8 d’octubre de 31 dC. Assassinat del Prefecte Pretorià Sejà.

Raó: Conspiració contra el Cèsar.

Càrrec: Comandant de la Guàrdia Pretoriana, sota el mandat de l’emperador Tiberi.

Edat: 51 anys

Localització: Presó Marmertina. Escales Gemonies (Scalae Gemoniae). Roma.

Descripció:
Amic i confident de Tiberi, Luci Eli Sejà controlà l’administració de l’imperi durant els anys en que Tiberi es retirà a Capri (a instàncies del mateix Sejà al·legant motius de seguretat). El seu “mandat” es caracteritza pel terror, eliminant tots els possibles rivals (senadors i sobretot membres de la família imperial Julia-Clàudia), doncs la seva obsessió era convertir-se en Cèsar.
Antònia Menor, vidua de Germànic i mare de Gaius Julius Caesar Augustus Germanicus (Calígula) va poder informar a l’emperador dels plans de Sejà. Acte seguit Tiberi, decidí  eliminar-lo i nomenar al jove Calígula successor seu.
Sejà fou immediatament detingut i portat a la presó Marmertina, a Roma. El poble el va insultar. El mateix dia, el Senat el va condemnar a mort i fou executat immediatament. El seu cos fou arrossegat pels carrers i finalment llençat al Tíber. Les seves propietats foren incorporades al fiscus.
A la purga conseqüent als fets, van ser executats 20.000 romans, sospitosos d’haver col·laborat amb Sejà.

Importància dels fets:
El fet de que Sejà eliminés a molts dels possibles futurs emperadors va deixar via lliure al nomenament de Calígula com a Pontífex Augusti i de facto, successor i futur emperador. La història de Roma començava un nou capítol, intens, controvers i tacat de sang.

Curiositats:
Sejà fou executat a les escales Gemonies, on la mort es considerava extremadament deshonrosa. El mateix lloc on anys anteriors el mateix Sejà ordenà l’execució sistemàtica de “sospitosos subversius” al règim durant 17 anys.

El Senat va emetre una Damnatio memoriae sobre ell pel que totes les seves estàtues i imatges foren enderrocades i esborrat el seu nom fins i tot en les monedes. A la moneda de la dreta es pot observar com s’ha esborrat el seu nom!.

Font: l’historiador Flavi Josep (n. 37-38 – Roma, 101)

Víctor Bertran
www.limes.cat

About Víctor Bertran

Víctor Bertran Cortada (Barcelona, 1972) és empresari, Llicenciat en ADE per la Universitat de Barcelona, Master en Direcció de Màrqueting per la Universitat Pompeu Fabra. És un apassionat i estudiós de la Roma Clàssica i tot el que la relaciona fins els nostres temps, en especial del seu període Imperial. Ha viatjat arreu del Mediterrani i Europa seguint les petjades de l'antic Imperi Romà, així com visitat i estudiat nombrosos jaciments arqueològics. Imparteix conferències i cursos relacionats amb la Roma Clàssica a diversos centres culturals.
This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

7 Responses to 8 d’octubre de 31 dC. Assassinat del Prefecte Pretorià Sejà.

  1. Miquel says:

    Bones… ;)
    Quant Tiberi es retirà a Capri ja era gran, i Sejà deuria tindre una edat similar, oi?
    Si va confiar en ell per deixar tot el poder, i sent el Prefecte Pretorià era el portador de tot el poder de Roma queia en les seves mans…
    Que volia més? el títol?
    Ho tenia tot, si mirava de fer-ho bé, tindria tot al seu costat, es més… tenint a Capri a Tiberi, durant aquells 5 anys el podia haver assassinat, la Guàrdia Pretoriana al seu costat, casar-se amb Livila per a que el poble ho veies com a membre de la família Imperial i ajuntar el poder de l’exèrcit i de l’Imperi….
    Llavors per què aquestes petites escaramusses? O volia el títol i anava per totes, o simplement mirava de governar lo millor que podia, oi??
    Si van morir 20.000 romans… i la gran pèrdua de Actium el 31 a C va romandrà 40.000 pèrdues, no acumulava poder suficient per a fer-s’hi amb el poder sense massa problemes??
    A més… si no recordo malament, Juli Cèsar anys abans ja havia acumulat les tropes a les afores de la ciutat abans de ser envestit com a Emperador, es a dir, que no seria pas una idea molt innovadora….

    Miquel

  2. Hola Miquel, moltes gràcies pel teu comentari.

    Quan es retira a Capri, fastiguejat pel poder, Tiber té més de 60 anys. Sejà era 20 anys més jove.
    Com bé dius, Sejà tenia quasi tot el poder, doncs va fer captiu al propi Emperador, de la Guàrdia Pretorina, que ell mateix comandava. Però no tenia el poder total, doncs la seva força es basava en l’engany, manipulació i adul·lació a l’Emperador…fins que el control enorme que tenia sobre les visites a Tiberi va fallar un dia…i va caure en desgràcia.
    Aquesta és la prova de que necessitava i destijava la porpra imperial, a més del reconeixement públic doncs no era membre de la dinastia Julio-Claudia i això pesava en l’antiga Roma.

    Considero que veia que no calia forçar els esdeveniment, que tot era qüestió de poc temps, doncs Tiberi era gran (molt gran per aquella època) i a nivell de realització personal no és millor arrivar al tro per “mèrits propis” al designar-te l’emperador successor?

    Les 20.000 víctimes posteriors a la caiguda de Sejà eren del tot heterogènees. Poques d’elles eren militars. N’hi havia senadors, consults, patricis, plebeus….tothom que, justament o injustament, hagués estat mínimament sospitos d’haver estat al costat algun cop de Sejà….una purga indiscriminada i sense contemplacions. No crec que haguessin estat el més minim organitzats recolzant Sejà (fins i tot un cop aquest és mort) perquè molts dels que van morir a la purga no tenien res a veure amb Sejà o fins i tot van ser alhora víctimes de Sejà i la primera sensació que van tenir un cop es varen assabentar de la mort de Pretorià fou de suspir, quan no alegria.

    Víctor Bertran
    http://www.limes.cat

  3. aules says:

    Hola Víctor.
    Dues preguntes: A dalt indiques que la noble Antonia va poder avisar l’emperador, i poseu que era mare de Cal.lígula, però jo em creia que Cal.lígula era fill de la noble Agripina, que havia estat casada amb Germànic, fill d’Antonia, i que per tant era el seu nebot. M’ho podeu confirmar? Crec que Antonia era vídua de Drus, germà de Tiberi.

    I l’altre pregunta és: Es cert que a Claudi li hauria pogut costar la vida el fet d’haver estat casat amb la germana de Sejà? I que el va salvar el fet que tothom el tenia pel tonto de la família, i es pensaven que era inofensiu? Personalment, crec que el personatge de Tiberi Claudi Drus Neró Germànic i tota la pesca és fascinant. Tota la vida tenint-lo per tonto i després va arribar a governar l’imperi, com bé li va profetitzar la sibil.la quan era jove. Gràcies per endavant.

  4. Hola Laura

    glups!. tens raó. has trobat un “gazapo”. rectifico. gràcies per l’apreciació.
    Efectivament, la mare de Calígula fou Agripina. La persona qui va poder alertar a Tiberi sobre les intencions de Sejà va ser Antonia (la menor), com bé dius, mare de Germànic i Livila i avia de Calígula. Antonia, filla del gran general Agripa, era com bé dius, alhora vidua de Drus, pel que era la cunyada de Tiberi qui li tenia força respecte.

    Cert que qualsevol parentesc amb Sejà, per llunyà o imposat que fos podia costar la vida un cop aquest mort però, com bé recalques el paper de “tonto” inofensiu el va salvar de l’exterminació constant a què va estar sotmesa la dinàstia Julio-Clàudia. Va ser precisament Antonia qui va recomanar a Claudi que fes servir aquest paper sempre si volia seguir vivint. A més, cal emfatitzar que Antonia burla el control que havia imposat Sejà i aconsegueix arrivar a Tiberi precisament utilitzant a l’”inofenssiu” Claudi, doncs Antonia estava permanent vigilada pels Pretorians. De Claudi si que es fià Sejà. Quin perill podia portar un noi coix, tartamut i un pel retrassadet?
    Al meu parer, Tiberi, tot i pensar com la resta de la família que Claudi no pintava res, li va estar agraït per portar el missatge d’Antonia pel que en cap moment es plantejà eliminar-lo.

    Més endavant parlarem de Tiberi Claudi Drus Neró Germànic, un personatge complex i contradictori però com en tot el que passa a la Roma Antiga, apassionant!

    Víctor Bertran
    http://www.limes.cat

  5. Miquel says:

    Hola Victor, moltes gràcies !! :)

    Però segons crec no va començar la seva caça i ambició de poder fins que no va morir la seva dona, oi?
    Llavors, va ser Livila la que el va empentar cap a aquesta ambició sense límits?
    I si va ser Livila… perquè? si ja era la dona de l’hereu del imperi.

    Miquel

    • aules says:

      Hola Miquel. Pot-ser perquè Livila estava absolutament enamorada de Sejà, i volia casar-se amb ell? Ella ja era membre de la família reial, però estava casada amb Castor, i si no recordo malament, entre els dos el van emmetzinar per tenir via lliure.

      Víctor, és així, o no?
      Laura

      • Hola Laura i Miquel

        Els detalls no els coneixem per com be dius Laura, crec que Livila va estar al costat de Sejà tant per amor com per interès. Sejà va acostar-se a Livila (un cop s’havia divorciat) com a instrument per a ingressar a la família Julia-Claudia, i així aplanar el camí de les seves ambicions, però al rebre l’inesperat refús de l’emperador Tiberi a aquest matrimoni, va optar per seduïr-la en secret per a seguir conspirant. A Livila ja li va anar bé, doncs a més d’enamorar-se de Sejà, doncs el veia com un tipus molt més valent, decidit i ambicions que no pas el seu marit, Castor; també li va servir per tenir un perfecte company de viatge per arrivar al poder per la via ràpida i conspirar contra tothom que s’interposés pel camí.
        No cal oblidar que, com indiquen fonts antigues, Livila, no es va quedar curta en la seva ambició, com la majoria de dones del clan Julio-Claudia.
        Al final, quan Sejà va caure en desgràcia, Livila va morir de gana, tancada en una habitació per la seva pròpia mare (Antonia la Menor) i el senat va dictar contra ella una Damnatio Memoriae, per això ens han arrivat poquíssimes imatges i referencies de Livila.

        Víctor Bertran
        http://www.limes.cat

Leave a Reply