Frases cèlebres en llatí….de cèlebres romans

Son moltes les cèlebres frases en llatí que han arribat als nostres dies i moltes d’elles fins i tot es segueixen usant amb un significat relacionat amb el context amb el que es van pronunciar a l’Antiga Roma.

Les coneixem però…sabem del cert qui les va dir per primer cop, quan, perquè i, el més important, quin és el significat que les hi donem actualment?

A l’article d’avui, he seleccionat 5 d’elles per la seva importància. Estan ordenades cronològicament que tenen encara avui, una gran presència i força en el nostre vocabulari.  Darrera de cada frase hi ha sempre una apassionant història que la motiva.

1.- “Delenda est Carthago!
Cal destruïr Cartago

Autor: Marco Porcio Catón , més conegut com a Cató el Vell (Senador Romà)
Data:  150 aC
Marco_Porcio_Caton_MajorSegons les fonts antigues, aquesta frase era pronunciada per Cató  el Vell, un experimentat Senador Romà, cada cop que finalitzava els seus discursos al Senat durant els anys previs a la 3a i darrera Guerra Púnica.
També usava la versió més completa: Ceterum censeo Carthaginem esse delendam («A més, opino que cal destruir Cartago»)
Mig segle després del final de la 2a i més famosa de les Guerres Púniques, en la que Roma va vencer Cartago després d’estar a punt de caure derrotada, Cartago començava a recuperar-se econòmicament i militarment, tot i les restriccions imposades per Roma. Això, per molts romans, com Cató, eera l’inici d’una nova amenaça per a Roma.
L’any de la mort de Cató el Vell, Roma iniciaria la 3ª Guerra Púnica (149-146 aC) en la que Cartago va quedar reduïda a cendres per sempre.
Ús actual de la frase: S’usa per acabar el problema des de la seva arrel. També s’usa per parlar d’una idea fixa que es persegueix sense repòs fins que es realitzada.

2.- “Tu quoque, Brute, filii mei!
Tu també, Brutus, fill meu

Autor: Juli Cèsar (General, Cònsul, Dictador Romà)
Data: 15 de març de 44 aC.
1010537En una sala anexa al Senat i als peus d’una imponent estàtua de Pompeu, jeia el Gran Juli Cèsar, assassinat, víctima d’una conspiració d’un nombrós grup de Senadors liderats per Casca, Cassius i Brutus. Cèsar va rebre 23 punyalades, la darrera de les quals a càrrec de Brutus.
No està clar quines foren les últimes paraules de Cèsar. Segons Suetoni van ser aquestes, en les que mostrava la seva estupefacció i disgust cap al que havia considerat el seu fill.
Segons Plutarc en canvi, Juli Cèsar no va dir res, sinó que es va cobrir el cap amb la toga després de veure a Brutus entre els seus agressors.
Ús actual de la frase: S’usa per expressar el disgust cap una persona a la que considera que l’ha traït o enganyat.

3.- “Quintili Vare, legiones redde!
Quint Var, torna’m les legions

Autor: Octavi August (Emperador Romà)
Data: 4 dC.
Batalla_TeutoburgQuan la noticia de la dolorosa derrota a Germania -on 3 legions romanes van ser aniliquilades en els pantants de Teutoburg, sota la (ir)responsabilitat del fins llavors amic de l’Emperador August, Quint Var, batalla en la que només 200 de 15.000 soldats van sobreviure- va arribar a Roma, el pànic es va estendre per la Capital.
Es temia que els Germans s’unissin als Gals i avancessin cap Roma, que en aquells moments es trovaba completament indefensa, doncs totes les caesar_augustuslegions estaven als confins de l’Imperi, massa lluny per auxiliar-la d’un atac sorpresa.
Octavi August va quedar molt tocat animicament. Tant que, segons les fonts, durant mesos es va deixar créixer els cabells i la barba i cada nit es donava cops de cap contra la paret repetint aquesta frase.
4 anys més tard, Octavi August moriria.

4.- “Ave Caesar, morituri te Salutant”
Ave Cèsar, els qui moriran et saluden

Autor: Gladiadors (segons Suetoni)
Data: s 52 dC
Ave_Caesar_Morituri_te_SalutantHistòricament , aquesta frase es va utilitzar per primer cop en un espectacle l’any 52 dC. al llac Fucino, a Roma, per criminals destinats a morir en combat, simulant trobades navals davant la presència de l’Emperador  Claudi. Segons Suetoni, Claudi va contestar a l’esmentada frase: « Aut non » (“O no” ) .
Malgrat la seva popularitat avui dia , aquesta frase no es troba registrada en cap altre document històric de Roma. Més aviat es va tractar d’un cas aïllat expressat per captius i criminals en to desesperat que es trobaven condemnats a la mort.

5.- “Pecunia non olet
Els diners no fan olor

AutorFlavi Vespasià (Emperador Romà)
Data: 69 -79 dC
vespasianoA l’Antiga Roma, era comú que l’orina recollida de les letrines públiques s’aprofités amb fins industrials. L’orina era molt apreciada pels blanquers de pells, que la usaven per adobar els seus cuirs, així com pels bugaders, que pel seu contingut en amoníac l’usaven per netejar i blanquejar les togues de llana .
Veient això, Vespasià va decidir imposar una taxa a l’orina que diàriament s’abocava en les letrines de Roma.
Segons Suetoni, quan el fill de Vespasià, Tit, va recriminar al seu pare la seva intenció de treure diners procedent de les latrines, aquest li va donar a olorar una moneda d’or preguntant-li si li molestava l’olor. Al negar-ho Tit, Vespasià va respondre: “ I no obstant això, procedeix de l’orina”.
Ús actual de la frase:  s’utilitza per assenyalar amb cinisme que els diners valen el que valen , independentment de la noblesa del seu origen.

 

Víctor Bertran
www.limes.cat

About Víctor Bertran

Víctor Bertran Cortada (Barcelona, 1972) és empresari, Llicenciat en ADE per la Universitat de Barcelona, Master en Direcció de Màrqueting per la Universitat Pompeu Fabra. És un apassionat i estudiós de la Roma Clàssica i tot el que la relaciona fins els nostres temps, en especial del seu període Imperial. Ha viatjat arreu del Mediterrani i Europa seguint les petjades de l'antic Imperi Romà, així com visitat i estudiat nombrosos jaciments arqueològics. Imparteix conferències i cursos relacionats amb la Roma Clàssica a diversos centres culturals.
This entry was posted in Sense Categoria and tagged , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

Leave a Reply