15 de març de 44 aC : Magnicidi de Juli Cèsar

Data: 15 de març de 44 aC

Fet:  Magnicidi de Juli Cèsar

Protagonistes: Marcus Junius Brutus, Caius Casius Longinus, Servilius Casca

Localització: La Curia. Roma

Antecedents:
Juli_CesarJuliol de 46 aC:  Juli Cèsar torna triomfalment a Roma. La seva victòria total davant Pompeu, a la decisiva batalla de Farsàlia, el va dotar a d’un enorme poder. El Senat, tot i ser majoritàriament proper al derrotat general Pompeu, es va afanyar a legitimar la seva victòria nomenant-lo Dictador per un termini inusualment llarg de deu anys.

Les primeres decisions de Cèsar van ser molt populars entre la plebs: repartiment de blat, rebaixa del preu de lloguer de l’habitatge, distribució de carn a grans banquets, nombrosos espectacles de gladiadors i curses de quadrigues.
A més , durant la seva dictadura va emprendre molts projectes de reforma i nova construcció d’edificis públics a Roma.

Durant aquests any, la tibantor entre els membres del Senat i Cèsar va anar a augment, doncs el s primers es sentien enormement i constantment depreciats i humiliats pel Dictador.
Gradualment i a instàncies de Cèsar, el Senat va anar perdent el seu poder, quedant com una assemblea consultiva que aprovava resolucions.  Unes resolucions que el  propi dictador podia passar per alt, sense donar tan sols cap mena d’explicació.
En endavant seria Cèsar qui tindria el dret exclusiu de disposar de les finances de l’estat, així com qui prepararia la llista dels candidats al consolat i a altres magistratures.
Així, de fet,  Juli Cèsar ja posseïa tots els poders d’un monarca. Només li faltava el títol.

A partir d’aquí, des del Senat es va difondre una propaganda per preparar a l’opinió pública, molt hostil a la idea de tornar a la monarquia, insinuant que  Cèsar volia esdevenir  un nou rei de Roma.

Ja en aquell moment, un nombre relativament alt de senadors estaven disposats a participar en un complot per matar Cèsar al mateix senat.
Les motivacions dels magnicides eren molt heterogènies:  alguns per un autèntic sentit de salvació de la República; altres moguts  pel rancor, l’enveja, o el disgust a no arribar mai al poder. També hi havia reconeguts ex combatents al costat de Pompeu, als quals el mateix Cèsar els havia perdonat la vida i la hisenda, confiant en ells, fins i tot, per a l’administració de l’Estat – és el cas de Cassius (el cap de la conspiració) i Brutus, que van ser governadors provincials, nomenats per César-

Marcus BrutusMarcus Junius Brutus era fill de Servilia Cepionis, germanastra de Cató el Jove i amant de Juli Cèsar.
Quan va esclatar la guerra civil (49 aC.)  entre Pompeu i Cèsar, Brutus es va alinear juntament amb Pompeu. Després del desastre de la batalla de Farsàlia, Brutus va escriure a César demanant clemència, i aquest li va perdonar immediatament. Cèsar el va acceptar entre els seus seguidors més propers, el va adoptar com a fillastre polític i el va fer governador de la Gàl·lia posteriorment Pretor.
Republicà per naturalesa, Brutus mai va tractar d’amagar les seves conviccions polítiques i no estava satisfet amb l’estat de la República. A diferència dels altres grans conspiradors , Brutus va creure que actuava pel bé de Roma.

Descripció dels fets: L’assassinat
Durant els Idus de març de l’any 44 a. C., un grup de senadors  va convocar Cèsar al Fòrum per llegir-li una petició, escrita per ells, en que li reclamaven tornar el poder efectiu al Senat.
Marc Antoni, fidel amic i ma dreta de Cèsar, havia tingut difuses notícies de la possibilitat del complot i, tement el pitjor, va córrer pel Fòrum amb l’objectiu d’aturar a Cèsar a les escales del Senat, abans que entrés a la citada reunió.

El grup de conspiradors -uns 60 segons Suetoni- però, va interceptar Marc Antoni poc abans d’arribar a Juli Cèsar amb l’excusa de comunicar-li una noticia important, Així treien d’ enmig l’únic que hagués pogut defensar, doncs feia poc que Cèsar havia prescindint de la seva Guàrdia Personal per passejar-se per Roma.
Paral·lelament,  els conspiradors  varen conduir a Cèsar a una habitació, annexa al Senat on li van lliurar la petició.
Quan el dictador la va començar a llegir, el Senador que li havia lliurat, va tirar de la seva túnica, provocant la fúria de Cèsar, que li va fer la següent recriminació: “Quina classe de violència és aquesta?”
Cèsar, com a Pontifex Maximus, és a dir, com a màxima autoritat espiritual i religiosa de Roma, era jurídicament intocable.
Acte seguit Casca, va treure una daga, i li va clavar un tall al coll, del que Cèsar es va defensar , agafant-li  pel braç i dient-li: «Què fas, Casca, miserable ? »,
Casca, espantat, va cridar en grec  «ἀδελφέ, βοήθει(“Socors, germans!”), que en resposta a aquesta petició, es van llançar sobre el Dictador.
Cèsar, llavors, va intentar sortir de l’edifici per demanar ajuda, però, encegat per la sang, va ensopegar i va caure.
Els conspiradors van continuar amb la seva agressió, mentre Cèsar jeia indefens a les escales baixes del pòrtic.
César va rebre 23 punyalades, de les quals, només una segons Suetoni, la segona rebuda al tòrax, va ser la mortal.
No és clar quines foren les últimes paraules de Cèsar. Hi una polèmica al voltant de les mateixes, sent les més conegudes:
Tu quoque, Brute, filii mei!” (Traducció al llatí de la frase anterior: ‘Tu també, Brutus, fill meu!’), segons Suetoni.
Segons Plutarc, Juli Cèsar no va dir res, sinó que es va cobrir el cap amb la toga després de veure a Brutus entre els seus agressors.

1010537
8736425.png
Després de l’assassinat, els conspiradors van fugir, deixant el cadàver de Cèsar als peus d’una estàtua de Pompeu,
Posteriorment, Marc Antoni el va recollir i el va mostrar al poble, que va quedar commocionat per la visió del cadàver.
És va demostrar que la ciutat de Roma estava contra els conspiradors, ja que la major part de la població estimava Cèsar. Marc Antoni va decidir aprofitar-se de la situació i el 20 de març va parlar iradament dels assassins en l’elogi fúnebre de César. A partir de llavors Roma va deixar de veure els conspiradors com a salvadors de la República i van ser acusats de traïció. Brut i els seus companys van fugir cap a Orient.

cesar.jpg_1069578677
Importància dels fets:
Després de la mort de Cèsar, i un cop esclafats els conspiradores, va esclatar una lluita pel poder entre el seu nebot-nét Cèsar Gai Octavi, a qui en el seu testament havia nomenat legítim hereu universal, per sorpresa de tothom, i Marc Antoni, que previ a l’eliminació culminaria amb la caiguda de la República i el naixement d’una espècie de Monarquia, que s’ha anomenat Principat, de manera que la conspiració i el Magnicidi es va revelar del tot inútil, ja que no van impedir l’establiment d’un sistema autocràtic (l’inici de l’Imperi), tot el contrari del que va motivar als conspiradors.

Curiositats:
S’ha escrit molt sobre els rumors corrien per Roma prèvia al Magnicidi:
La nit del 14 al 15 de març Calpurnia, l’esposa de César, va tenir mals presagis i a l’alba va pregar al seu marit que no anés al Senat. Tant va insistir que César va estar a punt de fer-li cas, però un dels conjurats va arribar i el va convèncer perquè no donés crèdit a les “supersticions de dona”. César va sortir cap a la Cúria de Pompeu, lloc on es reunia el Senat.

En arribar a la plaça de la Cúria Cèsar va veure a un endeví que dies abans li havia profetitzat “Cèsar, guarda’t dels idus de març“. César, sempre bromista, es va acostar a ell i li va dir “Ja han arribat els idus“. “Si, Cèsar -va respondre l’endeví-. però encara no han acabat …”

Un home es va acostar i li va lliurar un pergamí. “Llegeix-lo, Cèsar- li va cridar-. Llegeix-lo abans d’entrar a la Cúria“. Era una llista detallada de tots els conjurats, però Cèsar no va tenir temps de llegir-lo i va entrar a la Cúria amb el rotllo a la mà.

Darrerament, els arqueòlegs han trobat a Roma el lloc exacte on va ser apunyalat Juli LLoc exacte on fou assassinat Juli CèsarCèsar. En concret, està situat en una estructura de formigó de tres metres d’ample per més de dos d’alt, que es troba a l’àrea arqueològica Torre Argentina, al centre de Roma.
Aquesta estructura va ser col·locada per ordre d’August, el fill adoptiu i successor de Juli Cèsar, com una condemna al crim del seu pare i serví per clausurar el llco exacte com una capella-memorial.
Aquest fet confirma que va ser apunyalat al bell mig del fons de la Cúria de Pompeu (la tercera seu del Senat Romà).
Tot i sempre s’ha sabut va ser assassinat a la Cúria de Pompeu, perquè els textos clàssics així ho transmeten, no s’havia recuperat fins ara cap testimoni material.

A l’interior del temple del Divi Juli Cèsar, al Fòrum de Roma, s’hi troba les restes de la tomba on van ser dipositades les seves cendres: sempre hi ha flors naturals sobre ella.

IMG_4991

Fonts: Plutarc (Vides Paralel·les i vides dels nobles grecs i romans), Suetoni  (Vida dels dotze cèsars).

Víctor Bertran
www.limes.cat

About Víctor Bertran

Víctor Bertran Cortada (Barcelona, 1972) és empresari, Llicenciat en ADE per la Universitat de Barcelona, Master en Direcció de Màrqueting per la Universitat Pompeu Fabra. És un apassionat i estudiós de la Roma Clàssica i tot el que la relaciona fins els nostres temps, en especial del seu període Imperial. Ha viatjat arreu del Mediterrani i Europa seguint les petjades de l'antic Imperi Romà, així com visitat i estudiat nombrosos jaciments arqueològics. Imparteix conferències i cursos relacionats amb la Roma Clàssica a diversos centres culturals.
This entry was posted in Uncategorized and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

Leave a Reply