31 de desembre de 406 dC: Una aliança de pobles bàrbars creua el Rin (gelat)

Data: 31 de desembre de 406 dC

Fet:  Vàndals, Alans i Sueus creuen el Rin (sense permís de Roma)

Protagonistes: S’estima que uns 300.000 persones, dels quals uns 80-100.000 serien guerrers. D’aquesta xifra, el major contingent corresponia als Sueus.

Localització: Moguntiacum (actual Mainz), Alemanya.

Antecedents:
avrhuntk7A principi del s V, els Huns, un poble guerrer provinent de les estepes asiàtiques de Mongòlia i liderats per Atila, van travessar Europa cap a l’oest, en busca de pastures més verdes, esclafant a tots els pobles bàrbars que trobaven al seu davant, creant autèntic pànic a la població.
Els Huns, excel·lents genets van vèncer a totes les tribus germàniques assentades a Europa, forçant-les a emigrar cap al sud i a l’oest, les quals no els va quedar espai on establir-se de forma segura.
En la fugida es trobaren 3 pobles bàrbars perseguits: els Vàndals, els Alans i els Sueus, els quals junts van configurar una complexa i fràgil aliança.

Vandal_&_Alan_warrior_in_Norther_AfricaEls Vàndals eren un poble d’origen indoeuropeu de família germànica, que, per sobreviure, va haver d’estar en continu moviment cap a l’oest, fugint de les massacres.
Expulsats del Bàltic primer pels Gots, s’establiren a les fronteres de l’Imperi Romà, junt a l’infranquejable Rin. Allí es van trobar amb altres tribus i grups de refugiats, els Sueus i els Alans, en busca també de terres.

suevosEls Sueus, un altre poble indoeuropeu de família germànica. Assentats originalment a la costa del Bàltic, la migració de Gots i altres pobles els va empènyer al Sud, establint-se a finals del s I dC a l’alt Danubi. Els sueus eren agricultors i estaven completament sedentaritzats. Amb  la irrupció dels Huns van veure’s desplaçats cap al curs alt del Rin.

alanoEls Alans eren un poble també indoeuropeu però d’arrel iraniana i per tant, de llengua diferent als Vàndals i Sueus.
Juntament amb els Gots, els Alans, excel·lents arquers i genets també, van tractar de resistir l’empenta dels Huns, però en ser derrotats van marxar cap a l’Oest seguint més o menys la ruta que abans van seguir els Vàndals fins arribar al límit romà situat al Rin.

El Rin, juntament amb el Danubi, conformaven dues fronteres naturals pràcticament infranquejables. Al llarg del curs dels dos rius, s’establí el Limes, una cadena de forts de fusta o pedre a poca distància els uns dels altres. Al llarg del Rin en concret, hi havia el Limes Germanicus.

limes
Paral·lelament, els Romans, conscients de la gran massa de població amuntegada a l’altra ribera del Rin, confiaven que aquests es quedessin allí, tret de que ell mateixos els convidessin a creuar la frontera per contractar-los per lluitar al seu costat contra altres grups de bàrbars que amenaçaven Roma, tal com s’havia anat fent durant més de 200 anys.

01_rp_abb-1limes4

 

 

Descripció dels fets:  La Coalició bàrbara creua el Rin, la frontera de l’Imperi.
Aquests tres pobles però, es van cansar d’esperar el permís de Roma per creuar la frontera, que no arribava, atemorits també per la cada cop més propera amenaça dels Huns.
Després de varis intents fallits per creuar el riu, tots ells repel·lits per les mateixes tropes romanes i pels francs al servei de Roma, durant la molt freda nit del 31 de desembre de 406 dC, la coalició bàrbara va veure una oportunitat, potser la seva única oportunitat per sobreviure.
Aquella nit, la temperatura era tan baixa que van descobrir que el Rin ja no era una frontera sinó un fàcil camí cap a l’altra ribera, cap a l’Imperi: El Rin s’havia glaçat.

rio helado

creuant el rin

Sense res a perdre, i amb les poques pertinences que duien a sobre, unes 300.000 persones varen creuar el riu i s’endinsaren a la Gàl·lia.
Durant 2 anys va assolar la Gàl·lia i posteriorment van arribar fins a Hispania, l’any 409 dC, sense trobar gairebé oposició militar.

Sense forces militars per contrarestar l’amenaça, l’Imperi Romà veia com a aquelles terres l’autoritat imperial s’esfumava. Per això, l’any 411 dC Roma, governada oficialment per Honori, pero a la pràctica pel seu regent, el general Estilicó, va oferir als bàrbars un pacte: acceptarien la condició de Federats (i per tant lluitar al servei de Roma) i a canvi rebrien terres a Hispania. El tracte va ser acceptat.

Els Sueus es van establir a la província Gallaecia. Els Vàndals a les terres occidentals de la província Bètica, entre el Guadiana i el Guadalquivir. Els Alans, finalment, al centre i a l’est de la península,a a Lusitania i la Carthaginense.

Las-invasiones-germanicas-del-Imperio-Romano-378-439-dC
Poc després però, els Vàndals van trencar l’acord i un cop saquejades ciutats com Hispalis o Cartago Nova, van emprendre rumb cap al Nord d’Àfrica…

Importància dels fets:
El creuament del Rin va significar la segona entrada massiva e incontrolada de pobles bàrbars  a territori Romà (després dels Gots l’any 376 dC al Danubi) alhora que significà la pèrdua gradual i irreversible del control imperial sobre el seu territori dins les fronteres de l’Imperi, en especial a Hispania i ja més endavant, i encara més greu, la pèrdua del Nord d’Àfrica i per efecte mimètic, Britania.

Aquesta pèrdua de control no només significà un enorme desprestigi per a Roma i major pèrdua d’autoritat per al ja debilitat poder imperial sinó sobretot un gran debilitament financer de l’Imperi fruit de la caiguda enorme de la tresoreria imperial doncs la recaptació d’impostos i control sobre els recursos de totes aquelles terres perdudes desapareixia.

Aquests esdeveniments van posar en gran evidència el gran problema militar de Roma durant el s V: no disposar d’un bon exèrcit prou nombrós al qual recórrer.
Soldados del Bajo ImperioL’única opció era seguir reclutant mercenaris bàrbars per enviar-los al camp de batalla el més aviat possible.
Els romans es van recolzar excessivament en comandaments que no eren romans, esdevenint una amenaça per a els propis romans.
A més, la disciplina, estratègies, proteccions i qualitat del material dels soldats no tenien res a veure amb les legions dels segles I-III dC, assemblant-se cada cop més a soldats de tribus bàrbars.

Curiositats
De totes les tribus bàrbars que van entrar a l’Imperi Romà, els Vàndals van ser els menys nombrosos i amb molta diferència respecte a la resta.  Això contrasta en que van ser probablement els que més èxit van tenir i un dels més notoris.

Els Vàndals, junt amb els altres 2 grups de bàrbars, a diferència del que es creu, van ser més aviat un grup de refugiats que no pas guerrers.

És important destacar que, un cop assentats a Hispania, en cap cas els bàrbars van ocupar o habitar les ciutats romanes d’aquestes comarques.

Els pocs soldats romans que feien guàrdia a la frontera del Rin per on varen creuar els bàrbars van fugir un cop van veure, des de les seves torres, incrèduls i horroritzats, com centenars de milers de bàrbars creuaven el riu….

Fonts: Pròsper d’Aquitània (Cròniques anuals), Eduard Gibbon (La decadència i caiguda de l’Imperi Romà).

Víctor Bertran
www.limes.cat

About Víctor Bertran

Víctor Bertran Cortada (Barcelona, 1972) és empresari, Llicenciat en ADE per la Universitat de Barcelona, Master en Direcció de Màrqueting per la Universitat Pompeu Fabra. És un apassionat i estudiós de la Roma Clàssica i tot el que la relaciona fins els nostres temps, en especial del seu període Imperial. Ha viatjat arreu del Mediterrani i Europa seguint les petjades de l'antic Imperi Romà, així com visitat i estudiat nombrosos jaciments arqueològics. Imparteix conferències i cursos relacionats amb la Roma Clàssica a diversos centres culturals.
This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply