Crisis migratòries i de refugiats. 370 dc vs 2015: La història es repeteix?

Tardor de 2015:

Refugiats Siris creuant Europa

Refugiats Siris creuant Europa

Desenes de milers de refugiats provinents de països sumits en la pobresa o en conflicte armat, majoritàriament de Síria, pressionen dia rere dia les fronteres de la Unió Europea (especialment les dels països més a l’est), fugint de la barbàrie de la cruel guerra , la fam, la manca d’oportunitats ia la recerca d’un futur segur i digne.

Aquest enorme flux migratori ha agafat per sorpresa a la UE, que, incapaç de donar una resposta ràpida a les urgents necessitats dels refugiats, es veu obligada a replantejar de dalt a baix la política migratòria seguida fins ara.

Any 370 dc:

Gots esperant creuar el Danubi

Gots esperant creuar el Danubi

Desenes de milers de Gots es concentren molt espantats al costat de la frontera de l’Imperi Romà, just enfront dels llocs militars avançats dels romans al Danubi.
Informen que un poble nòmada desconegut fins llavors (els Huns) ha irromput a l’altra banda del riu arrasant les seves terres, sense respectar res, ni a les dones ni als nens.

Els desplaçats, que fugen de la guerra, misèria i caos, demanen permís per creuar la frontera romana i tenir terres per establir-se.
Aquest enorme flux migratori ha agafat per sorpresa a les autoritats romanes que temen veure desbordats per un incontrolat allau de bàrbars en territori romà.

És evident que hi ha molts paral·lelismes entre l’actual crisi dels refugiats i les crisis migratòries que l’imperi romà va patir en els segles IV i V dc, popularment conegudes com invasions bàrbares.

Desconeixem el que succeirà en els propers mesos i anys entorn a aquest tràgica situació de milers de persones que l’únic que volen és fugir de la terrible guerra i tenir una segona oportunitat en la seva vida; Incertesa en relació al cada vegada més complex esdevenir del conflicte armat de Síria, com les pròpies decisions que prengui la UE davant aquesta tragèdia de tal magnitud.

Per això crec oportú tornar al 370 dc, i no tant per seguir establint paral·lelismes entre el que va seguir i el que pot passar. Paral·lelismes que si bé n’hi ha i els veurem, coneixent el desenllaç final dels fets, ningú en el seu sa judici ho desitjaria.

La raó principal recau en que, aprofitant la trista actualitat, he cregut convenient recordar uns fets que van canviar la relació entre els pobles bàrbars i l’Imperi Romà i per tant, van canviar la Història.

Danubi. 370 dc

L'emperador Valent

L’emperador Valent

Després de l’inicial xoc davant les enormes dimensions de la crisi humanitària i d’unes setmanes de dubtes i vacil·lacions, l’emperador Valente, qui governava l’imperi d’Orient, a Constantinoble, no li va semblar en principi una idea desgavellada acollir els milers de refugiats que demanaven asil en l’Imperi, doncs aquests estaven raonablement romanitzats (molts professaven el cristianisme arrià i coneixien el grec i el llatí) pel que podien ser reclutats per a la guerra o utilitzats com a mà d’obra per a les creixents necessitats productives de l’Imperi.

De nou un paral·lelisme amb la situació actual, ja que la Unió Europea, amb una natalitat molt baixa, necessita de mà d’obra per seguir sent competitiva i els refugiats, en la seva immensa part, poden satisfer-la, fins i tot en llocs qualificats.

Gran operació d’acollida
Així va ser quan l’Emperador va ordenar organitzar un enorme operatiu d’acollida que qualsevol govern actual qualificaria com regularització massiva.
Es devia transbordar a milers de persones d’una riba a una altra del Danubi, doncs en aquella zona no hi havia ponts (per raons de seguretat).

Danubi avui, per on fa 1.600 anys van creuar els Gots

Danubi avui, per on fa 1.600 anys van creuar els Gots

Els romans, responent a la seva merescuda fama de bons planificadors i organitzadors, es van posar mans a l’obra: es van confiscar embarcacions de pescadors, barcasses i fins troncs ahuecados, es van construir basses i pontons i es van iniciar les operacions de transbord, que van durar setmanes senceres , ja que el riu baixava crescut per les pluges que va dificultar les tasques.

No obstant això, ja en marxa tot l’operatiu de rescat, el projecte d’integració va acabar fracassant, ja sigui per la corrupció administrativa, encapçalada per governadors locals que van abusar dels refugiats (incomplint les ordres rebudes per Constantiopla); com per la incapacitat de les legions romanes per controlar la gran multitud.

Expulsions en calent
A l’altra riba, els bàrbars suposadament desarmats havien de passar davant d’uns funcionaris que els prenien la filiació; però hi havia tanta gent per fitxar que la frontera va tornar a tancar-se. El transvasament es va interrompre i les patrulles que havien ajudat als immigrants a travessar el riu es van dedicar a perseguir els que havien quedat enrere i intentaven passar il·legalment (el que avui en dia anomenaríem expulsions en calent)

No estava clar el que havia de fer-se amb els ‘sense papers’: si expulsar-los en calent o acollir-los. L’únic cert és que els gots no estaven disposats a tornar a casa amenaçades pels cruels huns.

Malgrat el terroritzats que estaven els gots ‘, els militars romans els van tractar de manera expeditiva perquè no passés més gent pel Danubi.
No obstant això, els qui van donar aquestes ordres van ser castigats, ja que la consigna oficial era la integració de les tribus. Es podria dir que l’emperador havia decidit aplicar una política d’estrangeria relativament tova i humanitària, però els polítics locals i l’exèrcit no sabien com posar-la en pràctica.

La que en teoria s’hauria d’anomenar operació humanitària, va tenir lloc en una frontera remota, però a diferència d’avui dia, estava lluny de la mirada del govern, sense mitjans de comunicació de masses capaços de tenir-la sota control i sense una opinió pública a la de donar explicacions.
Una operació confiada a buròcrates (molts d’ells corruptes) i militars (molts d’ells brutals).

Legionari romà. S IV dc

Legionari romà. S IV dc

Immigrants interceptats per patrulles de la UE

Immigrants interceptats per patrulles de la UE

Hi ha un altre paral·lelisme d’aquesta successió de fets, aparentment precipitats i sense un horitzó clar a mig i llarg termini, amb les migracions del nord Àfrica cap a la Unió Europea. En certa manera, Melilla és una frontera com la que va representar el Danubi al segle IV.

Fracàs rotund:
Aquells errors van canviar el curs de la història. I és aquí quan ja no hi ha afortunadament paral·lelismes amb la situació d’avui dia.

Van provocar una rebel·lió d’immigrants que va acabar amb una sagnant batalla i la inesperada derrota de les legions romanes (superiors en nombre als bàrbars) i amb la mort del propi emperador Valente, a Adrianòpolis (Turquia europea, prop de Constantinoble), el 9 de agost de 378 dC.

Gots a la batalla d'Adrianòpolis

Gots a la batalla d’Adrianòpolis

Batalla d'Adrianòpolis

Batalla d’Adrianòpolis

Els esdeveniments posteriors van precipitar el que es coneix com la ‘Decadència i caiguda de l’imperi romà’.

Apunts:
El desastre humanitari de l’any 376 va ser descrit pels historiadors Amiano Marcelino (llatí) i Eunapio (grec) pocs anys després que passés, pel que els seus relats són bastant fidedignes.
El llenguatge usat per Amiano és revelador: per a ell, els gots eren una “plebs truculenta” (multitud de miserables perillosos) i amb el seu relat mostra el seu total desaprovo a la decisió de l’Estat d’acollir els refugiats que segons ell, venien a subvertir- .
Tenim davant nostre, l’oportunitat de no repetir la mateixa història en què els antics romans i pobles bàrbars es van veure embolicats.
Per desgràcia, les notícies que diàriament ens arriben de les fronteres europees de l’est no fan presagiar que haguem après dels errors del passat.

Perquè, un cop els refugiats són acceptats, si ho són, i un cop estan instal·lats en els nous territoris. Quin pas més cal fer? I ara què?
¿Acceptar-los inicialment per rebutjar-los després? com va fer Roma?
És elemental dissenyar una política d’acollida de refugiats i immigrants, sense precipitació (però si amb celeritat ja que la situació ho requereix)  per aconseguir a un equilibri entre la població autòctona i la nova, i aconseguir així, a mig termini, una òptima convivència i fusió entre les dues poblacions.

Èxodes i crisi de refugiats s’ha anat repetint al llarg de la història, per la qual cosa hauríem a començar a veure-ho com una oportunitat per a tothom.

Finalment, com a amant de tot patrimoni cultural i artístic, però en especial del llegat de Roma, no vull acabar sense abans mostrar la meva condemna i repulsa més absoluta a la barbàrie de la guerra i en particular a l’eliminació sistemàtica del Patrimoni de la Humanitat , amb Palmira com trist darrer cas, per part de l’infaust estat islàmic.

Víctor Bertran
Limes.cat

About Víctor Bertran

Víctor Bertran Cortada (Barcelona, 1972) és empresari, Llicenciat en ADE per la Universitat de Barcelona, Master en Direcció de Màrqueting per la Universitat Pompeu Fabra. És un apassionat i estudiós de la Roma Clàssica i tot el que la relaciona fins els nostres temps, en especial del seu període Imperial. Ha viatjat arreu del Mediterrani i Europa seguint les petjades de l'antic Imperi Romà, així com visitat i estudiat nombrosos jaciments arqueològics. Imparteix conferències i cursos relacionats amb la Roma Clàssica a diversos centres culturals.
This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply