Actium 31 aC. La batalla crucial pel control de Roma i la Sobirania d’Egipte.

El 15 de març (Idus) de 44 aC, Juli Cèsar és assassinat en una conspiració protagonitzada per almenys 60 senadors, liderada per Cassius, Casca i Brutus, el fill adoptiu de Cèsar.

Amb els disturbis ocasionats en motiu del magnicidi, i veient com el poble reclamava justícia, seguint la proclama de Marc Antoni, els conspiradors varen haver de fugir de la Capital.

Marc Antoni quedà com a màxima autoritat de la República i esperava que legalment el testament de Juli Cèsar li ratifiqués aquest poder. La sorpresa saltà quan en aquest, Cèsar llegà el seu poder a un jove desconegut de 19 anys, el seu nebot adoptiu, Caius Octavià.

A partir d’aquí, es formà a Roma el Segon Triumvirat (Octavi, Marc Antoni i Lèpid) per agafar les regnes del govern i amb un clar objectiu inicial: perseguir i aniquilar els implicats en l’assassinat.

Ben aviat començaren els recels entre Marc Antoni i Octavi pel control de la situació, ambdós homes molt ambiciosos i de caràcter fort. Un cop derrotats els conspiradors a la Batalla de Filipos -3 i 23 de octubre de 42 aC.- sota el comandament de Marc Antoni, les discrepàncies i hostilitats entre tots dos líders van acabar desembocant en l’inevitable enfrontament.

Octavi, que dubtava de la integritat i fidelitat de Marc Antoni cap a Roma – en especial arran de la seva relació amb Cleòpatra VII, faraó d’Egipte- va apoderar-se del testament d’Antoni dipositat al Temple de les Vestals i el va obrir i llegir públicament davant del Senat. En les seves darreres voluntats, Marc Antoni nomenava hereus als seus tres fills tinguts conjuntament amb Cleòpatra i els hi atorgava possessions romanes d’orient, algunes d’elles conquerides per el mateix Marc Antoni, com Armènia; pretenia traslladar la capital de Roma a Alexandria i fundar una nova dinastia; reconeixia Ptolomeu Cesarió com a fill de Juli Cèsar; i, manifestava el seu desig, un cop mort, de ser enterrat a Alexandria.

I això, evidentment, va provocar la ira de Roma, que considerava Marc Antoni un traïdor, encegat i embruixat per la Reina d’Egipte. Octavi s’erigeix llavors com el defensor de la romanitat i comença una campanya de desprestigi contra Marc Antoni.

Després de convèncer al Senat dels seus plans, Octavi va declarar la guerra a Marc Antoni, on s’enfrontaren en una gran batalla naval que es va lliurar a Actium, el 2 de setembre de l’any 31 aC. Les flotes de Marc Antoni i Cleòpatra per un costat i les d’Octavi dirigides pel general Marc Vipsani Agripa, amic lleial a Octavi, per un altre.

La Batalla Naval:
La batalla es realitzà a Actium (l’actual Accio, a la Costa occidental de Grècia, mar Jònic) per una casualitat, doncs la flota naval de Marc Antoni trobà mal temps i degué refugiar-se al golf d’Ambracia, on establí el seu campament. Un lloc segur però aïllat amb poca aigua potable (element imprescindible per l’abastiment de les tropes).
Amb ell l’acompanyava també Cleòpatra, à la galera des d’on es transportà el tresor, destinat a finançar la campanya militar.

Al cap de poc les tropes d’Octavi August i Marc Agripa hi arribaren i també acamparen, molt a proples unes a les altres.

Octavi, conscient de la seva superioritat en estratègia naval sobre Marc Antoni, sobretot fruït de l’exitosa experiència del seu  general Agripa en la lluita contra la pirateria, ho va aprofitar per tallar qualsevol comunicació naval del Golf amb l’exterior, quedant per tant tallades totes les vies d’avituallament marítimes de les tropes de Marc Antoni, que va passar d’assetjador a assetjat en poc temps. Només tenia la via terrestre, molt difícil i lenta.

La calor, els mosquits, la manca d’aigua i aliments van minar la moral de les tropes de Marc Antoni provocant nombroses desercions cap al bàndol de Octavi i Agripa.

Marc Antoni no podia demorar més la batalla, el temps jugava en contra seu. Aconsellat per Cleòpatra van preparar en secret un pla per fugir i traslladar l’escenari de la batalla a Egipte. Però calia sortir d’allà i la via marítima era la única opció.

El 2 de setembre de 31 aC, la flota de Marc Antoni, empesa pel vent va amagar en envestir la d’Agripa, qui sorprès per l’”atac” va retrocedir….quan semblava que el setge començava a obrir-se i poder arribar a mar endins, Agripa aturà la retirada, doncs no era més que un parany, i es dirigí contra la flota de Marc Antoni. Els perseguits es convertiren en perseguidors. El xoc era inevitable. Va ser quan, Marc Antoni es va començar a alarmar.

Els vaixells d’Agripa van foradar els vaixells enemics, que s’anaven enfonsant, alhora que abordaven els que resistien, amb sofisticades armes d’ancoratge i arrossegament.

Segons algunes fonts, el pla de Marc Antoni i Cleòpatra va arribar a oïdes d’Octavi.

Octavi donà llavors l’ordre de calar foc i destruir la flota de Marc Antoni, malgrat que això reduís el botí de guerra, però per contra assegurava la victòria.

Malgrat tot, Cleòpatra pogué seguir amb el pla i fugir amb el Tresor intacte. Marc Antoni, desesperat, donà l’odre de seguir-la. 8 dies després l’exèrcit terrestres de Marc Antoni capitula.

Més de 40 vaixells i 12.000 soldats varen perdre la vida.

Les conseqüències:
Diverses són les fonts històriques que donen la versió dels esdeveniment, però totes elles coincideixen en un fet: Marc Antoni i Cleòpatra són derrotats i fugen perseguits pel vencedor cap a Alexandria.

L’estiu de l’any 30 aC Octavi va arribar a Alexandria. Nova derrota i humiliació d’Antoni davant d’Octavi. Els esdeveniments finals han estat sempre narrats d’una forma molt tràgica: davant d’aquesta desfeta, Marc Antoni es treu la vida amb la seva pròpia espasa, segons algunes fonts, quan desesperat s’assabenta del rumor, fals, que Cleòpatra s’ha suïcidat. Cleòpatra, totalment derrotada i desolada per la mort del seu estimat, decideix planejar també la seva mort, amb verí o una picada d’un àspid, segons Plutarc, per evitar així ser exhibida com a trofeu de guerra pels carrers de Roma.

I així és com Cleòpatra VII, l’últim faraó que va tenir la terra del Nil, va morir el 12 d’agost de l’any 30 aC, a l’edat de 39 anys i Egipte passà a ser una província romana. I Octavi, jove llest i ambiciós, de vegades un polític ferotge, clar vencedor d’Actium, passà a anomenar-se August i es convertí en el primer emperador de Roma.

Conclusió:
L’any 31 aC és clau per a la història de Roma i d’Egipte. Actium marcà un abans i un després. Roma s’erigeix com a única potència al Mediterrani,  convertint-se en un gran Imperi al mateix temps que Egipte esdevé una província romana, posant fi a  3.000 anys de sobirania i regnat de Faraons.

Amb la victòria d’Octavi August a la batalla d’Actium, el món Mediterrani es consolidà com a llatí i occidental, quan va estar a molt a prop d’esdevenir grec i oriental per a molts anys.

Curiositats:
-  Cesarió és enviat a la Índia per protegir-lo d’Octavi… però Cesarió serà enganyat, tornarà cap al  mediterrani i Octavi el farà executar.
-  Octavi s’emportà els tres fills de Marc Antoni i Cleòpatra cap a Roma i els adoptà com a fills, rebut educació a l’estil romà més refinat.
-  En el moment que Juli Cèsar és assassinat, Cleòpatra es trobava a Roma, amb Cesarió (que tenia uns 3 anys d’edat).

Víctor Bertran
www.limes.cat

About Víctor Bertran

Víctor Bertran Cortada (Barcelona, 1972) és empresari, Llicenciat en ADE per la Universitat de Barcelona, Master en Direcció de Màrqueting per la Universitat Pompeu Fabra. És un apassionat i estudiós de la Roma Clàssica i tot el que la relaciona fins els nostres temps, en especial del seu període Imperial. Ha viatjat arreu del Mediterrani i Europa seguint les petjades de l'antic Imperi Romà, així com visitat i estudiat nombrosos jaciments arqueològics. Imparteix conferències i cursos relacionats amb la Roma Clàssica a diversos centres culturals.
This entry was posted in Sense Categoria and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink.

Leave a Reply