La vida sexual a l’antiga Roma: un món ple de curiositats…

La civilització romana és coneguda, entre altres coses, per la seva peculiar manera de pintura-erotica-romana_araima20130412_0185_27veure la sexualitat, molt diferent en molts aspectes a la nostra, i sobretot, al marge de normes de conducta i condicionants que la tradició cristiana ha anat establint al llarg dels segles a la nostra societat.

En aquest sentit, son molts els fets curiosos que envoltaven els romans en l’art de la seducció i la sexualitat.
Vet aquí unes quantes:

sexualitat a RomaLa societat romana, regida per unes normes de conducta i ètica determinades, era molt promíscua i liberal, sobretot durant el període de la fi de la República i l’Alt Imperi, on les relacions sexuals fora de la parella eren considerades totalment normals i on, per als ciutadans lliures, existia una gran llibertat sexual.

En aquest sentit, la infidelitat era una pràctica força freqüent pel que una llei de l’emperador August, amb l’objectiu de tornar un cert puritanisme a la societat romana, va tractar de reprimir-la sense massa èxit.
Amb l’emperador Constantí  (s.IV) i la creixent influència del Cristianisme es reprimí amb duresa aquesta pràctica, ordenant que es doni una mort exemplar a l’adúltera vessant-li plom fos a la gola.

Un ciutadà romà podia mantenir relacions sexuals fàcilment i paral·lelament amb la seva dona a casa, amb un home a les termes, amb una prostituta en un bordell, o òbviament també amb un o varis esclaus, i només ser criticat si no era capaç de mantenir cada cosa al seu lloc.
La moral de la sexualitat romana girava al voltant de la idea del control.

yn9vbgdvpuoiawqekfknddl72ejkfbmt4t8yenimkbvaiqdb_rd1h6kmubwtcebj
Al món romà, es creia que l’amor disminuïa la capacitat de pensament racional i era vist com una cosa ridícula.

Moltes dones romanes, per evitar quedar-se embarassades, buscaven amants castrats en edat adulta i que no tenien doncs trets d’eunuc.

La roba interior no existia com a tal, les romanes quan tenien fred, s’abrigaven les seves cames amb unes benes. Algunes per subjectar i realçar els pits, utilitzaven les mamillare o fascia pectoralis (espècie de faixa de teixit fi). Altres portaven el strophium, cinta de cuir suau que sostenia el pit.

roba interiorLes dones de l’alta societat o riques utilitzaven una mena de malla realitzada amb fils d’or o plata per subjectar els pits en les grans ocasions. Els mugrons o arèoles eren pintades amb tons daurats, platejats o vermellosos.

A restored erotica fresco is seen in the newly restored public bath in the ancient Roman city of Pompeii November 14, 2001. Starting in December, visitors to Pompei will get an eyeful as a series of erotica frescoes that were buried for 2,000 years are opened to the public. The display of titillating paintings and the restored public bath dubbed the Pleasure Spa were officially inaugurated on Wednesday at Pompeii, one of the world's most-visited tourist sites.     REUTERS/HoL’homosexualitat no va estar mal vista a l’antiga Roma (una clara herència hel·lenística).Era consentida pels homes que assumissin una actitud activa en les relacions sexuals.
Aquestes relacions mantenien unes regles molt precises, en la que sempre existia un amo i un sotmès, sent aquests últims quasi sempre joves de classe social inferior o esclaus.

A l’antiga Roma existia un ampli desenvolupament de la prostitució. Cató el Vell va dir que “és bo que els joves posseïts per la luxúria vagin als bordells en lloc d’haver de molestar les dones d’altres homes“.
1280px-Pompeii_-_Lupanar_-_Erotic_Scene_-_MAN
Les prostitutes eren educades per a la conversa i el plaer, havien de portar vestimentes diferents, tenyir-se el cabell o portar perruques grogues i eren inscrites en un registre. L’any I d.C. el registre comptava amb 32.000 prostitutes inscrites.

Els Lupanars eren  les cases de barrets de l’època.  Les seves parets exteriors eren decorades amb murals al·lusius al sexe per ser visiblement identificats. A més,  durant la nit, eren identificats amb un gran fal·lus il·luminat.

lupanar a PompeyaCada prostituta a l’entrada de la seva cel·la  tenia un dibuix amb el que feia referència a la seva especialitat.
interior LupanarDe fet, el verb fornicar prové de fornices: les cel·les on les prostitutes rebien als seus clients.

Alguns prostíbuls eren freqüentats per dones de les classes socials més elevades que hi acudien per mantenir relacions sexuals amb nois joves.

Entre les dones de les famílies més nobles que van exercir la prostitució per pur plaer, destaquen: Julia (filla de l’emperador August), Agripina (germana de Calígula i mare de Neró) i Mesalina, l’esposa de l’emperador Claudi, el qual segons l’historiador anglès Eduard Gibbon va escriure: “Dels primers 15 emperadors, Claudi va ser l’únic on els gustos en l’amor van ser del tot correctes”…

Valeria MessalinaOrgullosa de la seva llegendària ninfomania, Mesalina va llançar un repte al gremi de les prostitutes de Roma: les instava a participar en una competició, que ella organitzaria a palau, aprofitant l’absència de Claudi, qui estava a Britània.
El desafiament consistia a saber qui podia atendre a més homes en un dia. El certamen donaria inici a la nit, i assistirien molts homes importants de la cort, a més d’altres dames a les quals Mesalina havia convençut de participar.
Les prostitutes van acceptar el repte i van enviar a una representant, la prostituta més famosa de Roma, un siciliana anomenada Escila.
Aquella nit, després d’haver estat posseïda per 25 homes, Escila es va rendir i Mesalina va sortir victoriosa, ja que va superar la xifra en arribar l’alba i seguir competint. Segons es diu, fins i tot després d’haver atès a 70 homes no se sentia satisfeta, arribant fins a la xifra increïble de 200 homes.
Quan Mesalina va demanar a Escila que tornés, aquesta es va retirar dient: «Aquesta infeliç té les entranyes d’acer».

Nombroses dones pagaven sumes desorbitades per passar la nit amb un gladiador o atleta musculós, i fins i tot algunes posaven com a condició que no es rentessin després de la lluita o la competició.

A la nit de noces, per a que al nuvi no li faltés energia, la mare de la núvia col·locava una gerra de mel al costat del llit.
Quan una núvia es disposava a travessar el llindar de la casa del nuvi, adornat amb una catifa de branques, la núvia era aixecada pel nuvi, en record al rapte de les sabines.

Entre els emperadors també trobem excentricitats sexuals; l’Emperador Còmode, un dia sota els efectes de l’alcohol, cosa habitual en ell, va voler copular amb una pantera en zel.

caligulaL’Emperador Calígula, en un peculiar gest de compromís amb els pobres,  va obligar a les dames romanes a què es prostituïssin a baix cost perquè els captaires i els indesitjables es poguessin ficar al llit amb elles.
Calígula admirava al bell gladiador Pròcul, que era famós per la gran grandària dels seus testicles. Quan el gladiador es va casar, va exercir el dret de cuixa (pernada) sobre la seva dona i sobre ell.  Posteriorment el va executar i conservar els seus testicles.

A nivell militar, on hi havia un campament romà o si estaven acampats per cert temps, no trigava gaire a aparèixer un prostíbul per acontentar la tropa.

La paraula testimoni té l’origen en l’òrgan sexual masculí. Els romans juraven dir la veritat estrenyent els testicles amb la mà dreta. D’aquest costum romana procedeix la paraula testificar.


Víctor Bertran

www.limes.cat

About Víctor Bertran

Víctor Bertran Cortada (Barcelona, 1972) és empresari, Llicenciat en ADE per la Universitat de Barcelona, Master en Direcció de Màrqueting per la Universitat Pompeu Fabra. És un apassionat i estudiós de la Roma Clàssica i tot el que la relaciona fins els nostres temps, en especial del seu període Imperial. Ha viatjat arreu del Mediterrani i Europa seguint les petjades de l'antic Imperi Romà, així com visitat i estudiat nombrosos jaciments arqueològics. Imparteix conferències i cursos relacionats amb la Roma Clàssica a diversos centres culturals.
This entry was posted in Uncategorized and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

3 Responses to La vida sexual a l’antiga Roma: un món ple de curiositats…

  1. Cristina says:

    Bon dia! Qué interessant el que expliques. Se m’acut una pregunta, a la época de l’emperador Constantí quan es va intentar reprimir la pràctica de la infidelitat, també castigaven als homes que la seguien duent a terme, o bé (com a tants periodes de la història) només patien el càstig les dones?. Gràcies i enhorabona un cop més pel blog.

  2. Primer de tot agraïr-te Cristina les teves paraules. Cert, és un tema interessant i que dóna molt de si, sobretot pel contrast d’avui en dia.

    En quan a la pregunta que fas, el càstig d’adulteri requeia sobretot a la figura de la dona però en cap cas l’adulteri masculí quedava impune.
    Cal pensar que Roma era una societat patriarcal on l’home (el Paterfamilias) tenia un poder abosolut sobre totes les dones de la casa així com dels homes menors.

    El que va fer Constantí no és més que recuperar amb força una llei que 300 anys abans havia creat l’emperador August (la Lex Iulia de adulteris coercendis), la qual tenia com a objectiu el retorn d’una certa moralitat sexual, que obligava tant a homes com a sobretot a dones a comportar-se.
    Entre els càstigs d’una adultera, se la sotmetia a una pena consistent a la relegació a una illa o la mateixa mort i en el millor dels casos, era obligada a usar un vestit i no podia tornar a casar-se, assumint la condició de Probosa (infame), al mateix nivell que una prostituta.
    A més, es sancionava al marit que no denunciava a la seva dona adúltera com a autor del delicte de corrupció, donant-li un termini de 60 dies per a què ell o el pater castiguessin a la dona en compliment a les facultats que els reconeixia l’ordenament jurídic. Així, es “castigava” també als marits massa indulgents.
    Com a curiositat, comentar que si el marit sorprenia a la seva esposa “in fraganti” delicte, la llei li donava poders per matar a l’amant.

    En el cas fos l’home qui hagués comès l’adulteri, se li confiscava la meitat dels seus béns i se’l confinava a l’exili també en alguna illa (òbviament que no seria la mateixa illa cap a on havia estat enviada la dona que havia practicat l’adulteri); i fins i tot podia ser condemnat a treballs forçats a les mines.

    Víctor Bertran
    http://www.limes.cat

  3. Marta_Isis says:

    Veig que la luxúria abunda molt a tot el món antic.

    Realment estic sorpresa amb la sexualitat de l’antiga Roma.

    Fins ara creia que els antics egipcis van ser la civilització més luxuriosa que hi havia, però ara aquest article m’ha trencat la teoria. És cert que a Egipte hi havia una mentalitat extremadament oberta amb aquest tema, amb “concubines”, rituals sexuals, mètodes, alguns casos de zoofília … però està clar que Roma supera Egipte en cert aspecte: el respecte de l’homosexualitat i la seva pràctica sexual.

    A la civilització romana es veia el tontejar de dos homes i de dues dones com si fos el més normal del món. En cas contrari, en la civilització egípcia estava molt mal vist dit aspecte, per una conclusió lògica. L’homosexualitat no respecta, els principis sexuals de la VIDA.

    Amb l’apartat de la ignorància de l’amor reemplaçada pel desig sexual … ho sento però no m’agrada, i l’acceptació de la infidelitat molt menys. En l’antic Egipte la infidelitat, que no nego que en algun moment l’hagués, estava mal vist .. i a través dels meus ulls també està mal vist.

    Els romans van prendre una gran importància sexual a la llibertat absoluta i al costum, mentre que els egipcis li donaven més importància a l’amor i a la vida.

    Un article esplèndid i molt interessant Victor.

    SALUTACIONS.

    Espero ansiosament un altre article teu … no tardis gaire!

    Tempus Fugit

Leave a Reply