28 d’octubre de 312 dC. Batalla del Pont Milvi…que convertí a tot un Imperi al Cristianisme

Data: 28 d’octubre de 312 dC

Fet: Batalla del Pont Milvi

Comandants: Constantí I vs Maxenci

Forces de combat:
Exèrcit de Constanti I: 40.000 soldats aprox.
Exèrcit de Maxenci: 70.000 soldats aprox.

Localització: Pons Milvius. Riu Tiber. Roma.

Antecedents:
constanti_el_gran2 A finals del s IV dC, després d’anys de conflicte i rivalitat, posteriors a les abdicacions de Dioclecià i Maximià, van emergir 2 grans figures a l’Imperi Romà: Flavi Valeri Aureli Constantí o Constantí I, proclamat emperador per les seves tropes a Ebucarum (York) el 25 de juliol de 306 dC i Marc Aureli Valeri Maxenci, l’hereu de Maximià, i autoproclamat emperador, a Roma, el 28 d’octubre també de 306 dC.
Des dels inicis la relació entre tots dos “emperadors” va ser molt dolenta i els conflictes constants, fins que a la primavera de 312, Constantí va decidir acabar aquesta situació per la força.
Fins llavors, Maxenci havia dominat Roma sota un règim tirànic.


Descripció:

Ja a la tardor de 312 dC Constantí es trobà a les portes de Roma, després de travessar Puente Milvio  RomaItàlia sense oposició, a través de la Via Flaminia fins arrivar al Pont Milvi, un dels principals ponts per atravessar el Tiber i accedir a Roma. Allí va ordenar acampar les seves tropes, preparant-se per iniciar un llarg setge a la Capital, convençut de Maxenci romandria a dins (doncs Roma estava prou proveïda per resistir molt de temps).

L’exèrcit de Constantí era molt inferior en número al de Maxenci i amb ell viatjaven escribes cristians, com Lactanci, el qual intentà convertir en nombrosos ocasions al Cristianisme al mateix emperador.

El dia abans de la batalla, el 27 d’octubre, les tropes de Constantí van ser testimonis d’un esdeveniment espectacular que es va produir al cel. Segons algunes fonts antigues, podria haver estat un meteorit, que va caure relativament a prop d’on eren. Altres fonts (Eusebi), citen que quan l’emperador va aixecar la vista  va observar que, per damunt el sol, s’alçava una creu lluminosa amb les paraules: “Εν Τούτῳ Νίκα”, que en grec significa “amb aquest senyal venceràs”.

xpFos el que fos, l’important fou la interpretació que allò se li va donar: Lactanci ho va atribuir a un senyal del Déu Cristià, pel que va convèncer a Constantí a pintar tots els escuts dels soldats amb el Crismó (monograma de Crist), com estàndard de Déu i com a garantia de victòria a la batalla. Després del gran escàndol que va suposar això entre la tropa, finalment van acceptar l’ordre de Constantí.

Prèviament a l’arribada de Constantí, Maxenci havia planejat una trampa per a ConstantíMaxentius en el mateix escenari del Pont Milvi. El pont, provisional i de fusta, doncs l’original de pedra, estava derruït per un setge anterior, s’hauria d’ensorrar al pas de Constantí, ja que hi havien manipulat les bigues.
És per aquest motiu que Maxenci optà per sortir de Roma i enfrontar-se al seu enemic, pel que acampà a la rivera romana del mateix Pont Milvi, per sorpresa de Constantí.

El 28 d’octubre, s’inicià la batalla. Maxenci ordenà a la infanteria travessar el pont i atacar les tropes de Constantí, com a esquer. Poc després, tocaren retirada per a provocar que l’exèrcit de Constantí, amb ell al capdavant, creuessin el pont.
Constantí sospità d’aquest estrany i ràpid moviment, pel que ordenà als seus homes a romandre expectants.

El emperador Majencio con un guardia y tribuno pretorianos en el puente Milvio, 312 d.C.
Davant la immobilitat de Constantí, Maxenci es neguitejà i s’enfurismà. Llavors, va decidir creuar el pont, tot sol, a la recerca del combat cos a cos amb Constantí, alhora que esquivava els seus propis soldats que, caòticament seguien travessant en sentit contrari.

constantino_3Aprofitant aquest moment d’incertesa, l’exèrcit de Constantí atacà la rereguarda de la infanteria de Maxenci, que encara s’estava retirant.
Enmig d’aquest caos, el pont començà a trontollar i les bigues que havien de cedir quan passés tot l’exèrcit de Constantí, ho van fer quan Maxenci es trobava al bell mig.

Amb la retirada tallada, les tropes de Constantí van massacrar l’enemic que encara no havia pogut creuar el pont al mateix temps que Maxenci va caure al Tiber, en un intent desesperat per fugir, on s’hi va ofegar pel pes de la seva pròpia armadura.

Amb la sorprenent ràpida victòria, Constantí entrà triomfal a Roma, des d’on es proclamà l’alliberador de la ciutat.

Importància dels fets:
constantinoAmb la derrota de Maximià, Constantí esdevé únic emperador de l’Imperi Romà d’Occident. A partir d’aquí lluitarà per convertir-se en l’únic emperador de tot l’Imperi, que aconseguiria l’any 324.

El fet que els soldats de Constantí lluitessin amb l’estandard Cristià , seguint el consell de Lactanci, i vencessin, va significà un abans i un després pel Cristianime, doncs  només un any després, Constantí el legalitzà a l’Edicte de Milà i poc després, l’any 324, al Concili de Nicea, Constantí oferí li legitimitat legal a tot l’Imperi Romà fet que, segons els historiadors, resultà essencial per la expansió espectacular del Cristianisme.
Per aquest motiu a Constantí se l’anomena Constantí el Gran.

Curiositats:
El Crismó, es el monograma format per les 2 primeres lletres gregues del nom de Crist, X (ji) i R (rho), sobreposades.

Crismó
A l’inici de la batalla, Constantí s’adonà que els genets de Maxenci tenien desprotegit el ventre de les seves muntures pel que els va ser fàcil esbudellar a la cavalleria enemiga.

Quan es va trobar el cos de Maxenci, Constantí ordenà que el precedís en la seva entrada triomfal a la capital com a prova de que era ell, i ningú més, l’únic sobirà d’Occident.

Font: Escrivà i historiador cristià Lactanci (De Mortibus persecutorum)

Víctor Bertran
www.limes.cat

About Víctor Bertran

Víctor Bertran Cortada (Barcelona, 1972) és empresari, Llicenciat en ADE per la Universitat de Barcelona, Master en Direcció de Màrqueting per la Universitat Pompeu Fabra. És un apassionat i estudiós de la Roma Clàssica i tot el que la relaciona fins els nostres temps, en especial del seu període Imperial. Ha viatjat arreu del Mediterrani i Europa seguint les petjades de l'antic Imperi Romà, així com visitat i estudiat nombrosos jaciments arqueològics. Imparteix conferències i cursos relacionats amb la Roma Clàssica a diversos centres culturals.
This entry was posted in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

7 Responses to 28 d’octubre de 312 dC. Batalla del Pont Milvi…que convertí a tot un Imperi al Cristianisme

  1. Pelle says:

    bó aquest article…..realment no som conscients de lo que va canviar les nostres vides aquest moment. I si Constantí no s’hagues convertit al cristianisme??……. potser s’haurien pogut evitar moltes guerres, creuades etc….., mai ho sabrem.

    Una curiositat, el simbol del Crismon he vist que són les primeres lletres de “Crist” en grec X i P (Χριστός) (i no R com dius a l’article) i casualment em dic Xavier Pellejà……..les meves inicials són XP…. trucaré al Papa de Roma, o millor al Patriarca de l’Esglesia Ortodoxa per demanar royaltis¡¡¡…… m’ho han estat amagant fins ara ¡¡¡¡¡…. ja deia jo que de l’Esglesia no te’n pots enfiar mai… ;)

    Un altre curiositat, i aquesta ens podrà ajudar la Irene: Crist en grec significa “el ungit”, i en hebreu el “mesies” també volia dir “l’ungit”. El símbol que antigament es donava a “ungir” algú especialment amb oli vegetal o animal era el de purificar. D’on ve aquest ritual??….. segur que els cristians ho van copiar d’alguna altra civilització……potser de l’Egipcia??.

  2. aules says:

    Hola Víctor. Molt interessant l’article. M’agradaria que donessis més detalls sobre el Concili de Nicea. Què va passar amb la religió cristiana allà? Amb qui es va reunir l’emperador Constantí? Moltes gràcies per endavant.

    • Hola Laura. me’n alegro que t’hagi agradat l’article i gràcies pel comentari.
      en quan a la teva pregunta, el Concili de Nicea és un pas més cap a la normalització del Cristianisme, després de l’Edicte de Milà, que es va celebrar el 313 dC, just un any després de la batalla del Pont Milvi.
      L’objectiu del primer Concili ecunèmic de Nicea, avui la ciutat de Iznik (el 2on es va celebrar l’any 787 dC) era construir la unitat de l’esglèsia cristiana, doncs fins llavors hi havia moltes divisions.
      El tema principal a discutir fou l’arrianisme que afirmava que Crist havia sigut la primera creació de Deu però que un cop creat no era Deu, no tenia naturalesa divina.
      El Concili va ser presidit pel Bisbe Osi de Cordoba i van ser-hi presents més de 300 bisbes, entre ells Arri (l’impulsor de l’arrianisme)
      Segons algunes fonts, Constantí va participar activament en el Concili i el seu paper va ser desiciu a l’hora de declinar la balança a favor de la tesi recolzada pel bisbe d’Alexandria en que assegurava la doble naturalesa de Crist, la humana i la divina, en detriment de la arriana.
      Tot i això, l’arrianisme encara va ser present els anys posteriors i no vas ser fins al segúent concili, el de Constantinoble, promogut per Teodosi l’any 381 dC que no es va aclarir del tot aquest aspecte i acabar amb l’arrianisme.

      Víctor Bertran
      http://www.limes.cat

  3. HUMANISTA says:

    Molt interessant el’article sobre la batalla del pont Milvi i les seves conseqüències. Crec que els cristians van saber jugar molt bé les seves cartes per aconseguir imposar-se a la religió de l’Imperi. Crec que seria molt interessant obrir un debat sobre com va canviar la moralitat a partir del moment en que es canvia la religió politeista romana per la cristiana. Quins creieu que van ser els canvis fonamentals? en nom de la moralitat es van perdre o oblidar certes llibertats que ara van començar a ser considerades com a llibertinatges? Va canviar la manera com es veien les relacions sexuals?…
    Postdata: per un error a l’hora de fer ell comentari també el trobareu a presentació

    • Hola Humanista. Gràcies pels teus comentaris.
      Estic d’acord amb tu. Després de tres segles de certa marginalitat, els cristians, que en aquells temps no superaven el 20% de tota la població de l’imperi, van aprofitar l’ocasió per aliar-se amb el poder. Això va tenir un primer impacte en la societat romana contemporànea doncs la imatge que en tenien del cristianisme era realment dolenta; se’ls considerava una secta jueva de marginats, febles, fanàtics, pobres i amb molt secretisme.
      Com sempre en aquests casos, l’atzar i la sort hi va tenir un paper important en l’èxit de la seva empresa.
      És curiós que, un cop fou la religió oficial de l’imperi, el que originalment va ser moviment de reforma dins del judeisme, va tornar-se en contra d’aquest de forma cada cop més virulenta.
      Paral·lelament, l’Estat Romà aprofità també el cristianime com un element cohesionador d’un imperi decadent i com a factor d’unitat sociopolítica. Com a contrapartida, al tenir l’Estat a favor, oferí al cristianimse la possibilitat de concretar la seva ètica en lleis elaborades pels legisladors i aprofitar el poder coercitiu d’aquests per aplicar-les. El cristianisme es torna més pragmàtic i perd la radicalitat evangèlica i el missatge profètic, doncs es van sacrificar molts valors pel seu caràcter utòpic, com la fraternitat, la igualtat…
      Els canvis però en la societat romana van ser molt lents i els nous valors morals i més estrictes van tardar molts anys a assimilar-se.
      Prova d’això i a tall anecdòtic, la història del final oficial de l’espectacle preferit pels romans: els combats de gladiadors, que ilustra molt bé com la societat romana va voler seguir vivint com ho havia fet anteriorment a l’irrupció del cristianisme.
      Aquest fet va tenir lloc a Roma, el dia inaugural d’un festival organitzar per l’emperador Honori l’any 404 d. C. A mig espectacle, el monjo cristià Telèmac va entra a l’arena i va intentar separar als combatents fet que va provocar l’enorme disgust dels espectadors. Amb l’avortament de la lluita, la multitut va apedregar i assessinar a Telèmac. Honori, que ho va veure, va quedar horroritzar i va prohibir formalment els torneigs de gladiadors, però aquests es continuaven fent durant mmés de 50 anys oficiosament.
      Els romans, i entre ells molts cristians ja, van deplorar el final dels torneigs i els pagans ho van veure com una senyal de fatídis esdeveniments que vindrien i tenien raó: al cap de 6 anys, l’any 410 dC, l’exèrcit visigot d’Alaric, va saquejar i incendiar Roma.
      Finalment comentar-te Humanista, que prenem nota i més endavant tractarem a debat i a fons els canvis que suposà per Roma per sobretot per a la història l’irrupció del Cristianisme.

      Víctor Bertran
      http://www.limes.cat

  4. Miquel says:

    Hola Victor!! mmm… així que degut a que Maxenci va caure al Tíber, avui el cristianisme a pogut arribar on ha arribat!!
    Però el meu gran dubte, es.. Per que creus que, fins i tot tenint els diferents còdexs van esborrar tota menció a Maria i la van tractar tant malament, fins arribar a treure-la d’en mig?
    Al còdex de Joan hi havia una carta a Pere on parlava de Maria i de que Jesús la tenia com a una gran deixeble… Però que Pere no la volia, i es va sortir amb la seva, això ha donat un gran desavantatge a les dones en lo referent al cristianisme i que Constantí va fomentar, oi?? ;)

    Gràcies!!!

    Miquel

  5. Gràcies Miquel pel teu comentari.
    Sincerament, no em consta que Constantí intervingués directament per arraconar el paper de la dona en el cristianisme al Concili de Nicea.

    A Constantí el que realment l’interessava era consolidar la seva posició i la de l’Imperi, el qual, juntament amb la seva religió (politeista) i altres institucions, estava en decadència, i calia una cosa nova i vigoritzant per tornar a consolidar-lo.
    A Constantí li interessava en particular el cristianisme perquè aquest no només recolzava la seva victòria, sinó també la reorganització del seu imperi.

    Cert es però que el paper de la dona va anar minvant en la visió eclesial fins al punt de que en els posteriors Concilis de Nicea es va arrivar a tractar i dubtar de l’existència de l’ànima a la dona.

    Després de dos mesos d’intensos debats religiosos, en el I Concili de Nicea, Constantí es va pronunciar a favor d’aquells que deien que Jesús era Déu. Constantí no entenia absolutament res sobre les preguntes de teologia grega que es van plantejar. L’únic que comprenia era que les divisions religioses constituïen una amenaça per al seu imperi, i ell estava decidit a donar-li solidesa. Francament, crec que la resta de temes no li interessaven el més mínim.

    Amb l’oficialització del Cristianisme, es va corrompre la senzillesa de l’Evangeli, es van introduir ritus i cerimònies pomposos, es van conferir honors i salaris als mestres del cristianisme, i el Regne de Crist es va convertir en realitat en un regne terrenal”.

    ¿L’imperi es va rendir al cristianisme, o el cristianisme es va prostituir a l’imperi? ”

    http://www.limes.cat

Leave a Reply