Paraules en llatí que usem diàriament

Un dels llegats més interessants que els romans van deixar és la llengua i l’alfabet llatí.

imatge llatí
Amb el desmembrament de la civilització romana i l’aparició de nombrosos i nous petits regnes, el llatí vulgar (és a dir, el llatí parlat pel poble) va anar evolucionant, en cada zona de forma diferent, fins arribar a l’aparició de noves llengües que avui anomenem romàniques, quedant gradualment en desús el llatí.

llengües romàniques

Mapa de les llengües romàniques

Malgrat tot, i després de 1.500 anys, el llatí no és en absolut una llengua del tot morta, atès que sovint i sense adonar-nos-en, utilitzem vocables llatins en el dia a dia del nostre parlar.

loremipsum_words

Heus aquí una petita mostra de les paraules i expressions en llatí que més usem:

–  A capella: s’usa per definir la música coral sense acompanyament instrumental

–  A priori: abans de començar

–  A posteriori: posteriorment

–  Accesit:  recompensa inferior immediata en premis literaris, científics o artístics

–  Alias: d’un altre nom

–  Alter ego: l’altre jo

–  Annus Horribilis: any horrible

–  Campus: recinte universitari

–  Carpe diem: Aprofita el dia/el moment

–  Clímax: punt més alt d’una gradació

–  Coitus interruptus: Coit interrumpit

–  Cum laude: amb honor (Terme universitari que indica que s’ha tret molt bona qualificació)

–  Curriculum Vitae: carrera de la Vida

–  De facto: de fet (terme jurídic. Quelcom acceptat automàticament)

–  Ego: jo

–  Fòrum: plaça pública

–  Grosso modo: a grans trets

–  Homo erectus: home dret

–  Homo sapiens:  home intel·ligent

–  Honoris causa: a títol honorífic

–  In extremis: a l’últim moment, pels pèls.

–  In fraganti: a l’acte (terme jurídic)

–  In situ: en el (propi) lloc

–  In vitro: en mitjà artificial. A laboratori

–  Ipso facto: immediatament

–  Lapsus : error

–  Mala praxis: mala pràctica (terme jurídic)

–  Manu militari: de manera militar. Per la força

–  Maremagnum: mar gran. S’usa per referir-se a un afer molt complicat

–  Mea culpa: per la meva culpa

–  Modus operandi: Forma d’operar (terme jurídic)

–  Mortis causa: causa de la mort (terme jurídic)

–  Opera prima: primera obra

–  Pater familias: el pare de la família

–  Peccata minuta: pecats petis

–  Per capita: per cap

–  Persona non grata: persona indesitjable (terme diplomàtic)

–  Post data: després de la data

–  Post mortem: després de la mort (terme jurídic)

–  Pro forma: de forma. Fet per formalitat

–  Quorum: de ells, dels quals. S’usa per indicar que existeix participació

–  Rara avis: au estranya. S’usa per designar a persones o coses poc habituals o excepcionals

–  Renta per capita: renda per persona

–  Requiem: descans

–  Senior: més vell

–  Simposium: reunió d’especialistes

–  Sine qua non: imprescindible, necessari

–  Status: l’estat. S’usa per parlar dels afers públics

–  Statu Quo:  a la situació que està (terme diplomàtic)

–  Sui generis: de la seva espècie / genère

–  Summum: el màxim

–  Superavit: excés

–  Ultimatum: darrer avís

–  Unisono: al mateix temps

–  Versus: per contra, per oposició (vs)

–  Veto: el prohibit

–  Via Crucis: el camí de la creu

–  Vice versa: al revés

–  Vox populi: veu del poble. S’usa per indicar que es coneix públicament.

No s’han tingunt en compte molts vocables llatins específics i molt habituals en l’àmbit jurídic, científic o eclesiàstic.


Víctor Bertran

www.limes.cat

Acerca de Víctor Bertran

Víctor Bertran Cortada (Barcelona) es empresario, Licenciado en ADE por la Universidad de Barcelona, Master en Dirección de Marketing por la Universidad Pompeu Fabra. Es un apasionado y estudioso de la Roma Clásica y todo lo que la relaciona hasta nuestros tiempos, en especial de su periodo Imperial. Ha viajado por todo el Mediterráneo y Europa siguiendo las huellas del antiguo Imperio Romano, así como visitado y estudiado numerosos yacimientos arqueológicos. Imparte conferencias y cursos relacionados con la Roma Clásica en diversos centros culturales. Publica periodicamente articulos en varias revistas especializadas en historia, como Antrophistoria.
Esta entrada fue publicada en Sin categoría y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

4 respuestas a Paraules en llatí que usem diàriament

  1. Miquel dijo:

    Ondia, si que tenim mots llatins avui dia!!
    Per cert… Victor, aquesta passió per Roma, no et vindrà per el teu nom, un nom Romà molt comú, oi?? 😉

    Per que no només tenim les paraules llatines, sinó també un munt de noms, que no arribem a conèixer el seu origen.

    A banda del llatí de dels religiosos, les tauletes de Vindolanda son les més importants en lo que ens ha arribat de l’Imperi Romà?
    Em pots explicar una mica això de les tauletes de Vindolanda?? 🙂

    Merci, Victor!!!!

    Miquel

    • Gràcies Miquel pel teu comentari

      la meva afició per la civilització romana ve de mooolt lluny, quan era petit petit…un parell de llibres ilustrats de com eren els romans junt amb la inigualable sèrie “I Claudius” van determinar aquesta afició…
      El nom de Víctor era molt comú a l’antiga Roma, doncs evocava a grans gestes. Significa Vencedor, l’artifex de la Victòria.
      Sovint, els legionaris, després de guanyar una batalla, cridaven “Roma Víctor!” (Roma Vencedora!)

      Les tauletes de Vindolanda son importants doncs ens han ajudat a comprendre com de ben organitzat i professionalitzat estava l’exèrcit i l’administració romana. la importancia rau en que es tracta d’uns documents administratius, comptables en concret (trovats al campamanet romà de vindolanda, al Mur d’Adrià) escrits pel funcionari encarregat del campament que demostren el gran control de despeses dels funcionaris públics. Aquesta llista és una bona prova de que el sistema burocràtic romà ho registrava tot amb absoluta transparència i claredat. Un control i transparència que, malauradament avui sovint brilla per la seva absència.

      Víctor Bertran
      http://www.limes.cat

  2. Marta_Isis dijo:

    Es apassionat saber que desde l’antiga Roma fins avui dia utilitzem paraules que sense donarnos compte ja es deien desde fa molt de temps.

  3. Hola Marta
    cert. son moltes més paraules de les que ens imaginem que diariament usem. això demostra que el llatí, si bé ja no l’usem, apart d’haver deixat com a herència (com fills) a tantes llengües romàniques com el català, no és mort com a tal. aquesta és la prova.
    Properament penjarem una nova tanda de paraules en llatí habituals en el nostra vocabulari alhora que expressions que diem integrament en llatí i de les quals tenim clar el seu significat.

    Víctor Bertran
    http://www.limes.cat

Deja un comentario