4 de setembre de 476 dC: La fí de Roma, la fí de l’Edat Antiga

Data: 4 de setembre de 476 dC

Fet:  Fi administratiu de l’Imperi Romà d’Occident

Protagonistes: Orestes, Odoacre, Ròmul Augustul, Zenó

Localitzacions: Roma, Ravenna, Constantinoble

Antecedents:
473 dc: L’Imperi estava immers en una crisi total. La pressió dels bàrbars a la frontera cada cop era més asfixiant.

La greu crisi econòmica que patia l’Imperi impedia pagar amb regularitat i proveïr d’armament adeqüat les tropes que havien de defensar-lo, cada cop més desmoralitzades.
A moltes provincies, gran part del llegat de Roma s’esfondrava a gran velociat, aqueductes i carreteres eren abandonades. Eren temps de por i miseria.

Grande_Ludovisi_Altemps_Inv8574Romans contra bàrbars
orestesEnmig de tot aquell caos sobresortia Flavi Orestes, polític romà que, lluny d’admetre l’evident (l’Imperi es desintegrava), es posà en marxa per recuperar l’esplendor de temps pretèrits, escalant posicions a l’exèrcit romà (ja composat en quasi la seva totalitat per efectius bàrbars que no s’havien romanitzat) fins a esdevenir General de l’exèrcit de Roma.

OdoacreParal·lelament apareix el personatge d’Odoacre, un competent guerrer bàrbar, originari del poble dels Hèruls, que poc a poc va anar adquirint càrrecs de gran importància a la Cort Imperial a Ravenna, comandada per un reguitzell de fugaços emperadors titelles, en mans de cabdills bàrbars, el darrer dels quals era Gliceri.

Tant Orestes com Odoacre ocupaven càrrecs similars, fet que irritava molt al primer. Tots dos tenien molta experiència i eren molt ambiciosos, cosa que els va enfrontar, doncs tenien idees molt diferents envers a l’Imperi Romà.

En aquells dies, el poder de l’exèrcit de Roma es debilità molt quan va esclatar la violència a les pròpies files entre els soldats romans i els guerrers bàrbars que el formaven. Això provocà que s’acabés dividint: tenien interessos completament diferents i desconfiaven els uns dels altres (en especial els romans dels bàrbars).

Descripció dels fets:
Tremissis_Julius_Nepos-RIC_3221Aquell caos  provocà la intervenció de l’Imperi d’Orient, governat per l’Emperador Lleó I (el traci), l’any 474 dC, acusant d’incompetent a Gliceri, Lleó nomenà i imposà un nou emperador per Occident: Juli Nepot, parent seu. Fou la persona escollida per dirigir la invasió de l’Imperi d’Occident i rescatar-lo de les mans bàrbares.

Gliceri no va poder fer front a Nepot i es rendí, doncs part important de les seves tropes bàrbares (els burgundis) l’havien abandonat.
En aquest context, tant Orestes com Odoacre van jurar fidelitat al nou emperador: Nepot, el qual els va ascendir per igual.

Mentrestant, els visigots s’anaven apoderant a gran velocitat de tota la Galia, massacrant a la població romana.
Bàrbars
Cada cop eren menys els territoris d’Occident que quedaven sota el control imperial

Imperi Romà Occident 475 dC
Per això, Nepot ordenà a Orestes a lluitar contra els visigots, però desobeïnt-lo, Orestes es rebelà, amb l’ajuda de molts soldats bàrbars, contra Nepot, que fugí de Roma cap a Ravenna.

RomulusUn cop alliberat el tro, Orestes no el reclamà per a ell sinó que el 31 d’octubre de 475 dC proclamà Emperador al seu jovenet fill de només 12 anys, Ròmul Augústul (sobrenom de petit August).

Perquè no es van nomenar ell emperador? Orestes s’havia criat entre bàrbars i serví a la Cort d’Àtila, pel que era probable que molts romans no l’acceptessin.
No obstant, qui dirigia l’Imperi en realitat sí era Orestes, que va apartar a Odoacre del poder, tot assumint la regència en nom del seu fill.

La Cort de Constantinoble no va reconèixer mai a Ròmul Augústul, considerient-lo un titella d’un usurpador, però com que estaven immersos en una guerra civil, no van actuar al respecte i van deixar que Ròmul pogués acunyar moneda.

Ròmul-AugústulAl seu temps, Oretes es negà a recompensar  amb terres i diners als soldats bàrbars que l’havien ajudat a derrocar Nepot, tal com els havia promès, fet que provocà que aquests es rebel·lessin con ell.
Els enfurismats soldats van demanar ajuda a Odoacre. Li varen proposar que el nombrarien rei (que no Emperador) a canvi de terres. Per a Odoacre, allò va suposar la seva oportunitat per venjar-se d’Orestes.
Durant dies van estar saquejant les poques ciutats que encara no havien caigut en mans dels bàrbars.

visigoths_in_romeBarbars

Orestes va deixar a Ròmul Augústul, à càrrec del seu tiet Paulus, a la fortificada Ravenna, i va escapar a Ticinus (Actual Pavia).
S’havia adonat que el seu somni de reconstruïr l’Imperi era ja del tot impossible.

No obstant això, s’enfrontà amb el seu reduït i poc preparat exèrcit a Odoacre a Plasentia (actual Piazenza).  La derrota d’Orestes fou implacable, que morí a la batalla, executat.

Acte seguit, Odoacre es dirigí cap a Ravenna per eliminar a Ròmul Augústul, i amb ell tot rastre de poder imperial. Al palau, totalment desprevinguts, varen matar a Paulus i capturar al petit i insignifiant emperador, qui va ser perdonat.

Al perdonar-li la vida, Odoacre va demostrar clemència, mostrant-se com un sobirà just davant els romans.

Odoacre es convertí en Rei. L’Imperi Romà havia desaparegut 500 anys després de la seva creació. A nivell polític la situació havia canviat molt.

odoacro
A Constantinoble, la notícia arribà a l’Emperador Zenó.
En aquest sentit, Odoacre exigí a Ròmul Augústul que enviés uns missatgers a Constantinoble, amb una missiva (i els símbols imperials), en nom de l’Emperador i el Senat de Romà, comunicant a l’Imperi Oriental que ja no es necessitaven més emperadors a Occident.
Zenó va acceptar-ho i reconegué a Odoacre com a Rei.

Missatgers d'Odoacre a Constantinoble
Odoacre tenia la intenció de ser quelcom nou: el Rei d’Occident, prescindint de la porpra imperial romana, relacionada ja no amb èxits i prestigi, sinó amb pèrdues i fracassos.

Molts territoris i terres de l’Imperi van ser ocupats ràpidament pels soldats bàrbars, que van rebre la recompensa promesa per part d’Odoacre.

El mapa del que havia sigut l’Imperi Romà d’Occident havia canviat de dalt a baix en molt poques dècades

Regnes bàrbars
Importància dels fets:
– Tradicionalment, Aquests fets han estat descrits com els que varen marcar el trànsit de l’Antiguitat a l’Edat Mitja.
corona imperial Romana- Molts líders romans (i també part dels seus ciutadans) es negaven a admetre que en realitat Roma ja havia caigut feia temps; creien que es tracta d’un periode de greu crisi institucional i debilitat però que enfocant-ho de manera correcte es podria reorientar la situació, pensaven que mentre hi hagués un emperador (per molt titella i insignificant que fos), Roma seguia existint….

Curiositats:
- Paradoxalment, aquests fets no van resultat excepcionals pels seus contemporanis (a diferència del saqueig de Roma per part d’Alaric i les seves tropes visigodes, l’any 410 dc). La raó? més de 70 anys d’usurpacions, invasions i saquejos havien precedit l’acte final d’un imperi moribund.
- El fugaç emperador imposat per Constantinoble, Nepot, un cop fugí de les tropes d’Orestes, es retirà a Dalmàcia, des d’on va enviar nombrosos peticions d’ajuda econòmic ai militar a l’emperador Zenó, el qual si bé mai va ajudar-lo, sí va confirmar al deposat emperador com a legítim metre va viure, fent-lo anomenar emperador.
- El pompós nom de Ròmul Augústul, feia referencia a Ròmul, el fundador de Roma, alhora que a August, el fundador de l’Imperia. No obstant això, no hi havia res en el jove emperador que recordés a aquells llegendaris homes.
- Ròmul Augústul va ser confinat Lucullanum, al Castell dell’ovo, a la badia de Nàpols. La data de la seva mort és tot un misteri, ja que es per la seva pista l’any 476 dc. No obstant, existeixen indicis i teories que consideren la seva supervivència fins l’any 511 dc.

presó romul augustul

Víctor Bertran
www.limes.cat

About Víctor Bertran

Víctor Bertran Cortada (Barcelona, 1972) és empresari, Llicenciat en ADE per la Universitat de Barcelona, Master en Direcció de Màrqueting per la Universitat Pompeu Fabra. És un apassionat i estudiós de la Roma Clàssica i tot el que la relaciona fins els nostres temps, en especial del seu període Imperial. Ha viatjat arreu del Mediterrani i Europa seguint les petjades de l'antic Imperi Romà, així com visitat i estudiat nombrosos jaciments arqueològics. Imparteix conferències i cursos relacionats amb la Roma Clàssica a diversos centres culturals.
This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply