Enginyeria civil romana: L’Amfiteatre Flavi (Colisseu)

Roma imperial: una ciutat moderna al mon antic

maqueta antigua romaAny 100 dC: Mentre la gran majoria de la humanitat viu en barraques de fang, a Roma, ja hi viuen més d’un milió de persones, amb aigua potable, carrers amb clavegueres, mercats a on s’hi pot trobar productes d’arreu del món, amfiteatres i circs per a 50.000 i 2000.000 persones respectivament, enormes termes amb aigua calenta i sistema de calefacció, edificis d’apartaments….

Si una cosa sobresortí dels romans fou la seva habilitat per “engendrar” enormes enginyers. Ells varen ser els  artífexs d’una sèrie d’invents que, portats a la pràctica de forma meticulosa i organitzada, van catapultar Roma a un nivell de sofisticació pels seus ciutadans que no s’igualà fins ben entrat el s XIX.

Totes les seves construccions estaven milimètricament estudiades per a que, a més de boniques, fossin sobretot útils i reutilitzables, responen a la seva màxima de construir un cop per ser usat contínuament.
No en va, l’Imperi Romà s’erigí no només sobre el poder militar sinó també gràcies al desenvolupament d’un tecnologia pionera.

L’Amfiteatre Flavi (el Colisseu), a Roma -80 dC- és un perfecte exemple d’una enorme construcció on son evidents les proeses de la tecnologia i enginyeria civil romana, superant amb extraordinària solvència enormes reptes de la física.

roma-clasica1
Com a la resta d’amfiteatres, al Colisseu s’hi feien espectacles de gladiadors, lluites d’animals o execucions, amb l’objectiu de mantenir la gent feliç i entretinguda.

COLISEO-ROMANO-2Quasi 2000 anys després, tots els estadis esportius d’avui  dia tenen un enorme deute amb el Colisseu i han copiat el seu complex disseny , la grada està en corba i en forma de triangle amb la càrrega més pesada a l’exterior, doncs és la manera d’assegurar-se de que tots els espectadors puguin veure bé l’espectacle.

És l’amfiteatre més gran del mon romà. Era tant gran com ho permetia la visió del públic. Una obra imponent: Media 189 metres de llarg x 155 metres d’ample i un perímetre de la el·líptica de 524 metres. Tenia 15 pisos d’altura, pel que esdevenia l’estructura romana més alta.

El Colisseu tenia 80 obertures a peu de terra -de les quals 76 eren entrades- per garantir l’accés a les grades i una  sortida segura de l’amfiteatre dels més de 50.000 espectadors. Estava tan ben dissenyat, que tots els espectadores podien ser evacuats en poc més de cinc minuts.

Ja abans d’iniciar els treballs de construcció del Colisseu , els enginyers van haver de fer front a un altre repte: el Colisseu, per ordre de l’emperador Flavi Vespasià, s’edificà en una conca natural fàcilment inundable (dècades abans era plena d’aigua). El problema es resolgué amb la construcció d’un sofisticat sistema de drenatge al subsòl del Colisseu, amb 4 desaigües que s’estenien subterràniament per la ciutat recorrent kms fins desembocar al Tiber.
Aquest sistema de canalitzacions permeté a més, inundar l’arena d’aigua per a la recreació de batalles navals (les Naumachia). Això només va ser possible els primers anys, fins que s’acabà de construir l’Hipogeu (just a sota de l’arena)

ap_coliseum_naval_floodnaumachia

L’hipogeu era un enorme complex subterrani on succeïa tot allò que els espectadors no podien veure (magatzem per la escenografia, gàbies per als animals, armeria, sala de Colosseum-Secrets-hypogeum-drawing-5màquines, àrea pels gladiadors..).

Mitjançant un elaborat sistema de rampes i plataformes elevadores tirades per politges i contrapesos (com un muntacàrregues actual)……pujaven les gàbies amb les feres a dins fins a l’arena, les quals sortien a traves de reixetes i portes trampa, provocant un impactant efecte visual per l’espectador.

Com tots els amfiteatres, no es passava per alt cap detall, ja que es construí de tal forma per facilitar el pas del sol, alineat per a que a l’organitzador de l’espectacle no li toqués mai el sol de cara.

Al Colisseu s’hi afegí un sostre retràctil el qual en dies de molta calor un tendal (velarium) era allargat sobre la grada superior per proveir als espectadors d’ombra.

ap_coliseum_volarium

Respecte a l’estructura, tot el pes de l’enorme amfiteatre es concentrava a l’exterior pel que fou molt important escollir bé els materials: calia una paret de pedra de 46 metres d’altura prou forta per aguantar tot el pes però no massa per no esfondrar-se.
ap_coliseumDesafiant el conegut fins llavors, els enginyers del Colisseu van utilitzar l’arc, com a element estructural bàsic.
Els romans van reduir el pes de la façana exterior amb la creació de 240 obertures en forma d’arc.  Si en comptes d’arcs, s’haguessin usat bigues rectes, a l’altura del 2on pis ja s’hagués esfondrat tota l’estructura ja que la tensió l’hagués esquerdat, a diferencia de l’arc, que és molt més resistent doncs està en comprensió (axial).

arcsConcretament, varen usar l’arc de descàrrega. El pes de sobre cau i s’estén pels 2 costats, alleujant la tensió i transferint el pes a les parts més fortes de l’amfiteatre:  els grans blocs verticals de pedra travertina: els ossos de l’esquelet de l’estructura.

Cada bloc de pedra pesava 2,5 tones . Com van poder-les pujar a més de 46 metres d’altura? Vet aquí un altre desafiament que van superar els enginyers romans mitjançant grans grues amb sofisticats sistemes de politges (les machinae tractoriae), disminuït fins a 8 vegades la força que es necessitava per aixecar la càrrega.

gruatx
Però res d’això hagués estat possible sense l’aparició i us del Ciment o formigó (Caementum): la invenció romana que va revolucionar la construcció i transformar l’arquitectura (avui dia no existiria cap edifici sense el ciment)

Per aconseguir-ho, els romans van millorar el formigó que ja els Etruscs feien servir a base de barrejar cal, aigua, sorra i petites pedres per fer morter de calç. El problema que tenien era que amb el temps s’acabava  esquerdant i derruint.
Els romans ho van millorar significativament afegint la Puzzolana (cendra volcànica situada a les vessants del Vesuvi): una barreja de sílice, alumini i òxid de ferro.
El ciment puzzolà: un morter molt semblant al que avui dia es fa servir i que va ser usat fins l’aparició del ciment Portland (s XIX).

ap_coliseum_constEls romans van començar a usar massivament el ciment i el Colisseu no fous pas una excepció, on més de 6.000 tones s’hi van abocar, en especial als seus fonaments, de 12 metres de profunditat, i a l’hipogeu.

Amb el ciment, els romans van trobar un material de construcció molt resistent (fins i tot a l’aigua), que al treballar-se en forma líquida, podia adoptar quasi qualsevol forma. Es posava el concret en un motlle i s’esperava a que es fragues: quedant com un monòlit.

En resum doncs, el Colisseu va ser el resultat d’un conjunt d’espectaculars avenços tecnològics que son avui un dels llegats més significatius que els romans ens han deixat.

Reconstrucción coliseofotos-coliseo-romano-desde-el-aire-vista-aerea-500x375

 

 

 

 

 

Víctor Bertran
www.limes.cat

About Víctor Bertran

Víctor Bertran Cortada (Barcelona, 1972) és empresari, Llicenciat en ADE per la Universitat de Barcelona, Master en Direcció de Màrqueting per la Universitat Pompeu Fabra. És un apassionat i estudiós de la Roma Clàssica i tot el que la relaciona fins els nostres temps, en especial del seu període Imperial. Ha viatjat arreu del Mediterrani i Europa seguint les petjades de l'antic Imperi Romà, així com visitat i estudiat nombrosos jaciments arqueològics. Imparteix conferències i cursos relacionats amb la Roma Clàssica a diversos centres culturals.
This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

5 Responses to Enginyeria civil romana: L’Amfiteatre Flavi (Colisseu)

  1. Gràcies Marta i Antoni pels vostres comentaris

    Si es tractés d’una competició, sembla que anirien per davant les piràmides, doncs porten en peu (i en molt bon estat) quasi 5000 anys d’antiguitat en contraposició del Colisseu que “només té ” 1.932 anys… :(

    El que dieu és cert; el que movia als romans en general és el pragmatisme per sobre de tot, fins i tot de l’espiritual. Al entrar en contacte amb el món Helènic i conquerir-lo després el romans van redescobrir l’art i el refinura que va “vestir” totes les obres arquitectòniques i d’enginyeria que els romans van construir, i el Colisseu no és pas una excepció.

    L’objectiu del Colisseu, a més de mantenir a la gent entretinguda i contenta – i pertant eliminar protestes i revoltes- era impressionar a tothom que el veies, romans i estrangers, i actuar d’efecte propagandistic del món romà. Cada any, milers de persones de provincies viatjaven a Roma per veure’l.
    No és d’estranyar que un ciutadà romà, al sortir del Colisseu després d’haver vist un gran espectacle d’excessos de lluita de gladiadors i feres, tingués la ferma convicció i orgull de formar part d’una gran civilització i de viure un moment històric excepcional on ells, els romans eren, com bé comenteu, el melic del món conegut.

    Víctor Bertran
    http://www.limes.cat

  2. A_Peremarti says:

    Com sempre,…, un molt il•lustratiu article,…, Victor.!!

    No em preguntis per què … però, llegint-l´ho, ens ha vingut al cap la següent reflexió.

    L’èxit d’aquesta construcció es indiscutible, combinació de poder, enginyeria, ciment i pedra, que ha perdurat fins als nostres dies, i que encara ens emociona, tal i com volien els seus constructors, eficàcia, bellesa i pragmatisme.

    També l’hem vist , al Colisseu, com un enorme “ melic”, el melic del Imperi Romà, a on es concentraven el millor i també els excessos d’aquest gran període de la Història. Un edifici obert, per ser gaudit per milers de persones, de formes circulars, ben assentat a la Terra sense pretensions transcendentals, mes aviat, catalitzador de les passions més terrenals.

    Per contra les Piràmides de Egipte son formes agudes, que apunten al Cel, tancades, diria hermètiques, per a un o per pocs individus escullits, amb una clara funció transcendent, la Immortalitat.

    Dos exemples magnífics d’enginyeria i audàcia dels homes.
    El Pragmatisme vs l´Espiritualitat.

    Les dos perviuen en l’actualitat, el Coliseu desafiant el pas del temps, …,
    i les Piràmides, … , l’Eternitat.

    Qui guanyarà ?.

    Marta Peremartí
    Antoni Peremartí

  3. joan tort says:

    Si Victor, sobretot eren pragmàtics.
    Un exemple molt clar era l’esfera religiosa amb l’acceptació de les creences religioses dels pobles que conqueríen. Crec que el poble romà no tenia una religió romana amb puresa i exclusivitat. Practicaven un sincretisme de les pròpies creences amb les dels pobles que conqueríen i així incorporaven nous déus amb la finalitat de fidelitzar aquests nous pobles.
    Tinc molts dubtes que el poble romà fos religiós i que existís una veritable religió romana. Com ho veus, Víctor?

    Un altre tipus de construcció que els hi debem ls romans és la casa de pisos amb apartaments, tal com ens ha arribat fins avui.

    Moltes gràcies víctor.

    • Marta_Isis says:

      Doncs sí. Els romans van passar de crear un nou pateó de déus perque ja hi havien masses…(rialles). Tot i així trobo que van ser llestos en part, perque van obptar per “les millors” divinitats de diverses cultures per donar-lis una nova personalitat romana (pagana). Ara bé. No tot es perfecte i aquest assumpte també te una part negativa, com tot. El fet de escollir divinitats d’altres cultures demostra la poca imaginació i espiritualitat que tenien els romans a l’hora d’idealitzar la seva PRÒPIA teoria.

  4. Gràcies Joan pels teus comentaris.

    Tens molta raó. Jo també crec que pels romans el pragmatisme anava per sobre de la resta. El fet d’acceptar i incorporar les religions de pobles conquerits ajudava moltíssim a l’assimilació d’aquests dins de l’Imperi i com dius, a la seva fidelització. Així Roma, es garantitzava del que realment li importava d’aquests territoris: els seus recursos naturals, el domini de la seva situació geogràfica estratègica….
    Aquesta mateixa mentalitat i estratègia varen seguir-la els anglesos en els seus territoris colonitzats el s XVII, XVIII i XIX, respectant les costums i religions però sent implacables amb l’obtenció de guanys econòmics del territori colonitzat cap a la Metropoli. El resultat fou inmillorable per a Londres creant una fidelització enorme, a diferència d’imperis com el francès o espanyol, com ho va ser per a Roma, en el seu temps.

    Roma no tenia cap problema en afegir nous deus, siguessin d’origen germànic, egipci, persa…sempre que no posessin en dubte l’autoritat de Roma, sempre que fossin incloents i no pas excloents (com el Cristianisme).
    Un bon exemple és Mitra, un deu d’origen persa, descobert per les tropes romanes durant les campanyes de Trajà a Persia a principis del s.I dC. Doncs bé, a mitjans del s.II dC, Mitra esdevení el deu de referència dels legionaris.

    Jo també tinc dubtes de la religiositat del poble romà, sobretot en les esferes més cultes. Més aviat era un poble supersticiós que no pas religiós. El fet de que els seus deus fossin els mateixos que els que tenien els grecs però canviats de nom ja és prou indicatiu que no hi havia una base religiosa molt forta.

    Finalment, en quan a la construcció d’edificis de pisos, és cert que varen ser els romans els que, també per questions pràctiques (manca d’espai a la cituat de Roma), van començar a edificar-ho en massa, gràcies sobretot a la descoberta del ciment, i que ha determinat enormement el tipus d’arquitectura que tenim avui dia.

    Bon any

    Víctor Bertran
    http://www.limes.cat

Leave a Reply