Curiositats gatronòmiques a l’antiga Roma (II)

Son molts els fets curiosos que envoltaven els romans a taula. Vet aquí una segon lliurament de curiositats gatronòmiques a l’Antiga Roma:

Fresc amb respresentació de la preparació de la carnLa dieta de la immensa majoria dels romans, és a dir dels romans que no formaven l’elit – més d’un 98% de la població de l’Imperi- era enormement monòtona i avorrida.
Menjaven molt poques vegades carn. Una família amb dret a la percepció de racions de carn podia menjar com a molt 2 kg al mes durant 5 mesos a l’any.

La carn de cavall no es concebia com a aliment. Només la menjaven el circumstàncies molt extremes.

Els romans desconeixien per complet el blat de moro, un dels cereals més comuns avui en dia.

Si però, varen sofisticar molt l’art de fer pa. Ateneu catalogà i descriví al seu estudi “Sopar dels erudits”, mes de cinquanta varietats de pa.

Pa i figues a Pompeya
Mecenes, el conseller d’august, va posar de moda la carn d’ase, que es convertí en una exquisidesa (Plini, Historia natural)

claudiusÉs coneguda la gran afició de l’Emperador Claudi pel menjar: “Un dia en que l’Emperador Claudi es trobava presidint un judici al Fòrum d’August,  li arribà l’olor de menjar que estaven preparant al proper temple de Mart. Llavors l’Emperador abandonà el tribunal, va pujar fins on estaven els sacerdots i es va asseure a taula amb ells”. (Suetoni. El diví Claudi).

NeróL’Emperador Neró va succeir a Claudi, un cop aquest va mori enverinat per la ingesta de bolets. En aquest sentit, Neró va comentar que els bolets eren l’aliment dels deus, doncs fou un bolet el que va fer deu a  Claudi. (Dió Casi. Història romana)

Els porros es van convertir en plat de moda quan Neró va començar a menjar-los amb la finalitat d’enfortir la seva veu pel cant (Plini, Història natural)

“Mentre nosaltres estem reclinats en els llits del banquet, un esclau asseca les escopinades dels comensals, una altre, agenollat, recull amb la esponja les repugnants restes que deixen els convidats borratxos (Séneca, Cartes)

Als romans els agradava tant el pebre que a les receptes sovint s’especificava quan NO s’havia d’utilitzar el pebre, un producte d’importació extraordinàriament car.
A l’única llibre de cuina antiga que es conserva (De re coquinaria) aquest ingredient apareix en 349 de 468 receptes.

TrajàAls romans els apassionava les ostres. La dificultat que comportava el seu transport les feia més atractives i cares. A Roma provenien de llocs tant remots com Britania.
Durant el Regnat de Trajà, es va idear un efectiu mètode per embalar les ostres per a que es conservessin fresques i enviar-les a l’Emperador, de campanya militar a Partia.

Durant els banquets no era estrany veure circular un esquelet entre els comensals a modus de “memento mori” (recorda que moriràs), per recordar-los-hi que la vida era breu i s’havia de gaudir d’ella (Petroni, Satiricó)

memento mori

Víctor Bertran
www.limes.cat

About Víctor Bertran

Víctor Bertran Cortada (Barcelona, 1972) és empresari, Llicenciat en ADE per la Universitat de Barcelona, Master en Direcció de Màrqueting per la Universitat Pompeu Fabra. És un apassionat i estudiós de la Roma Clàssica i tot el que la relaciona fins els nostres temps, en especial del seu període Imperial. Ha viatjat arreu del Mediterrani i Europa seguint les petjades de l'antic Imperi Romà, així com visitat i estudiat nombrosos jaciments arqueològics. Imparteix conferències i cursos relacionats amb la Roma Clàssica a diversos centres culturals.
This entry was posted in Uncategorized and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink.

Leave a Reply