L’organització del nostre calendari: El Calendari Romà

La paraula calendari ve de la paraula “kalendarium”, que era el llibre de comptes on s’anotaven els interessos mensuals dels préstecs. Aquests deutes es pagaven el primer dia de cada mes, és a dir, a les calendes, com segueix passant avui dia.

hl-roman-calendar
L’origen del nostre calendari és l’egipci, basat en 365 dies. A partir d’aquest, els romans van reagrupar aquests dies en mesos, de diferents dies, i els hi van donar el nom que avui dia encara emprem.

La primera referència fiable d’una cronologia totalment romana és del 450 aC.
Va ser sota el regnat del segon rei de Roma, Numa Pompili (s. VII aC), quan es va fer el primer calendari romà.

Julius_CaesarSegles més tard, Juli Cèsar sobretot i també August, van incorporar canvis, amb els quals el nom i l’organització dels mesos que avui tenim els el devem a ells (el Calendari Julià).

No obstant, la reforma definitiva, la que ha fet que tinguem el calendari tal com el coneixem avui, és la del papa Gregori XIII. Aquest és el que va aconseguir que la realitat astronòmica no fos diferent del còmput del temps. Es canvià el calendari julià, seguit en tot el món cristià des del segle I aC, eliminant 10 dies del mes d’octubre del 1582, de manera que del dia 4 es va passar al 15 d’octubre, com si res.

Per què celebrem l’any nou el dia 1 de gener?

Originàriament el calendari romà començava el mes de març, concretament el 21 de març, quan a Roma es nomenava el càrrec de cònsol. Era el moment en que els consols entrants iniciaven la seva tasca que durava fins al març de l’any següent.

Avui però, celebrem l’inici de l’any el dia 1 de gener perquè Segeda, un poblet celtibèric (a prop de l’actual Calatayud), l’any 153 C, va voler ampliar el seu territori, fet que va molestar molt al senat romà, quei li va declarar la guerra, enviant un exèrcit de 30.000 homes, sota el comandament del cònsol d’aquell any.
Al Cònsol en qüestió se li concedí, excepcionalment, avançar dos mesos les dates del seu nomenament per poder sotmetre el poble celtibèric de Segeda i després tota Hispania.

Aquest fet anecdòtic i puntual va provocar que des del 153 aC fins al dia d’avui, Cap d’Any es comencés a celebrar a principis de gener i va portar un desequilibri en el calendari que van haver de corregir.

Els nom dels Mesos

El calendari romà antic tenia 10 mesos. Al final de l’any però, s’afegien un bloc de dies de forma arbitrària.
Fou el successor de Ròmul, Numa Pompili, que va ordenar aquests dies “sueltos” en 2 mesos més.

RomanCalendarEl primer mes romà de l’any, Martius (Març), estava dedicat al déu de la guerra, Mart.

L’origen del segon més romà, Aprilis (Abril), no està del tot clar. Per una banda sembla que estava dedicat  al porc senglar, animal sagrat pels romans (Aper), per altra banda, podria estar dedicat a Afrodita/ Venus, que ve de aprile, obrir-se a la natura, la germinació.

Maius (Maig), el tercer mes, sembla que estava dedicat a la deesa Maia, la mare de Mercuri.

Junius (Juny ), el quart, estava dedicat a la deesa Juno, la dona de Júpiter.

A partir d’aquí, els mesos successius rebien el seu nom, en relació a l’ordre en que estaven disposats al calendari.

Així, el mes cinquè: Quintilis; el sisè: Sextilis; el setè: September; el vuitè: October; el novè: November i el desè: December.

En total 10 mesos que comprenien 304 dies.

Més endavant, degut a l’esmentada campanya militar contra els celtibers de Segeda, l’any 153 aC, els ultims 2 mesos (XI i XII) que es van afegir posteriorment, van passar a l’inici de l’any.

Així, el nou més que iniciava l’any, i que exercia de porta de l’any, va ser dedicat al déu de les portes (Jano), pel que se l’anomena Januaris (Gener)

El nou segon més de l’any (el 2on dels que es van afegir posteriorment i que abans del 153 aC era el darrer de tots), rebia el nom de Februarius perquè era durant el qual es feia un ritus purificatori anomenats februalia.

A partir d’aquí, amb la incorporació d’aquests 2 nous mesos a l’inici de l’any (Januaris i Februaris), l’ordre dels mesos es va trastocar.
Així doncs, el mes Quintilis, passà a ser en realitat el setè mes de l’any, Sextilis, el vuitè, el September, el novè, l’October, el desè, el November, l’onzè i el December , el dotzè. Hi va haver un desplaçament de 2 unitats cap amunt en tots els mesos.

Des de l’any 46 aC, amb la Reforma Juliana, l’any ja té 365 dies.

Primerament, Juli Cèsar va organitzar tots els dies de l’any, posat 30 dies a cada mes. (30 dies x 12 mesos= 360 dies)
Com que faltaven 5 dies per arribar als 365, els va afegir, seqüencialment en un mes si i en un altre no, és a dir, afegint un dia a Januarius, Martius, Maius, Quintilis, September…
Per seguir amb aquesta correlació (un mes de 31 dies i un mes de 30), van agafar el dia que els faltava al November, del mes Februiarius (que quedà amb un dia menys).

calendarioromano
Quan Juli Cèsar fou assassinat, l’any 44 aC, el Senat, en honor seu i a instàncies de Marc Antoni, va canviar el nom del mes Quintilis (el mes en que havia nascut Juli Cèsar), pel de Julius (Juliol).

caesar_augustusPosteriorment, Octavi August, desitjava també tenir un mes que portés el seu nom, pel que el Senat li va concedir el mes Sextilis, canviant-lo per Augustus (Agost).
Segons una llegenda, August, no va quedar content perquè el seu mes només tenia 30 dies, a diferencia del Julius, que en tenia 31. Això quedà corregit quan el Senat posà un dia més al mes d’Agost, treient-lo un altre cop del febrer (Februarius)

Amb la reforma Juliana, ja se sabia que s’havia de sumar un dia cada 4 anys. Aquest dia s’afegiria al mes de febrer (un mes comodí per tots els canvis)

Amb els canvis que va fer August, hi havia 3 mesos seguits amb 31 dies: Julius, Augustus i September.
Això se solucionà traient un dia de September, que quedà amb 30 dies i el passaren a l’October, que ara en tindria 31; i traient un dia del November, quedant-se amb 30 i passant-ho al December, ara amb 31.

I així van quedar els dies del nostre actual calendari doncs, la distribució dels mesos i dies que va fer Octavi August és la mateixa que tenim avui.

Víctor Bertran
www.limes.cat

About Víctor Bertran

Víctor Bertran Cortada (Barcelona, 1972) és empresari, Llicenciat en ADE per la Universitat de Barcelona, Master en Direcció de Màrqueting per la Universitat Pompeu Fabra. És un apassionat i estudiós de la Roma Clàssica i tot el que la relaciona fins els nostres temps, en especial del seu període Imperial. Ha viatjat arreu del Mediterrani i Europa seguint les petjades de l'antic Imperi Romà, així com visitat i estudiat nombrosos jaciments arqueològics. Imparteix conferències i cursos relacionats amb la Roma Clàssica a diversos centres culturals.
This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply