24 de gener de 41 dC : Assassinat de Calígula

Data: 24 de gener de 41 dC

FetAssassinat de l’Emperador Gai Juli Cèsar August Germànic ( Calígula )

Responsables: Cassius Querea i Corneli Sabí; Emilius Régulus, Anio Viniciano

Localització: Palatí. Roma

Antecedents:
Tiberi16 març 37 dC: Mort l’Emperador Tiberi. El jove Calígula, que l’havia acompanyat a la seva residència de Capri els seus darrers anys, puja al tro de l’Imperi, convertint-se, amb només 24 anys- en el 3er Emperador de Roma.
Ben aviat va ser aclamat per un entusiasmat poble de Roma, atemorit i fart del comportament paranoic i cruel del seu antesesor, doncs com a fill del popular i estimat  general Germànic, dipositava moltes esperances de canvis.
Durant els 2 primers anys de seu Regnat, tot semblava indicar que Calígula era un Emperador eficient, just i que transmitia il·lusió al poble romà.

Calígula
No obstant, tot va canviar radicalment després de superar una  greu malaltia que el va portar a la vora de la mort. Segons l’historiador Filó, malaltia fruït dels excessos que ja venia cometent Calígula. Rumors contemporanis indicaven que havia estat encisat per una poció que li havia proporcionat la seva esposa, Cesonia.
Fos el que fos, aquella experiència va canviar per complet el  caracter i la conducta del jove Princeps.
A partir de llavors i de forma continua i creixent, va anar abandonat les seves responsabilitats com a Cap d’Estat per establir un règim despòtic, arbitrari i terrorrific. Ningú estava fora de perill de les seves arbitràries i dements ordres.

Caligula.Incitatuts-caball-de-Calígula-consul-de-Roma

Tot això va fer que, el que havia estat una història d’amor entre el poble de Roma i l’Emperador, en poc temps en canvi, es guanyés el temor i l’odi de molts romans pel seu comportament sanguinari.
Aquest odi era especialment elevat entre les classes més privilegiades, doncs l’Emperador, necessitat de diners per una greu crisi econòmica que assolava l’Imperi, no dubtaba a fer servir qualsevol mitjà per arrebatar-ne. Cap patrimoni semblava estar segur dels desitjos de Calígula.

Descripció dels fets: L’assassinat
Tal era el rencor acumulat per gran part dels ciutadans acaudalats que, després d’algun intent fallit d’atemptar contra l’Emperador, 3 grups de conspiradors es varen posar d’acord per actuar.
Guardia-pretorianaEl primer grup era liderat per Emilius Regulus de que poc sabem, més que s’autoproclamaven defensors de la idea de llibertat; el segon grup l’encapçalava Anio Viniciano, que segons sembla, ja va intentar atemptar contra Calígula anteriorment; el 3er i més important era liderat per Cassius Querea, Tribú pretor i pertant, comandant de la Guàrdia Pretoriana.

Els motius per conspirar contra el Cèsar era varis, però per a Cassius Quera, el lider de la conjura, eren merament personals, fart de les humiliacions rebudes per part de Calígula. Querea va encobrir els seus veritables motius per guanyar adeptes en la seva causa, però ja sigui per por o per desconfiança, només va trobar suport en un expres, també Tribú, Corneli Sabí.

Finalment, el darrer dia dels Jocs Palatins, una sèrie d’espectacles instituïts en honor a August, celebrats cada any a partir del 21 de gener, va tenir lloc el Magnicidi.
Calígula, sempre fortament protegit per la seva Guàrdia personal, doncs temia un atact a la seva persona en tot moment, va ser incitat a abandonar els seus protectors per un moment per anar a veure uns joves dançaires.
Va ser llavors quan al vespre, en un corredor del Palau, estret, solitari i fosc, Querea es va topar amb Calígula, des d’on l’estava esperant.
Tot i que regna certa confusió respecte què va passar exactament en el moment del Magnicidi, totes les fonts antigues coincideixen en que Querea va ser l’artífex principal.
D’immediat, Querea li demanà la contrasenya rebuda pel matí i quan l’Emperador es disposava a respondre, Querea aixecà l’espasa, ferint-lo amb violència entre la clavícula i el coll, mentre l’insultava. Calígula va tractar de fugir, però Sabí l’esperava i el va fer caure a terra amb un altre cop.

mort-de-calígula
Llavors, la resta de conspiradors presents aprofitaren el moment per clavar les seves armes al cos agonitzant de l’Emperador, al crit de “doneu-li un cop més!”, la frase preferida de l’Emperador quan anava al Circ, mentre Calígula repetia una i altra vegada “no em podeu matar, soc un déu”….
30 punyalades i cops d’espasa va rebre Calígula.
Acte seguit, els assassins van mirar de fuguir, però la Guàrdia Germànica, la guàrdia personal de l’Emperador formada per soldats germànics, embriagada per la rabia i dolor -doncs s’acabaven d’assabentar de l’atac-  va respondre assassinant allí mateix i per igual a conspiradors, senadors i transeünts inocents.
La resta, mentrestant eren perseguits a través de la intrincada xarxa d’estances i corredors del Palau.
Paral·lelament, la dona i filla de Calígula també eren assassinades per eliminar qualsevol rastre genètic de l’Emperador dement.

Claudi-amagat-darrera-les-cortines
Claudi, el tiet de Calígula, es trobava per allí, amagat darrera unes cortines, quan la Guardia Pretoriana el trobà i l’identificà, proclamant-lo immediatament com a nou Emperador de Roma, ja aquella mateixa nit.

Proclamant-Claudi-emperador
Importància dels fets:
- Amb la mort de Calígula,i el regnat de Claudi, s’acabava per fi una llarga època de terror, iniciada ja per Tiberi durant els darrers anys de la seva vida.
- A partir de llavors, les finances públiques van començar a recuperar-se, després de 2 anys de constant e insensat malbaratament de diners amb tot tipus d’excentricitat improductives.
- Amb la coronació de Claudi com a Emperador, se’n anaven a norris totes les, ja petites, esperances de reinstaurar la República, tal com desitjava gran part del Senat aprofitant la mort de Calígula, doncs era clar que darrera de l’Emperador hi havia un cos fortament armat darrera que no estava disposat a perdre la seva feina i privilegis.
A més, tampoc l’excercit ni el poble en general desitjaven ja el retorn de la República.

Curiositats:
- Va ser precisament la Guàrdia Pretoriana, la encarregada de la seva protecció (juntament amb la Guàrdia Germànica), la que va acabar amb la seva vida.
- Claudi, el nou Emperador proclamat a corre cuita aquella mateixa nit tant per la Guàrdia Germànica com Pretoriana, evitant així un perillós buit de poder, era per contra, un fervent defensor de la República com a model d’Estat.
- Recentment, en unes exacavacions arquelògiques de l’any 2008, s’ha trobat el lloc exacte on tot indica que Calígula fou assassinat.
- L’obelisc egipci que presideix la plaça de Sant Pere, al Vaticà, va ser portat a Roma precisament per odre de Calígula…
-  El sobrenom de Calígula significa “botetes”. Bota en llatí és Caligae. Prové de quan era petit i acompanyava al seu pare a les campanyes militars vestit de legionari. A Calígula no li agradava gens aquest mot.
- Cassius Querea, el líder de la conspiració era un dels poc més 200 supervivents de la massacre de Teutoburg on més de 15.o00 soldats van morir als boscos de Germània.

Fonts: Suetoni, Les vides dels dotze cèsars, Vida de Calígula; Flavi Josep, Antiguitats jueves; Dió Casi, Història Romana; Filó d’Alexandria, De l’embaixada a Gai.

Per acabar, us mostro un enllaç de video on podreu veure la seqüència de la mort de Calígula segons la sèrie televisiva “Jo Claudi”, basada en el llibre homònim de Robert Graves.
http://www.youtube.com/watch?v=Z0IW157-ElI

 

Víctor Bertran
www.limes.cat

About Víctor Bertran

Víctor Bertran Cortada (Barcelona, 1972) és empresari, Llicenciat en ADE per la Universitat de Barcelona, Master en Direcció de Màrqueting per la Universitat Pompeu Fabra. És un apassionat i estudiós de la Roma Clàssica i tot el que la relaciona fins els nostres temps, en especial del seu període Imperial. Ha viatjat arreu del Mediterrani i Europa seguint les petjades de l'antic Imperi Romà, així com visitat i estudiat nombrosos jaciments arqueològics. Imparteix conferències i cursos relacionats amb la Roma Clàssica a diversos centres culturals.
This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply