malalties amb que va tractar.

Ja des de els inicis de la República, es van començar a crear escoles de medicina a Roma, on els futurs metges havien d’aprendre tot tipus d’habilitats mèdiques. Aquests mètodes però, sovint combinaven tractaments científics amb rituals religiosos.

cirugia_antiga_romaL’aprenentatge:
Molts dels recents formats metges adquirien la seva primera experiència laboral, com a aprenents, als hospitals de l’exercit.
Allí aprenien (al principi solament mirant com treballaven metges experimentats) sobre anatomía i cirurgia per tal de curar les ferides dels soldats.

Les intervencions quirúrgiques:
Les operacions eren extremadament doloroses ja que els romans no coneixien cap anestètic. Els pacients bevien molt vi per alleujar el dolor.
Malgrat tot, complexes operacions es duien a terme, com ara amputació d’extremitats, establir pròtesis (de cames sobretot) o restablir ossos trencats, cessàrees, extracció de pedres de la bufeta.

Els metges:
Els honoraris d’aquests cirurgians especialistes eren inabastables per la immensa majoria de la població romana.

El perfil del metge era sovint esclau o llibert, que es desplacava de poble en poble, tractant els seus pacients a les fires o als mercats.

GalenRome
Però la gent pobre del mon rural, rarament visitava al metge. Aquests eren atesos per curanderos amb remeis populars.

medicina_antiga_roma.També el barber feia sovint funcions de metge i fins i tot de cirurgià. Aquests, creaven receptes que curaven algunes ferides. Afaitaven el cap del client, i després estenien sobre la ferida una composició de pasta, amb una espàtula i una cullera de bàlsam.

malnutricio_antiga_roma

Les malalties:
Són moltes les malalties que assetjaven a la població en aquells temps.
Com és habitual, els infants eren sovint les víctimes innocents de grans epidèmies com el tifus.

Més del 90% de la població de l’Imperi era pobre, vivia al camp i tenia una existència més aviat precària.
Anàlisis forenses realitzats recentment, a esquelets procedents de qualsevol racó del món romà revelen moltes malalties relacionades amb la malnutrició.

Els metges romans sovint diagnosticaven les malaties que tenien els pacients a través del que aquests havien menjat.

Galeno
Els remeis:
Coneixien molt bé els beneficis de l’exercici físic, per això el recomanaven, juntament amb respirar aire pur i visitar regularment els banys, com a mesura per a mantenir una correcta higiene.

A tall d’exemple, les infeccions en els ulls eren tractades amb nombrosos ungüents fets de plom, zinc o ferro.

Herbes medicinals s’afegien al vi. La seva barreja servia per curar problemes respiratories i, afeccions de pit.

La saba d’algunes plantes era usada per curar problemes de la pell així com mossegades de serps.
medicina_roma_clasicamedicina_roma_clasica

Documentades estan més de 500 plantes medicinals que usaven els romans. A vegades, però no totes aquestes pocions eren destinades a guarir, sinó tot el contrari, els romans van desenvolupar extraodinariament l’art d’el·laborar verí per eliminar enemics…però això és un altre tema que més endavant tractarem en detall.

Instruments mèdics.Els instruments mèdics:
Els instruments més usats d’un metge i cirugià romà eren:
- Fòrceps
- Ganxos
- Pinces
- Escalpelos

intruments mèdics 3- Paletes
- Agulles
- Ventoses
- Tisores
- Serres
- Palanques per aixecar un os trencat…


Metges cèlebres:
Molts són els metges de l’antiga Roma que han passat a la història: Celi Aurelià, Critó d’Heràclea, Escriboni Llarg, Dioscòrides, Sorà d’Efes, però d’entre tots, destaca Galè, un metge grec, que va acabar sent el metge de la cort de l’Emperador Marc Aureli. El pensament i punts de vista de Galè van dominar la medicina europea al llarg de més de mil anys. GALENO.

Víctor Bertran
www.limes.cat

Posted in Sense Categoria | 1 Comment

Combat de gladiadors a Tarraco ! (Experiència del Festival Tarraco Viva)

Hola amics

Us escric aquests ratlles per fer-vos partíceps d’una fantàstica experiència que he tingut el plaer de viure aquest cap de setmana a Tarragona.

En concret, he estat testimoni d’apassionants lluites de gladiadors a l’incomparable escenari de l’amfiteatre romà de Tarragona, en el mar de la XV edició del Festival de recreació romana Tarraco Viva.

Tarraco Viva 2013 (6)
Fa 2.000, l’espectacle de gladiadors (la  Munera gladiatora) era l’espectacle més esperat i desitjat pels romans dels jocs; avui, segueix sent l’espectacle més atractiu del de per si interessant cartell d’activitats del Festival Tarraco Viva.

Tarraco Viva 2013 (4)De la mà dels italians Ars Dimicandi, ens van oferir verídiques i fidels representacions de lluites de gladiadors, amb un clar carater pedagògic però alhora impactant actuació.

L’espectacle no es limità a la lluita cos a cos. Els integrants d’Ars Dimicandi van explicar els tipus d’armes i les diferències entre els gladiadors i els legionaris que lluitaven a la sorra.
Els legionaris havien de matar ràpid mentre que els gladiadors havien d’arribar al cansament extrem, així que atacaven lentament ferint l’adversari de manera lleu però constant.
Aquesta pràctica era clau perquè els espectadors gaudissin molt més de la sessió de lluita, que podia allargar-se durant dies.

Tarraco Viva 2013 (7)
La participació del public, amb les grades de l’amfiteatre, plenes de gom a gom, va ser determinant, doncs varem tenir el “plaer” d’emetre el veredicte del combat, jutjant si aquest havia estat entretingut, demanant clemència i que continués la lluita, o per contra esperava més dels combatents, demanant la mort del gladiador vençut.

Tarraco Viva 2013 (3)
Al final a més, vam tenir l’oportunitat de veure de més aprop i “tocar” els herois gladiadors. :)

 

Tarraco Viva 2013 (8)Encara esteu a temps de gaudir-ho, doncs durant tota aquesta setmana i el cap de setmana en especial, es realitzaran aquestes activitats del Festival Tarraco Viva, tant relacionades amb la lluita de gladiadors, com desfilades i lluites de legionaris, judicis, mercats, degustacions i àpats complets a l’estil romà… tot plegat amb un exquisit rigor històric.

Alhora podreu visitar gratuitament tots nombrosos vestigis romans de Tarragona, que recorden l’esplendor de la Imperial Tarraco (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco)

Tarraco Viva 2013 (1)

Si voleu més informació per assegurar-vos una entrada us passo el programa d’activitat d’enguany:
http://www.tarracoviva.com/cat/programa_2013/


Víctor Bertran
www.limes.cat

Posted in Sense Categoria | Tagged , , , , , | Leave a comment

La vida sexual a l’antiga Roma: un món ple de curiositats…

La civilització romana és coneguda, entre altres coses, per la seva peculiar manera de pintura-erotica-romana_araima20130412_0185_27veure la sexualitat, molt diferent en molts aspectes a la nostra, i sobretot, al marge de normes de conducta i condicionants que la tradició cristiana ha anat establint al llarg dels segles a la nostra societat.

En aquest sentit, son molts els fets curiosos que envoltaven els romans en l’art de la seducció i la sexualitat.
Vet aquí unes quantes:

sexualitat a RomaLa societat romana, regida per unes normes de conducta i ètica determinades, era molt promíscua i liberal, sobretot durant el període de la fi de la República i l’Alt Imperi, on les relacions sexuals fora de la parella eren considerades totalment normals i on, per als ciutadans lliures, existia una gran llibertat sexual.

En aquest sentit, la infidelitat era una pràctica força freqüent pel que una llei de l’emperador August, amb l’objectiu de tornar un cert puritanisme a la societat romana, va tractar de reprimir-la sense massa èxit.
Amb l’emperador Constantí  (s.IV) i la creixent influència del Cristianisme es reprimí amb duresa aquesta pràctica, ordenant que es doni una mort exemplar a l’adúltera vessant-li plom fos a la gola.

Un ciutadà romà podia mantenir relacions sexuals fàcilment i paral·lelament amb la seva dona a casa, amb un home a les termes, amb una prostituta en un bordell, o òbviament també amb un o varis esclaus, i només ser criticat si no era capaç de mantenir cada cosa al seu lloc.
La moral de la sexualitat romana girava al voltant de la idea del control.

yn9vbgdvpuoiawqekfknddl72ejkfbmt4t8yenimkbvaiqdb_rd1h6kmubwtcebj
Al món romà, es creia que l’amor disminuïa la capacitat de pensament racional i era vist com una cosa ridícula.

Moltes dones romanes, per evitar quedar-se embarassades, buscaven amants castrats en edat adulta i que no tenien doncs trets d’eunuc.

La roba interior no existia com a tal, les romanes quan tenien fred, s’abrigaven les seves cames amb unes benes. Algunes per subjectar i realçar els pits, utilitzaven les mamillare o fascia pectoralis (espècie de faixa de teixit fi). Altres portaven el strophium, cinta de cuir suau que sostenia el pit.

roba interiorLes dones de l’alta societat o riques utilitzaven una mena de malla realitzada amb fils d’or o plata per subjectar els pits en les grans ocasions. Els mugrons o arèoles eren pintades amb tons daurats, platejats o vermellosos.

A restored erotica fresco is seen in the newly restored public bath in the ancient Roman city of Pompeii November 14, 2001. Starting in December, visitors to Pompei will get an eyeful as a series of erotica frescoes that were buried for 2,000 years are opened to the public. The display of titillating paintings and the restored public bath dubbed the Pleasure Spa were officially inaugurated on Wednesday at Pompeii, one of the world's most-visited tourist sites.     REUTERS/HoL’homosexualitat no va estar mal vista a l’antiga Roma (una clara herència hel·lenística).Era consentida pels homes que assumissin una actitud activa en les relacions sexuals.
Aquestes relacions mantenien unes regles molt precises, en la que sempre existia un amo i un sotmès, sent aquests últims quasi sempre joves de classe social inferior o esclaus.

A l’antiga Roma existia un ampli desenvolupament de la prostitució. Cató el Vell va dir que “és bo que els joves posseïts per la luxúria vagin als bordells en lloc d’haver de molestar les dones d’altres homes“.
1280px-Pompeii_-_Lupanar_-_Erotic_Scene_-_MAN
Les prostitutes eren educades per a la conversa i el plaer, havien de portar vestimentes diferents, tenyir-se el cabell o portar perruques grogues i eren inscrites en un registre. L’any I d.C. el registre comptava amb 32.000 prostitutes inscrites.

Els Lupanars eren  les cases de barrets de l’època.  Les seves parets exteriors eren decorades amb murals al·lusius al sexe per ser visiblement identificats. A més,  durant la nit, eren identificats amb un gran fal·lus il·luminat.

lupanar a PompeyaCada prostituta a l’entrada de la seva cel·la  tenia un dibuix amb el que feia referència a la seva especialitat.
interior LupanarDe fet, el verb fornicar prové de fornices: les cel·les on les prostitutes rebien als seus clients.

Alguns prostíbuls eren freqüentats per dones de les classes socials més elevades que hi acudien per mantenir relacions sexuals amb nois joves.

Entre les dones de les famílies més nobles que van exercir la prostitució per pur plaer, destaquen: Julia (filla de l’emperador August), Agripina (germana de Calígula i mare de Neró) i Mesalina, l’esposa de l’emperador Claudi, el qual segons l’historiador anglès Eduard Gibbon va escriure: “Dels primers 15 emperadors, Claudi va ser l’únic on els gustos en l’amor van ser del tot correctes”…

Valeria MessalinaOrgullosa de la seva llegendària ninfomania, Mesalina va llançar un repte al gremi de les prostitutes de Roma: les instava a participar en una competició, que ella organitzaria a palau, aprofitant l’absència de Claudi, qui estava a Britània.
El desafiament consistia a saber qui podia atendre a més homes en un dia. El certamen donaria inici a la nit, i assistirien molts homes importants de la cort, a més d’altres dames a les quals Mesalina havia convençut de participar.
Les prostitutes van acceptar el repte i van enviar a una representant, la prostituta més famosa de Roma, un siciliana anomenada Escila.
Aquella nit, després d’haver estat posseïda per 25 homes, Escila es va rendir i Mesalina va sortir victoriosa, ja que va superar la xifra en arribar l’alba i seguir competint. Segons es diu, fins i tot després d’haver atès a 70 homes no se sentia satisfeta, arribant fins a la xifra increïble de 200 homes.
Quan Mesalina va demanar a Escila que tornés, aquesta es va retirar dient: «Aquesta infeliç té les entranyes d’acer».

Nombroses dones pagaven sumes desorbitades per passar la nit amb un gladiador o atleta musculós, i fins i tot algunes posaven com a condició que no es rentessin després de la lluita o la competició.

A la nit de noces, per a que al nuvi no li faltés energia, la mare de la núvia col·locava una gerra de mel al costat del llit.
Quan una núvia es disposava a travessar el llindar de la casa del nuvi, adornat amb una catifa de branques, la núvia era aixecada pel nuvi, en record al rapte de les sabines.

Entre els emperadors també trobem excentricitats sexuals; l’Emperador Còmode, un dia sota els efectes de l’alcohol, cosa habitual en ell, va voler copular amb una pantera en zel.

caligulaL’Emperador Calígula, en un peculiar gest de compromís amb els pobres,  va obligar a les dames romanes a què es prostituïssin a baix cost perquè els captaires i els indesitjables es poguessin ficar al llit amb elles.
Calígula admirava al bell gladiador Pròcul, que era famós per la gran grandària dels seus testicles. Quan el gladiador es va casar, va exercir el dret de cuixa (pernada) sobre la seva dona i sobre ell.  Posteriorment el va executar i conservar els seus testicles.

A nivell militar, on hi havia un campament romà o si estaven acampats per cert temps, no trigava gaire a aparèixer un prostíbul per acontentar la tropa.

La paraula testimoni té l’origen en l’òrgan sexual masculí. Els romans juraven dir la veritat estrenyent els testicles amb la mà dreta. D’aquest costum romana procedeix la paraula testificar.


Víctor Bertran

www.limes.cat

Tagged , , , , , , , , | 3 Comments

21 abril 753 aC: Fundació de Roma – 21 abril 248 dC: Celebració Mil·lenni de Roma

Dates: 21 d’abril de753 aC  – 21 d’abril de 248 dC

Fet:  Fundació de Roma  - Celebració del Mil·lenni de Roma

Protagonistes:  Enees, Ròmul i Rem, Filip l’Àrab

Localització: Roma

Fundació de Roma (la llegenda):
21 d’abril de 753 aC -Any 1 Ab Urbe Condita  (des de la fundació de la ciutat).

La llegenda de la seva fundació té dos cicles diferents. El Cicle Troià, que té com a protagonista a Enees, i el Cicle de Ròmul i Rem.

eneas-ascanioDe la llegendaria guerra de Troia, un príncep troià, Enees, fill d’una deessa, Venus, i d’un mortal, Anquises, fuig de la destrucció de la ciutat. Junt amb el seu pare, i el seu fill Julo o Ascano, parteixen cap a Cartago primer i posteriorment cap a Itàlia, seguits dels supervivents troians.

Quan arriben al Lazio, aprop de la costa, Enees funda la ciutat d’Alba Longa. Després se succeiran a la ciutat deu reis. Amb Numitor, el desè rei, comença el cicle de Ròmul i Rem.

El germà de Numitor, anomenat Amuli, un ésser ambiciós de poder, aparta el seu germà del tron. Per evitar la possible descendència per part de la filla de Numitor, Rhea Silvia, Amuli la lliura com a verge vestal.

rubens_-_mars_et_rhea_silviaRhea Silvia, una dona bellíssima, és violada pel déu Mart i fruit d’aquesta violació neixen dos bessons, Ròmul i Rem.

Atès que la condemna a les verges vestals que tenien relacions era la mort, Rhea Silvia abandona els seus fills a prop del riu. Allí apareix, una lloba (o una prostituta, segons la versió de la llegenda), que els alleta.

Ròmul i Rem viuen salvatgement prop d’Alba Longa fins que uns pastors els troben i més tard descobreixen que són descendents dels Numitor. Al costat d’altres joves de la ciutat derroten Amuli i reinstauren a Numitor al tron. Els dos germans decideixen no seguir vivint a Alba Longa i decideixen fundar una ciutat allà on van ser abandonats, acompanyats també pels joves d’Alba Longa. Aquesta ciutat serà Roma.

Roma.Loba capitolina.20120911
Com que una ciutat no pot tenir dos reis, Ròmul i Rem recorren als vaticinis per saber qui dels dos ha de governar. Rem argumenta que va veure sis ocells volar sobre ell, llavors Ròmul li respon que sobre ell han volat dotze…

Ròmul queda doncs com a rei de Roma. Amb una arada traça el perímetre del Pomerio (zona sagrada de la ciutat). Rem, envejós del seu germà, comença a burlar-se’n dient que pot entrar i sortir de la zona sagrada sense cap problema, trenca el perímetre i provoca la ira de Ròmul. Tots dos s’embranquen en una lluita fins que Ròmul mata el seu germà. Llavors clama que aquesta serà la sort que correrà aquell que destrueixi les muralles i la ciutat.

rapto-de-las-sabinasCom a Roma només hi havia homes, Ròmul i la resta de joves plantegen raptar les Sabines, un poble aprop d’allí. Aquestes passen un temps a Roma fins que els seus pares i germans planegen anar a salvar-les, però llavors ja s’han enamorat dels romans i no només no marxen de Roma, sinó que impedeixen la lluita fratricida i demanen als seus familiars quedar-se a Roma.


Celebració del Primer Mil·lenni:
21 d’abril de 248 dC -Any 1001 Ab Urbe Condita  (des de la fundació de la ciutat).

Bust_of_emperor_Philippus_Arabus_-_Hermitage_MuseumSi una cosa és pot afirmar amb certesa durant els 5 anys en que Filip l’Àrab -Marcus Julius Phillipus-  fou emperador (244 dC – 249 dC) és el seu paper com a màxim responsable en l’organització d’una gran festa en motiu de la celebració oficial del primer Mil·lenni de Roma, l’any 248 dC..

Filip, reconeixent que tal fita no només exigia una gran cerimònia, sinó també un magnífic espectacle,  va utilitzar tots els dispositius de promoció que en aquell temps es podia enginyar i imaginar.
Es va convocar la tota ciutadania per a que hi participés; es van encunyar nombroses monedes en motiu de les celebracions amb les inscripcions següents: SAECVLVM NOVUM (Nova era) i MILIARIVM SAECVLVM (era del Mil·lenni), amb la figura de l’Emperador; estampats amb imatges d’elefants, lleons, girafes i altres animals salvatges; plataformes, estadis i altres instal·lacions es van construir per tot arreu.

denario juegos secularesA Roma i els seus voltants, tothom es va unir amb entusiasme per la festa. Hi havia molts espectacles per veure. Per aquest motiu, molts romans van estar festejant sense dormir durant més de tres nits.
A més, tots els hostals de la ciutat estaven plens a vessar i els carrers més cèntrics eren encara més sorollosos del habitual i plens de visitants d’arreu de l’Imperi.

La celebració del mil·lenni, era l’ocasió de Ludi saeculares, els Jocs Seculars. Uns grans jocs concebuts per ser celebrats un cop al segle en ocasions molt especials. Amb anterioritat es van celebrar, sota el regnat d’August l’any 17 aC i el 48 dC, amb l’Emperador Claudi, commemorant els 800 anys de Roma. En ambdues ocasions, més d’un milió d’espectadors havien omplert a vessar Roma.
265 anys més tard, commemorant el Mil·lenni, la multitud fou molt més gran.

mosaicofactionescolores

La gresca es van congregar en els turons de la ciutat, completament il·luminada de nit per les flames de milers de torxes de mà.

Bous blancs acuradament seleccionats, juntament amb vedells, xais, toros i triges van ser sacrificats en honor a Júpiter, el déu patró de Roma, amb desbordants ofrenes de pastissos i encens.
Tots aquests sacrificis varen realitzar-se en ocasió de la cerimònia d’obertura en la que el mateix Emperador Filip va presidir.

Altar_Domitius_Ahenobarbus_Louvre_S II a C

Per tota la ciutat, els atletes corrien i lluitaven, companyies de teatre posaven en escena gerunda1obres encarregades especialment per l’ocasió, carros de cavalls rugien a les carreres del  circ, músics tocaven, i sobretot, el vi fluïa lliurement i alegrement per la ciutat; a més, grans quantitats de blat, ordi i faves van ser distribuïts cerimonialment per a tots gratuïtament..

Els espectadors van abarrotar, per descomptat, l’Amfiteatre Flavi (el Colisseu), on cada dia es contemplaven impressionants espectacles.
Espectacles de malabaristes, ballarins enèrgics i de pallassos contrastaven amb l’execució pública de presos en honor al Festival, alguns dins de gàbies amb serps verinoses, altres cremats, altres devorats per feres…
Malgrat tot, l’espectacle principal i més esperat, era sense cap mena de dubte, els combats de gladiadors. Segons algunes fonts, es va comptabilitzar fins a 1000 gladiadors morts durant els jocs, lluitant entre ells davant un públic extasiat pel festí  i àvid de jugar a apostes.

gladiadores

philip-the-arabEn total varen passar pel Colisseu uns 32 elefants,  10 tigres, 70 lleons , 30 lleopards, 10 hienes, 6 hipopòtams,  3 rinoceronts, 10 girafes, 20 ases salvatges i enormes ramats d’altres animals salvatges.
Tots van ser deslligats en un moment o altre durant el festival, i la majoria van ser sacrificats per a l’entreteniment de la gent.

Amb tot aquests festejos, Filiip tenia l’esperança de distreure a una població inquieta amb panen et circences (pa i circ), i d’entrada ho va aconseguir, però només per un breu període, ja que tot just un any després, una gran rebel·lió va esclatar i Fiilip va morir , potser en combat o en  mans dels seus propis homes: El general romà Deci va prendre el tron.

Importància dels fets:
La decisió de Filip de celebrar una fastuosa festa mil·lenària va avivar l’esperança a la societat romana en una època de gran ansietat degut a la constant i greu inseguretat i amenaça a la frontera est amb els Perses Sasànides així com la colpidora crisi económica i institucional.

Els missatges que es volien difondre eren de caire positiu. Les frases gravades a les monedes que es varen encunyar transmetien desitjos de: pau eterna (PAX AETERNA), generositat (LIBERALITAS), alegria (LAETITIA), prosperitat (FECUNDITAS TEMPORVM), èxit (FELICITAS), salut (SALVS), sort (FORTUNA), harmonia (CONCORDIA ), modèstia (PVDICITIA), seguretat a la terra (SECVRITAS ORBIS), fe (FIDES); pietat (PIETAS) i justícia pública (AEQVITAS PVBLICA).

Foren els darrers Jocs Seculars que es varen celebrar mai a Roma. Moltes son les raons que posteriorment no ho van fer possible: el seu enorme cost, el pobre resultat polític que es va obtenir (sobretot pels seus organitzadors), la creixent influència del Cristianisme i…com és obvi, Roma (almenys com a capital de l’Imperi Romà d’Occident) ja no va arribar a celebrar els seu segon Mil·lenni.

Curiositats
L’origen del nom de Roma té diverses hipòtesis:
- D’origen estrusc, ja que la gens ‘Rumon’ en etrusc vol dir ‘riu’ i és molt probable que a l’estar situada Roma al costat del Tíber li donessin aquest nom.
- De Ròmul, però Ròmul significa ‘petita Roma’ i per tant, és més probable que li haguessin posat el nom de Ròmul després del de Roma.
- De Roma, la filla d’Eneas.

Fruit de la llegenda fundacional, els romans es consideraven així mateix tant parents dels grecs i etruscs (per Enees), com llatins (la dona d’Enees era del Lazio) i sabins. A més, també es consideraven fills de Venus (per Anquises) i de Mart (per Ròmul).
La família Julia (d’on provenia Juli Cèsar) s’emparentava amb Julo, el fill d’Eneas.

400px-Bust_Gordianus_III_Louvre_Ma1063L’Emperador Gordià III, el predecessor de Filip, havia ordenat recollir animals exòtics dels confins de l’Imperi per a les celebracions del Mil·lenni, mitjançant l’enviament d’equips d’aventurers a Àfrica i l’Índia per portar de tornada fabulosos animals en gàbies i cadenes

Avui dia, a l’any 2013 ens trobem  a l’any 2.766 AUC (Ab Urbe Condita),segons la comptabilització dels anys pels romans.

Fonts: Flavi Vopisco, Elio Esparciano, Juli Capitolino, Volcaci Galicano, Trebeli Polión,  Eli Lampridio Plutarc (Historiae Augustae).s IV dC.


Víctor Bertran

www.limes.cat

Tagged , , , , , , , , , , , , | Leave a comment

Curiositats gatronòmiques a l’antiga Roma (II)

Son molts els fets curiosos que envoltaven els romans a taula. Vet aquí una segon lliurament de curiositats gatronòmiques a l’Antiga Roma:

Fresc amb respresentació de la preparació de la carnLa dieta de la immensa majoria dels romans, és a dir dels romans que no formaven l’elit – més d’un 98% de la població de l’Imperi- era enormement monòtona i avorrida.
Menjaven molt poques vegades carn. Una família amb dret a la percepció de racions de carn podia menjar com a molt 2 kg al mes durant 5 mesos a l’any.

La carn de cavall no es concebia com a aliment. Només la menjaven el circumstàncies molt extremes.

Els romans desconeixien per complet el blat de moro, un dels cereals més comuns avui en dia.

Si però, varen sofisticar molt l’art de fer pa. Ateneu catalogà i descriví al seu estudi “Sopar dels erudits”, mes de cinquanta varietats de pa.

Pa i figues a Pompeya
Mecenes, el conseller d’august, va posar de moda la carn d’ase, que es convertí en una exquisidesa (Plini, Historia natural)

claudiusÉs coneguda la gran afició de l’Emperador Claudi pel menjar: “Un dia en que l’Emperador Claudi es trobava presidint un judici al Fòrum d’August,  li arribà l’olor de menjar que estaven preparant al proper temple de Mart. Llavors l’Emperador abandonà el tribunal, va pujar fins on estaven els sacerdots i es va asseure a taula amb ells”. (Suetoni. El diví Claudi).

NeróL’Emperador Neró va succeir a Claudi, un cop aquest va mori enverinat per la ingesta de bolets. En aquest sentit, Neró va comentar que els bolets eren l’aliment dels deus, doncs fou un bolet el que va fer deu a  Claudi. (Dió Casi. Història romana)

Els porros es van convertir en plat de moda quan Neró va començar a menjar-los amb la finalitat d’enfortir la seva veu pel cant (Plini, Història natural)

“Mentre nosaltres estem reclinats en els llits del banquet, un esclau asseca les escopinades dels comensals, una altre, agenollat, recull amb la esponja les repugnants restes que deixen els convidats borratxos (Séneca, Cartes)

Als romans els agradava tant el pebre que a les receptes sovint s’especificava quan NO s’havia d’utilitzar el pebre, un producte d’importació extraordinàriament car.
A l’única llibre de cuina antiga que es conserva (De re coquinaria) aquest ingredient apareix en 349 de 468 receptes.

TrajàAls romans els apassionava les ostres. La dificultat que comportava el seu transport les feia més atractives i cares. A Roma provenien de llocs tant remots com Britania.
Durant el Regnat de Trajà, es va idear un efectiu mètode per embalar les ostres per a que es conservessin fresques i enviar-les a l’Emperador, de campanya militar a Partia.

Durant els banquets no era estrany veure circular un esquelet entre els comensals a modus de “memento mori” (recorda que moriràs), per recordar-los-hi que la vida era breu i s’havia de gaudir d’ella (Petroni, Satiricó)

memento mori

Víctor Bertran
www.limes.cat

Tagged , , , , , , | Leave a comment

15 de març de 44 aC : Magnicidi de Juli Cèsar

Data: 15 de març de 44 aC

Fet:  Magnicidi de Juli Cèsar

Protagonistes: Marcus Junius Brutus, Caius Casius Longinus, Servilius Casca

Localització: La Curia. Roma

Antecedents:
Juli_CesarJuliol de 46 aC:  Juli Cèsar torna triomfalment a Roma. La seva victòria total davant Pompeu, a la decisiva batalla de Farsàlia, el va dotar a d’un enorme poder. El Senat, tot i ser majoritàriament proper al derrotat general Pompeu, es va afanyar a legitimar la seva victòria nomenant-lo Dictador per un termini inusualment llarg de deu anys.

Les primeres decisions de Cèsar van ser molt populars entre la plebs: repartiment de blat, rebaixa del preu de lloguer de l’habitatge, distribució de carn a grans banquets, nombrosos espectacles de gladiadors i curses de quadrigues.
A més , durant la seva dictadura va emprendre molts projectes de reforma i nova construcció d’edificis públics a Roma.

Durant aquests any, la tibantor entre els membres del Senat i Cèsar va anar a augment, doncs el s primers es sentien enormement i constantment depreciats i humiliats pel Dictador.
Gradualment i a instàncies de Cèsar, el Senat va anar perdent el seu poder, quedant com una assemblea consultiva que aprovava resolucions.  Unes resolucions que el  propi dictador podia passar per alt, sense donar tan sols cap mena d’explicació.
En endavant seria Cèsar qui tindria el dret exclusiu de disposar de les finances de l’estat, així com qui prepararia la llista dels candidats al consolat i a altres magistratures.
Així, de fet,  Juli Cèsar ja posseïa tots els poders d’un monarca. Només li faltava el títol.

A partir d’aquí, des del Senat es va difondre una propaganda per preparar a l’opinió pública, molt hostil a la idea de tornar a la monarquia, insinuant que  Cèsar volia esdevenir  un nou rei de Roma.

Ja en aquell moment, un nombre relativament alt de senadors estaven disposats a participar en un complot per matar Cèsar al mateix senat.
Les motivacions dels magnicides eren molt heterogènies:  alguns per un autèntic sentit de salvació de la República; altres moguts  pel rancor, l’enveja, o el disgust a no arribar mai al poder. També hi havia reconeguts ex combatents al costat de Pompeu, als quals el mateix Cèsar els havia perdonat la vida i la hisenda, confiant en ells, fins i tot, per a l’administració de l’Estat – és el cas de Cassius (el cap de la conspiració) i Brutus, que van ser governadors provincials, nomenats per César-

Marcus BrutusMarcus Junius Brutus era fill de Servilia Cepionis, germanastra de Cató el Jove i amant de Juli Cèsar.
Quan va esclatar la guerra civil (49 aC.)  entre Pompeu i Cèsar, Brutus es va alinear juntament amb Pompeu. Després del desastre de la batalla de Farsàlia, Brutus va escriure a César demanant clemència, i aquest li va perdonar immediatament. Cèsar el va acceptar entre els seus seguidors més propers, el va adoptar com a fillastre polític i el va fer governador de la Gàl·lia posteriorment Pretor.
Republicà per naturalesa, Brutus mai va tractar d’amagar les seves conviccions polítiques i no estava satisfet amb l’estat de la República. A diferència dels altres grans conspiradors , Brutus va creure que actuava pel bé de Roma.

Descripció dels fets: L’assassinat
Durant els Idus de març de l’any 44 a. C., un grup de senadors  va convocar Cèsar al Fòrum per llegir-li una petició, escrita per ells, en que li reclamaven tornar el poder efectiu al Senat.
Marc Antoni, fidel amic i ma dreta de Cèsar, havia tingut difuses notícies de la possibilitat del complot i, tement el pitjor, va córrer pel Fòrum amb l’objectiu d’aturar a Cèsar a les escales del Senat, abans que entrés a la citada reunió.

El grup de conspiradors -uns 60 segons Suetoni- però, va interceptar Marc Antoni poc abans d’arribar a Juli Cèsar amb l’excusa de comunicar-li una noticia important, Així treien d’ enmig l’únic que hagués pogut defensar, doncs feia poc que Cèsar havia prescindint de la seva Guàrdia Personal per passejar-se per Roma.
Paral·lelament,  els conspiradors  varen conduir a Cèsar a una habitació, annexa al Senat on li van lliurar la petició.
Quan el dictador la va començar a llegir, el Senador que li havia lliurat, va tirar de la seva túnica, provocant la fúria de Cèsar, que li va fer la següent recriminació: “Quina classe de violència és aquesta?”
Cèsar, com a Pontifex Maximus, és a dir, com a màxima autoritat espiritual i religiosa de Roma, era jurídicament intocable.
Acte seguit Casca, va treure una daga, i li va clavar un tall al coll, del que Cèsar es va defensar , agafant-li  pel braç i dient-li: «Què fas, Casca, miserable ? »,
Casca, espantat, va cridar en grec  «ἀδελφέ, βοήθει(“Socors, germans!”), que en resposta a aquesta petició, es van llançar sobre el Dictador.
Cèsar, llavors, va intentar sortir de l’edifici per demanar ajuda, però, encegat per la sang, va ensopegar i va caure.
Els conspiradors van continuar amb la seva agressió, mentre Cèsar jeia indefens a les escales baixes del pòrtic.
César va rebre 23 punyalades, de les quals, només una segons Suetoni, la segona rebuda al tòrax, va ser la mortal.
No és clar quines foren les últimes paraules de Cèsar. Hi una polèmica al voltant de les mateixes, sent les més conegudes:
Tu quoque, Brute, filii mei!” (Traducció al llatí de la frase anterior: ‘Tu també, Brutus, fill meu!’), segons Suetoni.
Segons Plutarc, Juli Cèsar no va dir res, sinó que es va cobrir el cap amb la toga després de veure a Brutus entre els seus agressors.

1010537
8736425.png
Després de l’assassinat, els conspiradors van fugir, deixant el cadàver de Cèsar als peus d’una estàtua de Pompeu,
Posteriorment, Marc Antoni el va recollir i el va mostrar al poble, que va quedar commocionat per la visió del cadàver.
És va demostrar que la ciutat de Roma estava contra els conspiradors, ja que la major part de la població estimava Cèsar. Marc Antoni va decidir aprofitar-se de la situació i el 20 de març va parlar iradament dels assassins en l’elogi fúnebre de César. A partir de llavors Roma va deixar de veure els conspiradors com a salvadors de la República i van ser acusats de traïció. Brut i els seus companys van fugir cap a Orient.

cesar.jpg_1069578677
Importància dels fets:
Després de la mort de Cèsar, i un cop esclafats els conspiradores, va esclatar una lluita pel poder entre el seu nebot-nét Cèsar Gai Octavi, a qui en el seu testament havia nomenat legítim hereu universal, per sorpresa de tothom, i Marc Antoni, que previ a l’eliminació culminaria amb la caiguda de la República i el naixement d’una espècie de Monarquia, que s’ha anomenat Principat, de manera que la conspiració i el Magnicidi es va revelar del tot inútil, ja que no van impedir l’establiment d’un sistema autocràtic (l’inici de l’Imperi), tot el contrari del que va motivar als conspiradors.

Curiositats:
S’ha escrit molt sobre els rumors corrien per Roma prèvia al Magnicidi:
La nit del 14 al 15 de març Calpurnia, l’esposa de César, va tenir mals presagis i a l’alba va pregar al seu marit que no anés al Senat. Tant va insistir que César va estar a punt de fer-li cas, però un dels conjurats va arribar i el va convèncer perquè no donés crèdit a les “supersticions de dona”. César va sortir cap a la Cúria de Pompeu, lloc on es reunia el Senat.

En arribar a la plaça de la Cúria Cèsar va veure a un endeví que dies abans li havia profetitzat “Cèsar, guarda’t dels idus de març“. César, sempre bromista, es va acostar a ell i li va dir “Ja han arribat els idus“. “Si, Cèsar -va respondre l’endeví-. però encara no han acabat …”

Un home es va acostar i li va lliurar un pergamí. “Llegeix-lo, Cèsar- li va cridar-. Llegeix-lo abans d’entrar a la Cúria“. Era una llista detallada de tots els conjurats, però Cèsar no va tenir temps de llegir-lo i va entrar a la Cúria amb el rotllo a la mà.

Darrerament, els arqueòlegs han trobat a Roma el lloc exacte on va ser apunyalat Juli LLoc exacte on fou assassinat Juli CèsarCèsar. En concret, està situat en una estructura de formigó de tres metres d’ample per més de dos d’alt, que es troba a l’àrea arqueològica Torre Argentina, al centre de Roma.
Aquesta estructura va ser col·locada per ordre d’August, el fill adoptiu i successor de Juli Cèsar, com una condemna al crim del seu pare i serví per clausurar el llco exacte com una capella-memorial.
Aquest fet confirma que va ser apunyalat al bell mig del fons de la Cúria de Pompeu (la tercera seu del Senat Romà).
Tot i sempre s’ha sabut va ser assassinat a la Cúria de Pompeu, perquè els textos clàssics així ho transmeten, no s’havia recuperat fins ara cap testimoni material.

A l’interior del temple del Divi Juli Cèsar, al Fòrum de Roma, s’hi troba les restes de la tomba on van ser dipositades les seves cendres: sempre hi ha flors naturals sobre ella.

IMG_4991

Fonts: Plutarc (Vides Paralel·les i vides dels nobles grecs i romans), Suetoni  (Vida dels dotze cèsars).

Víctor Bertran
www.limes.cat

Tagged , , , , , , , , | Leave a comment