La Medicina a l’antiga Roma

“La única diferencia entre els lladres i els metges de Roma, es que mentre els lladres maten al camp, els metges en canvi, ho fan a la ciutat”
Galè. Metgè grec -sII d.c-

medicina_romametges romans

“El malalt no busca un metge que sàpiga parlar bé, sinó un que sàpiga curar-lo”
Sèneca. Filòsof -s I d.c- Cartes 75.1

HipocratesEls origens:
Els romans van adquirir la majoria del seus coneixements en medicina dels grecs. En concret, van trobar en Hipocrates (metge grec del s.V a.c) una gran font d’inspiració i ajuda, doncs va deixar per escrit una detallada descripció de totes les malalties amb que va tractar.

Ja des de els inicis de la República, es van començar a crear escoles de medicina a Roma, on els futurs metges havien d’aprendre tot tipus d’habilitats mèdiques. Aquests mètodes però, sovint combinaven tractaments científics amb rituals religiosos.

cirugia_antiga_romaL’aprenentatge:
Molts dels recents formats metges adquirien la seva primera experiència laboral, com a aprenents, als hospitals de l’exercit.
Allí aprenien (al principi solament mirant com treballaven metges experimentats) sobre anatomía i cirurgia per tal de curar les ferides dels soldats.

Les intervencions quirúrgiques:
Les operacions eren extremadament doloroses ja que els romans no coneixien cap anestètic. Els pacients bevien molt vi per alleujar el dolor.
Malgrat tot, complexes operacions es duien a terme, com ara amputació d’extremitats, establir pròtesis (de cames sobretot) o restablir ossos trencats, cessàrees, extracció de pedres de la bufeta.

Els metges:
Els honoraris d’aquests cirurgians especialistes eren inabastables per la immensa majoria de la població romana.

El perfil del metge era sovint esclau o llibert, que es desplacava de poble en poble, tractant els seus pacients a les fires o als mercats.

GalenRome
Però la gent pobre del mon rural, rarament visitava al metge. Aquests eren atesos per curanderos amb remeis populars.

medicina_antiga_roma.També el barber feia sovint funcions de metge i fins i tot de cirurgià. Aquests, creaven receptes que curaven algunes ferides. Afaitaven el cap del client, i després estenien sobre la ferida una composició de pasta, amb una espàtula i una cullera de bàlsam.

malnutricio_antiga_roma

Les malalties:
Són moltes les malalties que assetjaven a la població en aquells temps.
Com és habitual, els infants eren sovint les víctimes innocents de grans epidèmies com el tifus.

Més del 90% de la població de l’Imperi era pobre, vivia al camp i tenia una existència més aviat precària.
Anàlisis forenses realitzats recentment, a esquelets procedents de qualsevol racó del món romà revelen moltes malalties relacionades amb la malnutrició.

Els metges romans sovint diagnosticaven les malaties que tenien els pacients a través del que aquests havien menjat.

Galeno
Els remeis:
Coneixien molt bé els beneficis de l’exercici físic, per això el recomanaven, juntament amb respirar aire pur i visitar regularment els banys, com a mesura per a mantenir una correcta higiene.

A tall d’exemple, les infeccions en els ulls eren tractades amb nombrosos ungüents fets de plom, zinc o ferro.

Herbes medicinals s’afegien al vi. La seva barreja servia per curar problemes respiratories i, afeccions de pit.

La saba d’algunes plantes era usada per curar problemes de la pell així com mossegades de serps.
medicina_roma_clasicamedicina_roma_clasica

Documentades estan més de 500 plantes medicinals que usaven els romans. A vegades, però no totes aquestes pocions eren destinades a guarir, sinó tot el contrari, els romans van desenvolupar extraodinariament l’art d’el·laborar verí per eliminar enemics…però això és un altre tema que més endavant tractarem en detall.

Instruments mèdics.Els instruments mèdics:
Els instruments més usats d’un metge i cirugià romà eren:
- Fòrceps
- Ganxos
- Pinces
- Escalpelos

intruments mèdics 3- Paletes
- Agulles
- Ventoses
- Tisores
- Serres
- Palanques per aixecar un os trencat…


Metges cèlebres:
Molts són els metges de l’antiga Roma que han passat a la història: Celi Aurelià, Critó d’Heràclea, Escriboni Llarg, Dioscòrides, Sorà d’Efes, però d’entre tots, destaca Galè, un metge grec, que va acabar sent el metge de la cort de l’Emperador Marc Aureli. El pensament i punts de vista de Galè van dominar la medicina europea al llarg de més de mil anys. GALENO.

Víctor Bertran
www.limes.cat

About Víctor Bertran

Víctor Bertran Cortada (Barcelona, 1972) és empresari, Llicenciat en ADE per la Universitat de Barcelona, Master en Direcció de Màrqueting per la Universitat Pompeu Fabra. És un apassionat i estudiós de la Roma Clàssica i tot el que la relaciona fins els nostres temps, en especial del seu període Imperial. Ha viatjat arreu del Mediterrani i Europa seguint les petjades de l'antic Imperi Romà, així com visitat i estudiat nombrosos jaciments arqueològics. Imparteix conferències i cursos relacionats amb la Roma Clàssica a diversos centres culturals.
This entry was posted in Sense Categoria. Bookmark the permalink.

One Response to La Medicina a l’antiga Roma

  1. xpelleja says:

    Molt bó també aquest artícle. És impressionant el llegat que ens va deixar el gran metge Galeno de Pergamo. A part de metge podem dir que va ser el pare de la ciéncia farmacéutica actual, ja que va ser un gran preparador de remeis per al tractament d’enfermetats, i és per aquest motiu que la disciplina actual que ens descriu les técniques, preparacions, i les formules farmacéutiques per obtenir medicaments rep el nom de Farmàcia Galènica, en honor a tant important personatge històric.

    Salut ¡¡¡

Leave a Reply