Cèlebres frases….de cèlebres romans (II)

Al igual que vaig fer mesos enrera, publico un segon lliurament de frases célebres del món romà que han arribat als nostres dies.
A diferència del primer lliurament, en que totes elles eren conegudes bàsicament en la seva versió original, és a dir, en llatí, les que es seleccionen a continuació en la seva majoria són més conegudes per la seva versió adaptada la nostra llengua.

No només moltes d’elles no ens resulten estranyes sinó que fins i tot algunes les hem arribat a usar a amb certa regularitat.

En aquest article resumiré algunes de les més destacades, sorprenents i divertides cites romanes eternes.
Paral·lelament, descriuré el significat real de la frase, entenent el moment històric de quan es va pronunciar així com trasllandant-ho als nostres dies.

“Un malalt no busca un metge que sàpiga parlar bé, sinó un que sàpiga curar-lo”
Luci Anneu Sèneca (S.I dc)
Filòsof, poltíci, dramaturg i mentor de l’Emperador Neró
SenecaPer entendre la frase cal conèixer la mala imatge que tenien molts metges durant aquella època. Molts metges eren simplement curanderos de poca monta o farsants xerraires amb molt pocs coneixements de medicina.
Afortunadament, avui en dia, almenys en la nostra societat, la medicina ha evolucionat molt i la percepció que la societat té dels metges és completament diferent a la dels temps dels romans.

“Els que saben molt s’admiren de poques coses, en canvi, els que no saben res, s’admiren a si mateixos de tot”
Luci Anneu Sèneca (S.I dc)
Filòsof, poltíci, dramaturg i mentor de l’Emperador Neró
Semblaria una frase dedicada precisament a qui va ser l’alumne més cèlebre de Sèneca: Neró, un personatge de molt baix nivell intelectual però amb un ego molt poderós, fet que portà a l’Imperi al llindar del colapse econòmic i social.
Per desgràcia aquests frase és perfectament aplicable a moltes de les persones que ens rodegen i fins i tot, tenen càrrecs de responsabilitat i govern importants.

“Els homes son com els vins: l’edat agria els dolents i millora els bons”
Marc Tul·li Ciceró (s.I ac)
Polític, filòsof i orador
CiceroCiceró no es centrava només en l’aspecte físic, on la frase ha estat plenament integrada als nostres dies, sinó sobretot en la personalitat de molts personatges importants de l’antiga Roma. A tall d’exemple i citant a romans célebres, diré que l’emperador Tiberi fou un veritable tirà i despota els darrrers anys de la seva vida, per contra, l’emperador Marc Aureli, centrà els seus darrers anys a la filosofia i la filantropia.

“Si volem gaudir de pau, hem de cuidar bé les armes, si deposem i abandonem les armes, no tindrem mai pau”
Marc Tul·li Ciceró (s.I ac)
Polític, filòsof i orador
Aquesta frase resumeix el tarannà fundacional de la civilització romana. Un poble d’origen militar i militaritzat amb una convicció molt ferma, d’haver estat l’escollit per dominar o com a mínim influir en la resta de pobles.  Es consideraven els guardians del món conegut.
Quan Ciceró la va pronunciar es referia a no baixar mai la guàrdia, coneixedor dels cada cop més enemics ferits (i amb sed de venjança) que Roma anava adquirint, campanya rera campanya.
Això és perfectament visible amb el que ha succeït aquests darrers anys amb les grans potències mundials, com EEUU i les corresponents accions militars i guerres preventives , com a Irak i Afganistan.. (el mateix va fer Roma amb Cartago)

“La sort està tirada” (alea iacta est)
Juli Cèsar (s.I ac)
Líder polític i general
Juli_CèsarPotser la frase d’origen romà més coneguda. Juli Cèsar la va pronunciar al creuar el (riu) Rubicó (una altra frase habitualment usada avui dia) sense permís, posar romb cap a Roma amb el seu exèrcit i desafiant el Senat.
S’usa avui en dia, tant per situacions quotidianes com per decisions trascendentals, per indicar que s’ha pres una resolució decisiva de la qual ja no es pot tornar enrera.

“Pa i circ” (Panen et circenses)
Dècim Jun Juvenal (s.I dc-II dc)
Poeta satíric
JuvenalEl to amb el que Juvenal va escriure aquesta frase fou d’enorme crítica, decepció i amargor envers el poble romà, al que veia com a degradat i amb pèrdua constant de valors envers als seus avantpassats, doncs aquest, segons Juvenal, es contentava, amb tenir garantit un plat a taula i sobretot espectacles de jocs, perdent l’esperit crític envers el seu entorn.
D’això eren molt coneixedors i conscients molts líders i polítics romans que de forma periòdica ho van aprofitar per tapar i silenciar gestions polítiques i econòmiques nefastes i desastroses.
És obvi que en molts paisos del món (i no només del Sud) continua passat el mateix. és per aquest motiu que, lamentablement, aquesta frase segueix sent tant viva i de rabiosa actualitat com en els dies de Juvenal. 

“La Grècia captiva va dominar al seu ferotge vencedor”
Quin Horaci Flac (s. I ac)
Poeta líric i satíric
HoraciAquesta encertada frasse d’Horaci mostra el que va Grècia i l’Helenisme va representar per a Roma.  Després de conquerir Grècia, Roma va quedar enlluernada per la seva cultura i art, prenent com a primera decisió, el trasllat a la Ciutat Eterna de tots els pensadors i mestres grecs per a que formessin als líders i persones influents romans.
Va tenir el seu cènit durant el regnat de l’emperador Adrià, un gran admirador de la cultura grega.
En el fons això responia a un cert complexe d’inferioritat per part del món Romà vers al món Grec en quan al seu refinament cultural. En certa manera, el conqueridor militar (Roma) vas ser conquerit culturalment pel poble derrotat (Grècia)
Traslladat a avui, és comparable al predomini econòmic i militar d’algunes potències mundials sobre cultures força més antigues, i de les quals n’aprenen molt.

Víctor Bertran
www.limes.cat

About Víctor Bertran

Víctor Bertran Cortada (Barcelona, 1972) és empresari, Llicenciat en ADE per la Universitat de Barcelona, Master en Direcció de Màrqueting per la Universitat Pompeu Fabra. És un apassionat i estudiós de la Roma Clàssica i tot el que la relaciona fins els nostres temps, en especial del seu període Imperial. Ha viatjat arreu del Mediterrani i Europa seguint les petjades de l'antic Imperi Romà, així com visitat i estudiat nombrosos jaciments arqueològics. Imparteix conferències i cursos relacionats amb la Roma Clàssica a diversos centres culturals.
This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply