Conferència: “Roma en temps de l’Emperador Vespasià -s.I dC-”

Benvolguts amics

Encara que una mica tard, us notifico que demà, dijous 28 de febrer, en el marc del Fòrum Alexandria, tinc el plaer d’impartir una conferència-col·loqui-sopar sobre un tema i una època apassionant: la “Roma Imperial en temps de l’Emperador Vespasià -s. I dC- “.

 

A la Xerrada, acompanyada d’un impactant powerpoint, i per suposat, d’un exquisit sopar, tractaré els següents temes:

1.-  Vespasià, el pater familias de la dinastia imperial dels Flavis
-      El seu govern i el seu llegat
-      Titus, el gran general i successor
-      Domicià, l’infame i darrer Flavi

 

 

 

 

 

 

2.-  Era Roma tan impressionant? Urbanisme i arquitectura
-      La ciutat dels set turons: la ciutat del milió de persones
-      Roma: el mercat més gran i exòtic del món antic
-      La “convivència” entre rics i pobres: les domus vs les insulae.
-      Els negocis

3.-  Els jocs i espectacles. Panen et circences.
-      La Construcció del Colisseu (l’amfiteatre Flavi), la icona de la ciutat.
-      Els combats de gladiadors. Sang i execucions. Mites i realitat.

 

 

 

 

 

 

4.- L’aigua a Roma, una font d’energia inesgotable
-      Els aqüeductes
-      Les termes
-      La higiene

5.- El paper de la dona a Roma
-     Les vestals, dones més respectades a Roma

La conferència tindrà lloc demà dijous 28 de febrer a les 20h a la sala Forum de l’Hotel Alexandra (C/ Mallorca, 251).

El preu del sopar i conferència és de 35 €

Si us interessa, si us plau, poseu-vos en contacte amb el coordinador del Fòrum Alexandria, en Salvador Coromina (639 12 92 22), el més aviat possible, doncs la capacitat de la sala limita l’aforament.

Gràcies

Víctor Bertran
www.limes.cat

Tagged , , , , , , , | Leave a comment

L’organització del nostre calendari: El Calendari Romà

La paraula calendari ve de la paraula “kalendarium”, que era el llibre de comptes on s’anotaven els interessos mensuals dels préstecs. Aquests deutes es pagaven el primer dia de cada mes, és a dir, a les calendes, com segueix passant avui dia.

hl-roman-calendar
L’origen del nostre calendari és l’egipci, basat en 365 dies. A partir d’aquest, els romans van reagrupar aquests dies en mesos, de diferents dies, i els hi van donar el nom que avui dia encara emprem.

La primera referència fiable d’una cronologia totalment romana és del 450 aC.
Va ser sota el regnat del segon rei de Roma, Numa Pompili (s. VII aC), quan es va fer el primer calendari romà.

Julius_CaesarSegles més tard, Juli Cèsar sobretot i també August, van incorporar canvis, amb els quals el nom i l’organització dels mesos que avui tenim els el devem a ells (el Calendari Julià).

No obstant, la reforma definitiva, la que ha fet que tinguem el calendari tal com el coneixem avui, és la del papa Gregori XIII. Aquest és el que va aconseguir que la realitat astronòmica no fos diferent del còmput del temps. Es canvià el calendari julià, seguit en tot el món cristià des del segle I aC, eliminant 10 dies del mes d’octubre del 1582, de manera que del dia 4 es va passar al 15 d’octubre, com si res.

Per què celebrem l’any nou el dia 1 de gener?

Originàriament el calendari romà començava el mes de març, concretament el 21 de març, quan a Roma es nomenava el càrrec de cònsol. Era el moment en que els consols entrants iniciaven la seva tasca que durava fins al març de l’any següent.

Avui però, celebrem l’inici de l’any el dia 1 de gener perquè Segeda, un poblet celtibèric (a prop de l’actual Calatayud), l’any 153 C, va voler ampliar el seu territori, fet que va molestar molt al senat romà, quei li va declarar la guerra, enviant un exèrcit de 30.000 homes, sota el comandament del cònsol d’aquell any.
Al Cònsol en qüestió se li concedí, excepcionalment, avançar dos mesos les dates del seu nomenament per poder sotmetre el poble celtibèric de Segeda i després tota Hispania.

Aquest fet anecdòtic i puntual va provocar que des del 153 aC fins al dia d’avui, Cap d’Any es comencés a celebrar a principis de gener i va portar un desequilibri en el calendari que van haver de corregir.

Els nom dels Mesos

El calendari romà antic tenia 10 mesos. Al final de l’any però, s’afegien un bloc de dies de forma arbitrària.
Fou el successor de Ròmul, Numa Pompili, que va ordenar aquests dies “sueltos” en 2 mesos més.

RomanCalendarEl primer mes romà de l’any, Martius (Març), estava dedicat al déu de la guerra, Mart.

L’origen del segon més romà, Aprilis (Abril), no està del tot clar. Per una banda sembla que estava dedicat  al porc senglar, animal sagrat pels romans (Aper), per altra banda, podria estar dedicat a Afrodita/ Venus, que ve de aprile, obrir-se a la natura, la germinació.

Maius (Maig), el tercer mes, sembla que estava dedicat a la deesa Maia, la mare de Mercuri.

Junius (Juny ), el quart, estava dedicat a la deesa Juno, la dona de Júpiter.

A partir d’aquí, els mesos successius rebien el seu nom, en relació a l’ordre en que estaven disposats al calendari.

Així, el mes cinquè: Quintilis; el sisè: Sextilis; el setè: September; el vuitè: October; el novè: November i el desè: December.

En total 10 mesos que comprenien 304 dies.

Més endavant, degut a l’esmentada campanya militar contra els celtibers de Segeda, l’any 153 aC, els ultims 2 mesos (XI i XII) que es van afegir posteriorment, van passar a l’inici de l’any.

Així, el nou més que iniciava l’any, i que exercia de porta de l’any, va ser dedicat al déu de les portes (Jano), pel que se l’anomena Januaris (Gener)

El nou segon més de l’any (el 2on dels que es van afegir posteriorment i que abans del 153 aC era el darrer de tots), rebia el nom de Februarius perquè era durant el qual es feia un ritus purificatori anomenats februalia.

A partir d’aquí, amb la incorporació d’aquests 2 nous mesos a l’inici de l’any (Januaris i Februaris), l’ordre dels mesos es va trastocar.
Així doncs, el mes Quintilis, passà a ser en realitat el setè mes de l’any, Sextilis, el vuitè, el September, el novè, l’October, el desè, el November, l’onzè i el December , el dotzè. Hi va haver un desplaçament de 2 unitats cap amunt en tots els mesos.

Des de l’any 46 aC, amb la Reforma Juliana, l’any ja té 365 dies.

Primerament, Juli Cèsar va organitzar tots els dies de l’any, posat 30 dies a cada mes. (30 dies x 12 mesos= 360 dies)
Com que faltaven 5 dies per arribar als 365, els va afegir, seqüencialment en un mes si i en un altre no, és a dir, afegint un dia a Januarius, Martius, Maius, Quintilis, September…
Per seguir amb aquesta correlació (un mes de 31 dies i un mes de 30), van agafar el dia que els faltava al November, del mes Februiarius (que quedà amb un dia menys).

calendarioromano
Quan Juli Cèsar fou assassinat, l’any 44 aC, el Senat, en honor seu i a instàncies de Marc Antoni, va canviar el nom del mes Quintilis (el mes en que havia nascut Juli Cèsar), pel de Julius (Juliol).

caesar_augustusPosteriorment, Octavi August, desitjava també tenir un mes que portés el seu nom, pel que el Senat li va concedir el mes Sextilis, canviant-lo per Augustus (Agost).
Segons una llegenda, August, no va quedar content perquè el seu mes només tenia 30 dies, a diferencia del Julius, que en tenia 31. Això quedà corregit quan el Senat posà un dia més al mes d’Agost, treient-lo un altre cop del febrer (Februarius)

Amb la reforma Juliana, ja se sabia que s’havia de sumar un dia cada 4 anys. Aquest dia s’afegiria al mes de febrer (un mes comodí per tots els canvis)

Amb els canvis que va fer August, hi havia 3 mesos seguits amb 31 dies: Julius, Augustus i September.
Això se solucionà traient un dia de September, que quedà amb 30 dies i el passaren a l’October, que ara en tindria 31; i traient un dia del November, quedant-se amb 30 i passant-ho al December, ara amb 31.

I així van quedar els dies del nostre actual calendari doncs, la distribució dels mesos i dies que va fer Octavi August és la mateixa que tenim avui.

Víctor Bertran
www.limes.cat

Leave a comment

Paraules en llatí que usem diàriament (II)

Responent a la fantàstica acollida que va tenir el primer lliurament de paraules en llatí, publicat el passat mes de novembre, i responent a les nombroses peticions per part vostra, hem considerat oportú fer una segona classificació de paraules en llatí que habitualment usem.

Com en l’anterior article, aquesta és tant sols una petita mostra dels “llatinatges” més quotidians, que posen de manifest l’extraordinària força que avui encara té el llatí entre nosaltres i  l’enorme llegat que els romans ens van deixar amb aquesta llengüa.

imatge llatí
-    Ad Hoc: Per això

-    Alma mater: Mare que alimenta. Es refereix a la institució on va estudia un mateix

-     Anno Domini: Any del senyor. Els anglosaxons l’usen per contar les dates després de Crist. (AD)

-     Ante Meridiem: Abans del meridià. Abans de les 12h (AM)

-     Casus belli: Cas de guerra; motiu o coartada per iniciar una guerra

-     Condomini: De domini comú (terme jurídic)

-     Contra naturam: contra la naturalesa

-     Corpus Christi: El cos de Crist (terme eclesiàstic)

-     De incognito: De forma desapercebuda

-     De motu proprio: Per pròpia iniciativa (terme jurídic)

-     Dixi: he dit

-     Doctor honoris causa: Doctor per causa d’honor. Títol honorífic

-     Dolo: amb mala intenció (terme jurídic)

-     Ego te absolvo: Jo t’absolc (terme eclesiàstic)

-     Epistola: carta (terme eclesiàstic)

-     Ex abrupto: Bruscament

-     Ex aquo: de igual mèrit (terme jurídic)

-     Ex professo:  per declaració (terme jurídic)

-     Finis Terrae: Fi de la terra

-     Homo habilis: Home hàbil

-     Idem per idem:  El mateix és l’un que l’altre

-     In aeternum: Per sempre

-     In acto: A l’acte

-     In itinere: Durant el trajecte

-     In mente:  Al pensament

-     In Pace: En pau

-     In pectore: En el pit. S’usa per descriure nomenaments decidits però no manifestats.

-     In secula seculorum: Pels segles dels segles (terme eclesiàstic)

-     Inter vivos: Entre vius

-     Ipso iure: Per llei (terme jurídic)

-     Lapsus lingue: Error de llengua

-     Lapsus memoriae: Error de memòria

-     Lingua franca: Llengua comú (terme diplomàtic)

-     Mens sana in corpore sano: Ment sana en cos sa

-     Missa de rèquiem: Missa de difunts

-     Non plus ultra: No hi ha més enllà.

-     Opera: Obra

-     Opus: Obra

-     Opus Dei: Obra de Deu

-     Ora et labora: Resa i treballa

-     Post meridiem: Després de les 12h (PM)

-     Premium: Premi

-     Prorrata: Segons la part calculada, en proporció

-     Quid pro quo:  Alguna cosa a canvi d’una altra cosa

-     Quo vadis: On vas

-     Sine die: Sense dia. Indefinidament

-     Stricto sensu: En el sentit estricte

-     Totus tuus: Tot teu

-     Urbi et orbi: Per la ciutat i pel món

-     Usucapió: Adquisició d’un bé pel pas del temps (terme jurídic)

-     Vademecum: Vine amb mi. Manual de contingut religiós, mèdic o ètic

-     Veritas: Veritat

Víctor Bertran
www.limes.cat

Leave a comment

31 de desembre de 406 dC: Una aliança de pobles bàrbars creua el Rin (gelat)

Data: 31 de desembre de 406 dC

Fet:  Vàndals, Alans i Sueus creuen el Rin (sense permís de Roma)

Protagonistes: S’estima que uns 300.000 persones, dels quals uns 80-100.000 serien guerrers. D’aquesta xifra, el major contingent corresponia als Sueus.

Localització: Moguntiacum (actual Mainz), Alemanya.

Antecedents:
avrhuntk7A principi del s V, els Huns, un poble guerrer provinent de les estepes asiàtiques de Mongòlia i liderats per Atila, van travessar Europa cap a l’oest, en busca de pastures més verdes, esclafant a tots els pobles bàrbars que trobaven al seu davant, creant autèntic pànic a la població.
Els Huns, excel·lents genets van vèncer a totes les tribus germàniques assentades a Europa, forçant-les a emigrar cap al sud i a l’oest, les quals no els va quedar espai on establir-se de forma segura.
En la fugida es trobaren 3 pobles bàrbars perseguits: els Vàndals, els Alans i els Sueus, els quals junts van configurar una complexa i fràgil aliança.

Vandal_&_Alan_warrior_in_Norther_AfricaEls Vàndals eren un poble d’origen indoeuropeu de família germànica, que, per sobreviure, va haver d’estar en continu moviment cap a l’oest, fugint de les massacres.
Expulsats del Bàltic primer pels Gots, s’establiren a les fronteres de l’Imperi Romà, junt a l’infranquejable Rin. Allí es van trobar amb altres tribus i grups de refugiats, els Sueus i els Alans, en busca també de terres.

suevosEls Sueus, un altre poble indoeuropeu de família germànica. Assentats originalment a la costa del Bàltic, la migració de Gots i altres pobles els va empènyer al Sud, establint-se a finals del s I dC a l’alt Danubi. Els sueus eren agricultors i estaven completament sedentaritzats. Amb  la irrupció dels Huns van veure’s desplaçats cap al curs alt del Rin.

alanoEls Alans eren un poble també indoeuropeu però d’arrel iraniana i per tant, de llengua diferent als Vàndals i Sueus.
Juntament amb els Gots, els Alans, excel·lents arquers i genets també, van tractar de resistir l’empenta dels Huns, però en ser derrotats van marxar cap a l’Oest seguint més o menys la ruta que abans van seguir els Vàndals fins arribar al límit romà situat al Rin.

El Rin, juntament amb el Danubi, conformaven dues fronteres naturals pràcticament infranquejables. Al llarg del curs dels dos rius, s’establí el Limes, una cadena de forts de fusta o pedre a poca distància els uns dels altres. Al llarg del Rin en concret, hi havia el Limes Germanicus.

limes
Paral·lelament, els Romans, conscients de la gran massa de població amuntegada a l’altra ribera del Rin, confiaven que aquests es quedessin allí, tret de que ell mateixos els convidessin a creuar la frontera per contractar-los per lluitar al seu costat contra altres grups de bàrbars que amenaçaven Roma, tal com s’havia anat fent durant més de 200 anys.

01_rp_abb-1limes4

 

 

Descripció dels fets:  La Coalició bàrbara creua el Rin, la frontera de l’Imperi.
Aquests tres pobles però, es van cansar d’esperar el permís de Roma per creuar la frontera, que no arribava, atemorits també per la cada cop més propera amenaça dels Huns.
Després de varis intents fallits per creuar el riu, tots ells repel·lits per les mateixes tropes romanes i pels francs al servei de Roma, durant la molt freda nit del 31 de desembre de 406 dC, la coalició bàrbara va veure una oportunitat, potser la seva única oportunitat per sobreviure.
Aquella nit, la temperatura era tan baixa que van descobrir que el Rin ja no era una frontera sinó un fàcil camí cap a l’altra ribera, cap a l’Imperi: El Rin s’havia glaçat.

rio helado

creuant el rin

Sense res a perdre, i amb les poques pertinences que duien a sobre, unes 300.000 persones varen creuar el riu i s’endinsaren a la Gàl·lia.
Durant 2 anys va assolar la Gàl·lia i posteriorment van arribar fins a Hispania, l’any 409 dC, sense trobar gairebé oposició militar.

Sense forces militars per contrarestar l’amenaça, l’Imperi Romà veia com a aquelles terres l’autoritat imperial s’esfumava. Per això, l’any 411 dC Roma, governada oficialment per Honori, pero a la pràctica pel seu regent, el general Estilicó, va oferir als bàrbars un pacte: acceptarien la condició de Federats (i per tant lluitar al servei de Roma) i a canvi rebrien terres a Hispania. El tracte va ser acceptat.

Els Sueus es van establir a la província Gallaecia. Els Vàndals a les terres occidentals de la província Bètica, entre el Guadiana i el Guadalquivir. Els Alans, finalment, al centre i a l’est de la península,a a Lusitania i la Carthaginense.

Las-invasiones-germanicas-del-Imperio-Romano-378-439-dC
Poc després però, els Vàndals van trencar l’acord i un cop saquejades ciutats com Hispalis o Cartago Nova, van emprendre rumb cap al Nord d’Àfrica…

Importància dels fets:
El creuament del Rin va significar la segona entrada massiva e incontrolada de pobles bàrbars  a territori Romà (després dels Gots l’any 376 dC al Danubi) alhora que significà la pèrdua gradual i irreversible del control imperial sobre el seu territori dins les fronteres de l’Imperi, en especial a Hispania i ja més endavant, i encara més greu, la pèrdua del Nord d’Àfrica i per efecte mimètic, Britania.

Aquesta pèrdua de control no només significà un enorme desprestigi per a Roma i major pèrdua d’autoritat per al ja debilitat poder imperial sinó sobretot un gran debilitament financer de l’Imperi fruit de la caiguda enorme de la tresoreria imperial doncs la recaptació d’impostos i control sobre els recursos de totes aquelles terres perdudes desapareixia.

Aquests esdeveniments van posar en gran evidència el gran problema militar de Roma durant el s V: no disposar d’un bon exèrcit prou nombrós al qual recórrer.
Soldados del Bajo ImperioL’única opció era seguir reclutant mercenaris bàrbars per enviar-los al camp de batalla el més aviat possible.
Els romans es van recolzar excessivament en comandaments que no eren romans, esdevenint una amenaça per a els propis romans.
A més, la disciplina, estratègies, proteccions i qualitat del material dels soldats no tenien res a veure amb les legions dels segles I-III dC, assemblant-se cada cop més a soldats de tribus bàrbars.

Curiositats
De totes les tribus bàrbars que van entrar a l’Imperi Romà, els Vàndals van ser els menys nombrosos i amb molta diferència respecte a la resta.  Això contrasta en que van ser probablement els que més èxit van tenir i un dels més notoris.

Els Vàndals, junt amb els altres 2 grups de bàrbars, a diferència del que es creu, van ser més aviat un grup de refugiats que no pas guerrers.

És important destacar que, un cop assentats a Hispania, en cap cas els bàrbars van ocupar o habitar les ciutats romanes d’aquestes comarques.

Els pocs soldats romans que feien guàrdia a la frontera del Rin per on varen creuar els bàrbars van fugir un cop van veure, des de les seves torres, incrèduls i horroritzats, com centenars de milers de bàrbars creuaven el riu….

Fonts: Pròsper d’Aquitània (Cròniques anuals), Eduard Gibbon (La decadència i caiguda de l’Imperi Romà).

Víctor Bertran
www.limes.cat

Leave a comment

Enginyeria civil romana: L’Amfiteatre Flavi (Colisseu)

Roma imperial: una ciutat moderna al mon antic

maqueta antigua romaAny 100 dC: Mentre la gran majoria de la humanitat viu en barraques de fang, a Roma, ja hi viuen més d’un milió de persones, amb aigua potable, carrers amb clavegueres, mercats a on s’hi pot trobar productes d’arreu del món, amfiteatres i circs per a 50.000 i 2000.000 persones respectivament, enormes termes amb aigua calenta i sistema de calefacció, edificis d’apartaments….

Si una cosa sobresortí dels romans fou la seva habilitat per “engendrar” enormes enginyers. Ells varen ser els  artífexs d’una sèrie d’invents que, portats a la pràctica de forma meticulosa i organitzada, van catapultar Roma a un nivell de sofisticació pels seus ciutadans que no s’igualà fins ben entrat el s XIX.

Totes les seves construccions estaven milimètricament estudiades per a que, a més de boniques, fossin sobretot útils i reutilitzables, responen a la seva màxima de construir un cop per ser usat contínuament.
No en va, l’Imperi Romà s’erigí no només sobre el poder militar sinó també gràcies al desenvolupament d’un tecnologia pionera.

L’Amfiteatre Flavi (el Colisseu), a Roma -80 dC- és un perfecte exemple d’una enorme construcció on son evidents les proeses de la tecnologia i enginyeria civil romana, superant amb extraordinària solvència enormes reptes de la física.

roma-clasica1
Com a la resta d’amfiteatres, al Colisseu s’hi feien espectacles de gladiadors, lluites d’animals o execucions, amb l’objectiu de mantenir la gent feliç i entretinguda.

COLISEO-ROMANO-2Quasi 2000 anys després, tots els estadis esportius d’avui  dia tenen un enorme deute amb el Colisseu i han copiat el seu complex disseny , la grada està en corba i en forma de triangle amb la càrrega més pesada a l’exterior, doncs és la manera d’assegurar-se de que tots els espectadors puguin veure bé l’espectacle.

És l’amfiteatre més gran del mon romà. Era tant gran com ho permetia la visió del públic. Una obra imponent: Media 189 metres de llarg x 155 metres d’ample i un perímetre de la el·líptica de 524 metres. Tenia 15 pisos d’altura, pel que esdevenia l’estructura romana més alta.

El Colisseu tenia 80 obertures a peu de terra -de les quals 76 eren entrades- per garantir l’accés a les grades i una  sortida segura de l’amfiteatre dels més de 50.000 espectadors. Estava tan ben dissenyat, que tots els espectadores podien ser evacuats en poc més de cinc minuts.

Ja abans d’iniciar els treballs de construcció del Colisseu , els enginyers van haver de fer front a un altre repte: el Colisseu, per ordre de l’emperador Flavi Vespasià, s’edificà en una conca natural fàcilment inundable (dècades abans era plena d’aigua). El problema es resolgué amb la construcció d’un sofisticat sistema de drenatge al subsòl del Colisseu, amb 4 desaigües que s’estenien subterràniament per la ciutat recorrent kms fins desembocar al Tiber.
Aquest sistema de canalitzacions permeté a més, inundar l’arena d’aigua per a la recreació de batalles navals (les Naumachia). Això només va ser possible els primers anys, fins que s’acabà de construir l’Hipogeu (just a sota de l’arena)

ap_coliseum_naval_floodnaumachia

L’hipogeu era un enorme complex subterrani on succeïa tot allò que els espectadors no podien veure (magatzem per la escenografia, gàbies per als animals, armeria, sala de Colosseum-Secrets-hypogeum-drawing-5màquines, àrea pels gladiadors..).

Mitjançant un elaborat sistema de rampes i plataformes elevadores tirades per politges i contrapesos (com un muntacàrregues actual)……pujaven les gàbies amb les feres a dins fins a l’arena, les quals sortien a traves de reixetes i portes trampa, provocant un impactant efecte visual per l’espectador.

Com tots els amfiteatres, no es passava per alt cap detall, ja que es construí de tal forma per facilitar el pas del sol, alineat per a que a l’organitzador de l’espectacle no li toqués mai el sol de cara.

Al Colisseu s’hi afegí un sostre retràctil el qual en dies de molta calor un tendal (velarium) era allargat sobre la grada superior per proveir als espectadors d’ombra.

ap_coliseum_volarium

Respecte a l’estructura, tot el pes de l’enorme amfiteatre es concentrava a l’exterior pel que fou molt important escollir bé els materials: calia una paret de pedra de 46 metres d’altura prou forta per aguantar tot el pes però no massa per no esfondrar-se.
ap_coliseumDesafiant el conegut fins llavors, els enginyers del Colisseu van utilitzar l’arc, com a element estructural bàsic.
Els romans van reduir el pes de la façana exterior amb la creació de 240 obertures en forma d’arc.  Si en comptes d’arcs, s’haguessin usat bigues rectes, a l’altura del 2on pis ja s’hagués esfondrat tota l’estructura ja que la tensió l’hagués esquerdat, a diferencia de l’arc, que és molt més resistent doncs està en comprensió (axial).

arcsConcretament, varen usar l’arc de descàrrega. El pes de sobre cau i s’estén pels 2 costats, alleujant la tensió i transferint el pes a les parts més fortes de l’amfiteatre:  els grans blocs verticals de pedra travertina: els ossos de l’esquelet de l’estructura.

Cada bloc de pedra pesava 2,5 tones . Com van poder-les pujar a més de 46 metres d’altura? Vet aquí un altre desafiament que van superar els enginyers romans mitjançant grans grues amb sofisticats sistemes de politges (les machinae tractoriae), disminuït fins a 8 vegades la força que es necessitava per aixecar la càrrega.

gruatx
Però res d’això hagués estat possible sense l’aparició i us del Ciment o formigó (Caementum): la invenció romana que va revolucionar la construcció i transformar l’arquitectura (avui dia no existiria cap edifici sense el ciment)

Per aconseguir-ho, els romans van millorar el formigó que ja els Etruscs feien servir a base de barrejar cal, aigua, sorra i petites pedres per fer morter de calç. El problema que tenien era que amb el temps s’acabava  esquerdant i derruint.
Els romans ho van millorar significativament afegint la Puzzolana (cendra volcànica situada a les vessants del Vesuvi): una barreja de sílice, alumini i òxid de ferro.
El ciment puzzolà: un morter molt semblant al que avui dia es fa servir i que va ser usat fins l’aparició del ciment Portland (s XIX).

ap_coliseum_constEls romans van començar a usar massivament el ciment i el Colisseu no fous pas una excepció, on més de 6.000 tones s’hi van abocar, en especial als seus fonaments, de 12 metres de profunditat, i a l’hipogeu.

Amb el ciment, els romans van trobar un material de construcció molt resistent (fins i tot a l’aigua), que al treballar-se en forma líquida, podia adoptar quasi qualsevol forma. Es posava el concret en un motlle i s’esperava a que es fragues: quedant com un monòlit.

En resum doncs, el Colisseu va ser el resultat d’un conjunt d’espectaculars avenços tecnològics que son avui un dels llegats més significatius que els romans ens han deixat.

Reconstrucción coliseofotos-coliseo-romano-desde-el-aire-vista-aerea-500x375

 

 

 

 

 

Víctor Bertran
www.limes.cat

5 Comments

23 de novembre de 43 aC. Creació del Segon Triumvirat…el camí cap a la fi de la República

Fet:  Creació del Segon Triumvirat. La Lex Titia.

Protagonistes: Gai Octavià, Marc Antoni, Lèpid

Localització: Bolonya i Roma.

Antecedents:
mort-juli-cesar15 de març de 44 aC: Juli Cèsar és assassinat a Roma fruit d’una conspiració portada a terme per més de 60 senadors.
Un mes després s’obre el testament de Cèsar i per sorpresa de tothom, apareix el nom del jove Gai Octavià com el seu legítim hereu.
A Roma reina el caos i el poble, enfurismat, reclama venjança i càstig pels assassins.
Mentrestant, els conspiradors, liderats per Brutus i Cassius, s’han fet forts a les terres orientals del món romà.
3 influents homes ben aviat posaran ordre i marcaran per sempre el futur de Roma.

lepidoMarc Emili Lèpid (89-13 aC).
Patrici i general. Un dels més lleials partidaris de Juli Cèsar.
La seva breu aliança amb el poder arribar a un final sobtat quan Cèsar és assassinat.
Després del magnicidi, s’alia amb Marc Antoni, en una oferta conjunta pel repartiment del poder…..

Marc Antoni (Roma, 83 a. C. – Alexandria, 30 a. C)
Membre d’una família patrícia, general i polític. Nebot, lloctinent i ma dreta indiscutible de Juli Cèsar, des del seus inicis fins al darrer dia.marc antoni.
Com a polític, governa amb poc encert Itàlia durant l’absència de César. Tot i això, és nombrat cònsol any 44 aC.
Mort Cèsar, es converteix en  l’home fort de la República, es fa amb el tresor i els papers de Cèsar, doncs es considera l’hereu moral d’aquest.
Gairebé immediatament després de la mort de Juli Cèsar ,llença al poble romà contra els assassins del dictador, buscant monopolitzar el poder….

Gai Juli Cèsar Octavià, (Roma 63 aC – Nola, Nàpols, 14 dC)
augustoProcedent d’una rica família de l’ordre eqüestre, és nebot-nét de Juli Cèsar .
Nomenat ja com legítim hereu de Juli Cèsar, es guanya la confiança dels republicans del Senat (que no tenien cap simpatia envers Marc Antoni) amb Ciceró al capdavant, així com de grans financers, com Mecenes.
Amb aquests suports, lluita i venç a Marc Antoni a la batalla de Mòdena (44 aC), esdevenint Cònsol.

Amb aquesta demostració de força, Marc Antoni i Lèpid s’avenen a negociar i pactar amb Octavi, cosa que aquest accepta a fi de consolidar el seu poder i no dependre tant del Senat.

Descripció dels fets: El 2on Triumvirat
L’11 de novembre de 43 aC. es produeix una primera entrevista entre Octavi, Marc Antoni i Lèpid, a prop de Bolonya, de la que surt un preacord pel qual acabaran amb el buit de poder a Roma i es repartiran el govern.
El 23 de novembre de 43 aC, amb la Llei Titia es fa oficial aquest pacte, anomenat Triumvirat per la Constitució de la República amb poder consular (abreujat en Llatí: III VIR RPC), el qual es limita la seva vigència a 5 anys (43 – 38 aC), i es procedeix al repartiment territorial entre els 3 líders:

- Sicília, Sardenya i Àfrica per Octavi.
- Gàl·lia Cisalpina per Marc Antoni.
- Gàl·lia Narbonense i Hispania per a Lèpid

Segon Triumvirat
El poder amb què compten els Triunvirs esdevé molt important (quasi il·limitat), donant-los una enorme llibertat d’acció i decisió en la política Romana, pel que suposava un contrapoder molt poderós al Senat.

monedes triumvirat
La primera gran decisió que prenen els Triumvirs és enfrontar-se al Senat i eliminar els principals membres del partit conservador (Optimates): es publica una llista de 300 senadors i 2.000 cavallers condemnats a mort, tallant amb això a més, el finançament dels assassins de Cèsar.

La segona decisió és venjar la mort de Cèsar pel que uneixen els esforços i derroten a Cassius i Brutus a la Batalla de Filipos (42 aC)

És aquí quan s’arriba al 2on i definitiu repartiment territorial, on Marc Antoni, l’indiscutible líder i heroi de la batalla de Filipos, s’apodera de les riques províncies de l’Orient on es retrobarà amb Cleòpatra VII, Faraó d’Egipte;  mentre que a Octavi li toca la endeutada Itàlia i les províncies d’Occident. A Lèpid  el marginen i li lliuren les províncies africanes menys valuoses.

triumviral
Mentre que Octavi s’enfronta contínuament a Roma a disturbis i a reclams de tots els sectors del país, Marc Antoni viu una vida luxosa, despreocupat de Roma ,en el ric Egipte al costat de Cleòpatra….
Segundo Triunvirato - BRASIL ESCOLAConscient però, que Marc Antoni és encara poderós a Roma, intenta per tots els mitjans mantenir bones relacions amb ell, lliurant-li la seva germana Octavia com a muller. Octavi, líder molt intel·ligent, aconsegueix derrotar un per un a tots els seus enemics polítics, i va aconseguir tranquil·litzar tant al poble com a la burgesia.

L’any 38 aC., el segon Triumvirat es renovarà per cinc anys més, fins al 33 a. C.

Tot i això, com la majoria de vegades a la història, tres persones son massa per compartir el poder. Aquest equilibri és tant fràgil que està condemnat al conflicte. És qüestió de temps i que una cadena de petits esdeveniments encenguin la metxa…….per a la desintegració del segon Triumvirat.

Importància dels fets:
- El segon Triumvirat talla de soca-rel qualsevol temptativa de retorn  a la “clàssica” organització de la República on el poder del Senat era incontestable , doncs aquest queda diluït i substituït a 3 notables homes forts de la República.
- La “neteja” dels membres senatorials més conservadors i la mort dels conspiradors de Cèsar, condueixen a l’oposició “republicana”  a la pràctica desaparició.
- El Segon Triumvirat esdevé el primer pas per a la liquidació de la República, començant a gestar-se un nou model d’organització de Roma, que perdurarà 500 anys més.

Curiositats:
- Fou a instàncies de Marc Antoni, que s’atorgà el nom de Juliol al mes de l’any en qüestió (fins llavors anomenat Septenus i previament Quintilis) en honor a Juli Cèsar, en record a que el Dictador havia nascut l’onzè dia d’aquest mes.
- Un dels caps de la conspiració contra Juli Cèsar, Casius ,va apostar també per la mort de Lèpid i de Marc Antoni, però  Brutus la va desestimar argumentant que es tractava d’un execució al dictador i no un cop d’estat polític.
– El primer de la llista negra dels Senadors  conservadors condemnats  a mort pel segon Triunvirat fou precisament el famós orador Marc Tuli Ciceró.

Fonts: Plutarc (Vides Paralel·les; vides dels nobles grecs i romans), Dió Cassi (Historia Romana), Apià d’Alexandria (De bellis civilibus).

Víctor Bertran
www.limes.cat

Tagged , , , , , , , , , , , , , | 2 Comments

Paraules en llatí que usem diàriament

Un dels llegats més interessants que els romans van deixar és la llengua i l’alfabet llatí.

imatge llatí
Amb el desmembrament de la civilització romana i l’aparició de nombrosos i nous petits regnes, el llatí vulgar (és a dir, el llatí parlat pel poble) va anar evolucionant, en cada zona de forma diferent, fins arribar a l’aparició de noves llengües que avui anomenem romàniques, quedant gradualment en desús el llatí.

llengües romàniques

Mapa de les llengües romàniques

Malgrat tot, i després de 1.500 anys, el llatí no és en absolut una llengua del tot morta, atès que sovint i sense adonar-nos-en, utilitzem vocables llatins en el dia a dia del nostre parlar.

loremipsum_words

Heus aquí una petita mostra de les paraules i expressions en llatí que més usem:

A capella: s’usa per definir la música coral sense acompanyament instrumental

A priori: abans de començar

A posteriori: posteriorment

Accesit:  recompensa inferior immediata en premis literaris, científics o artístics

Alias: d’un altre nom

Alter ego: l’altre jo

Annus Horribilis: any horrible

Campus: recinte universitari

Carpe diem: Aprofita el dia/el moment

Clímax: punt més alt d’una gradació

Coitus interruptus: Coit interrumpit

Cum laude: amb honor (Terme universitari que indica que s’ha tret molt bona qualificació)

Curriculum Vitae: carrera de la Vida

De facto: de fet (terme jurídic. Quelcom acceptat automàticament)

Ego: jo

Fòrum: plaça pública

Grosso modo: a grans trets

Homo erectus: home dret

Homo sapiens:  home intel·ligent

Honoris causa: a títol honorífic

In extremis: a l’últim moment, pels pèls.

In fraganti: a l’acte (terme jurídic)

In situ: en el (propi) lloc

In vitro: en mitjà artificial. A laboratori

Ipso facto: immediatament

Lapsus : error

Mala praxis: mala pràctica (terme jurídic)

Manu militari: de manera militar. Per la força

Maremagnum: mar gran. S’usa per referir-se a un afer molt complicat

Mea culpa: per la meva culpa

Modus operandi: Forma d’operar (terme jurídic)

Mortis causa: causa de la mort (terme jurídic)

Opera prima: primera obra

Pater familias: el pare de la família

Peccata minuta: pecats petis

Per capita: per cap

Persona non grata: persona indesitjable (terme diplomàtic)

Post data: després de la data

Post mortem: després de la mort (terme jurídic)

Pro forma: de forma. Fet per formalitat

Quorum: de ells, dels quals. S’usa per indicar que existeix participació

Rara avis: au estranya. S’usa per designar a persones o coses poc habituals o excepcionals

Renta per capita: renda per persona

Requiem: descans

Senior: més vell

Simposium: reunió d’especialistes

Sine qua non: imprescindible, necessari

Status: l’estat. S’usa per parlar dels afers públics

Statu Quo:  a la situació que està (terme diplomàtic)

Sui generis: de la seva espècie / genère

Summum: el màxim

Superavit: excés

Ultimatum: darrer avís

Unisono: al mateix temps

Versus: per contra, per oposició (vs)

Veto: el prohibit

Via Crucis: el camí de la creu

Vice versa: al revés

Vox populi: veu del poble. S’usa per indicar que es coneix públicament.

No s’han tingunt en compte molts vocables llatins específics i molt habituals en l’àmbit jurídic, científic o eclesiàstic.


Víctor Bertran

www.limes.cat

Tagged , , | 4 Comments

28 d’octubre de 312 dC. Batalla del Pont Milvi…que convertí a tot un Imperi al Cristianisme

Data: 28 d’octubre de 312 dC

Fet: Batalla del Pont Milvi

Comandants: Constantí I vs Maxenci

Forces de combat:
Exèrcit de Constanti I: 40.000 soldats aprox.
Exèrcit de Maxenci: 70.000 soldats aprox.

Localització: Pons Milvius. Riu Tiber. Roma.

Antecedents:
constanti_el_gran2 A finals del s IV dC, després d’anys de conflicte i rivalitat, posteriors a les abdicacions de Dioclecià i Maximià, van emergir 2 grans figures a l’Imperi Romà: Flavi Valeri Aureli Constantí o Constantí I, proclamat emperador per les seves tropes a Ebucarum (York) el 25 de juliol de 306 dC i Marc Aureli Valeri Maxenci, l’hereu de Maximià, i autoproclamat emperador, a Roma, el 28 d’octubre també de 306 dC.
Des dels inicis la relació entre tots dos “emperadors” va ser molt dolenta i els conflictes constants, fins que a la primavera de 312, Constantí va decidir acabar aquesta situació per la força.
Fins llavors, Maxenci havia dominat Roma sota un règim tirànic.


Descripció:

Ja a la tardor de 312 dC Constantí es trobà a les portes de Roma, després de travessar Puente Milvio  RomaItàlia sense oposició, a través de la Via Flaminia fins arrivar al Pont Milvi, un dels principals ponts per atravessar el Tiber i accedir a Roma. Allí va ordenar acampar les seves tropes, preparant-se per iniciar un llarg setge a la Capital, convençut de Maxenci romandria a dins (doncs Roma estava prou proveïda per resistir molt de temps).

L’exèrcit de Constantí era molt inferior en número al de Maxenci i amb ell viatjaven escribes cristians, com Lactanci, el qual intentà convertir en nombrosos ocasions al Cristianisme al mateix emperador.

El dia abans de la batalla, el 27 d’octubre, les tropes de Constantí van ser testimonis d’un esdeveniment espectacular que es va produir al cel. Segons algunes fonts antigues, podria haver estat un meteorit, que va caure relativament a prop d’on eren. Altres fonts (Eusebi), citen que quan l’emperador va aixecar la vista  va observar que, per damunt el sol, s’alçava una creu lluminosa amb les paraules: “Εν Τούτῳ Νίκα”, que en grec significa “amb aquest senyal venceràs”.

xpFos el que fos, l’important fou la interpretació que allò se li va donar: Lactanci ho va atribuir a un senyal del Déu Cristià, pel que va convèncer a Constantí a pintar tots els escuts dels soldats amb el Crismó (monograma de Crist), com estàndard de Déu i com a garantia de victòria a la batalla. Després del gran escàndol que va suposar això entre la tropa, finalment van acceptar l’ordre de Constantí.

Prèviament a l’arribada de Constantí, Maxenci havia planejat una trampa per a ConstantíMaxentius en el mateix escenari del Pont Milvi. El pont, provisional i de fusta, doncs l’original de pedra, estava derruït per un setge anterior, s’hauria d’ensorrar al pas de Constantí, ja que hi havien manipulat les bigues.
És per aquest motiu que Maxenci optà per sortir de Roma i enfrontar-se al seu enemic, pel que acampà a la rivera romana del mateix Pont Milvi, per sorpresa de Constantí.

El 28 d’octubre, s’inicià la batalla. Maxenci ordenà a la infanteria travessar el pont i atacar les tropes de Constantí, com a esquer. Poc després, tocaren retirada per a provocar que l’exèrcit de Constantí, amb ell al capdavant, creuessin el pont.
Constantí sospità d’aquest estrany i ràpid moviment, pel que ordenà als seus homes a romandre expectants.

El emperador Majencio con un guardia y tribuno pretorianos en el puente Milvio, 312 d.C.
Davant la immobilitat de Constantí, Maxenci es neguitejà i s’enfurismà. Llavors, va decidir creuar el pont, tot sol, a la recerca del combat cos a cos amb Constantí, alhora que esquivava els seus propis soldats que, caòticament seguien travessant en sentit contrari.

constantino_3Aprofitant aquest moment d’incertesa, l’exèrcit de Constantí atacà la rereguarda de la infanteria de Maxenci, que encara s’estava retirant.
Enmig d’aquest caos, el pont començà a trontollar i les bigues que havien de cedir quan passés tot l’exèrcit de Constantí, ho van fer quan Maxenci es trobava al bell mig.

Amb la retirada tallada, les tropes de Constantí van massacrar l’enemic que encara no havia pogut creuar el pont al mateix temps que Maxenci va caure al Tiber, en un intent desesperat per fugir, on s’hi va ofegar pel pes de la seva pròpia armadura.

Amb la sorprenent ràpida victòria, Constantí entrà triomfal a Roma, des d’on es proclamà l’alliberador de la ciutat.

Importància dels fets:
constantinoAmb la derrota de Maximià, Constantí esdevé únic emperador de l’Imperi Romà d’Occident. A partir d’aquí lluitarà per convertir-se en l’únic emperador de tot l’Imperi, que aconseguiria l’any 324.

El fet que els soldats de Constantí lluitessin amb l’estandard Cristià , seguint el consell de Lactanci, i vencessin, va significà un abans i un després pel Cristianime, doncs  només un any després, Constantí el legalitzà a l’Edicte de Milà i poc després, l’any 324, al Concili de Nicea, Constantí oferí li legitimitat legal a tot l’Imperi Romà fet que, segons els historiadors, resultà essencial per la expansió espectacular del Cristianisme.
Per aquest motiu a Constantí se l’anomena Constantí el Gran.

Curiositats:
El Crismó, es el monograma format per les 2 primeres lletres gregues del nom de Crist, X (ji) i R (rho), sobreposades.

Crismó
A l’inici de la batalla, Constantí s’adonà que els genets de Maxenci tenien desprotegit el ventre de les seves muntures pel que els va ser fàcil esbudellar a la cavalleria enemiga.

Quan es va trobar el cos de Maxenci, Constantí ordenà que el precedís en la seva entrada triomfal a la capital com a prova de que era ell, i ningú més, l’únic sobirà d’Occident.

Font: Escrivà i historiador cristià Lactanci (De Mortibus persecutorum)

Víctor Bertran
www.limes.cat

Tagged , , , , , , , , , | 7 Comments

8 d’octubre de 31 dC. Assassinat del Prefecte Pretorià Sejà.

Raó: Conspiració contra el Cèsar.

Càrrec: Comandant de la Guàrdia Pretoriana, sota el mandat de l’emperador Tiberi.

Edat: 51 anys

Localització: Presó Marmertina. Escales Gemonies (Scalae Gemoniae). Roma.

Descripció:
Amic i confident de Tiberi, Luci Eli Sejà controlà l’administració de l’imperi durant els anys en que Tiberi es retirà a Capri (a instàncies del mateix Sejà al·legant motius de seguretat). El seu “mandat” es caracteritza pel terror, eliminant tots els possibles rivals (senadors i sobretot membres de la família imperial Julia-Clàudia), doncs la seva obsessió era convertir-se en Cèsar.
Antònia Menor, vidua de Germànic i mare de Gaius Julius Caesar Augustus Germanicus (Calígula) va poder informar a l’emperador dels plans de Sejà. Acte seguit Tiberi, decidí  eliminar-lo i nomenar al jove Calígula successor seu.
Sejà fou immediatament detingut i portat a la presó Marmertina, a Roma. El poble el va insultar. El mateix dia, el Senat el va condemnar a mort i fou executat immediatament. El seu cos fou arrossegat pels carrers i finalment llençat al Tíber. Les seves propietats foren incorporades al fiscus.
A la purga conseqüent als fets, van ser executats 20.000 romans, sospitosos d’haver col·laborat amb Sejà.

Importància dels fets:
El fet de que Sejà eliminés a molts dels possibles futurs emperadors va deixar via lliure al nomenament de Calígula com a Pontífex Augusti i de facto, successor i futur emperador. La història de Roma començava un nou capítol, intens, controvers i tacat de sang.

Curiositats:
Sejà fou executat a les escales Gemonies, on la mort es considerava extremadament deshonrosa. El mateix lloc on anys anteriors el mateix Sejà ordenà l’execució sistemàtica de “sospitosos subversius” al règim durant 17 anys.

El Senat va emetre una Damnatio memoriae sobre ell pel que totes les seves estàtues i imatges foren enderrocades i esborrat el seu nom fins i tot en les monedes. A la moneda de la dreta es pot observar com s’ha esborrat el seu nom!.

Font: l’historiador Flavi Josep (n. 37-38 – Roma, 101)

Víctor Bertran
www.limes.cat

7 Comments