Qui dona més per ser Emperador?: L’imperi Romà a pública subhasta.

Còmmode31 de desembre de 192: l’infame Emperador Còmmode, mort assassinat, estrangulat, mentre es banyava a Palau, fruït d’una conspiració liderada per senadors i amb el beneplàcit de la totpoderosa Guàrdia Pretoriana, encarregada bàsicament de la protecció de la Família Imperial, i en especial del seu Emperador, però alhora de la seguretat de la ciutat de Roma.
Son temps molt convulsos a Roma.

Publi_Helvi_PertinaxCom a resultat, s’elevà al tro l’ancià senador Publi Helvi Pertinax, regnat que només durà 86 dies.
Pertinax, gat vell de 66 anys, no va acceptar de bon grat l’oferiment, conscient del merder on es ficava, però la persuasiva insistència dels pretorians i en menor mesura del Senat, va acabar per convènce’lo, força a contracor.

El seu curt regnat s’explica perquè el veterà nou Emperador intentà imitar les pràctiques austeres de l’enyorat Marc Aureli (totalment apartades per part del seu fill Còmmode). En concret i entre altres coses,  procurà reduir el poder (quasi il·limitat) que havia adquirit la Guàrdia Pretoriana, sobretot en temps de Còmmode.

Guàrdia PretorianaRebaixà el salari dels Pretorians i reduí al 50% les despeses de Palau, doncs les arques de l’Estat estaven a la vora del col·lapse, com a resultat de la infausta gestió econòmica i malbaratament de l’administració Còmmode.
Aquestes mesures van entusiasmar al poble, però no així a una part important de l’opulent classe alta ni a l’acomodada Guàrdia Pretoriana, que esperava per contra, una generosa recompensa per part de Pertinax per haver-li donat la porpra imperial. Per aquest motiu, enormement decebuts, amenaçaren d’amotinar-se contra Pertinax.

Guàrdia_PretorianaPrudent, l’Emperador va fer marxa enrere en les seves pretensions i cedí a les exigències dels Pretorians, venent-se les propietats de Commode per pagar-los-hi.
Conscient de l’enorme perill que suposava ser Emperador en aquells turbulents anys, Pertinax sempre refusà que la seva dona i fill tinguessin títols imperials, protegint-los amb aquest fet del que els pogués passar quan ell morís.

La metxa esclatà quan Pertinax prohibí als Pretorians passejar armats per Roma. El matí del 28 de març de 193, es presentaren a les portes del Palau imperial un grup d’exaltats Pretorians disposats a matar a l’Emperador. Pertinax, lluny d’acovardir-se, els ordenà que gardessin les espases. Davant aquest coratge, els soldats van obeïr, tots menys un que es va tirar sobre el Cèsar, clavant-li varis cops d’espasa. Acte seguir, la resta, encoratjats i encegats per la violència, s’hi van sumar i el van massacrar.

De nou, el poder de l’Imperi estava en mans de la temuda Guàrdia Pretoriana.

PretoriansÉs en aquest moment quan els Pretorians, al capdavant dels quals estava el Prefecte Ecletus, varen posar a la pràctica quelcom intolerable i ofensiu per la societat romana de l’època: posar a pública subhasta el tro imperial entre els homes més rics i influents de Roma.
El càrrec d’Emperador estava literalment en venda al millor postor.

En aquests grotesc espectacle, l’excònsul Didi Julià s’imposà a Tit Flàvi Sulpicià, sogre de Pertinax i per tant perillós pels Pretorians.
El preu final per la porpra imperial romana s’estipulà en 25.000 sestercis per soldat.

Didi_JuliàA més d’aquesta enorme suma de diners, Didi Julià prometé a la Guàrdia Pretoriana que tornarien a tenir plena llibertat d’acció, parcialment limitada per les incipients reformes de Pertinax.
Un cop acceptat com a nou Emperador, els Pretorians el van escortar des del seu campament militar, a les afores de Roma, al Palau Imperial, enmig de fortes mesures de seguretat.

Campament_Guàrdia_Pretoriana_Roma
El nomenament de Didi Julià no va agradar gens a la plebs però encara menys a una part de l’exèrcit, que no l’acceptà mai.

Septimí_SeverÉs per això que poc després, Septimi Sever, que havia estat proclamat emperador per les legions de Il·liria (actual Croàcia), emprengué camí cap a Roma per a derrocar-lo.

Julià respongué a l’amenaça fortificant Roma tant ràpid com les forces que disposava li permetien, però ja una part dels Pretorians va aprofitar l’ocasió per escapar i deixar-lo sol.

Un cop va aconseguir arribar a Roma, Septimí Sever convencé al Senat per a que aquest decretés la mort de Julià.
Desesperat Julià, envià al seu Prefecte a Septimí per a que li comuniqués que li oferia compartir amb ell el tro simultàniament. Septimí matà al missatger i envià un missatge als Pretorians demanant-los el lliurament dels assassins de Pertinax a canvi de la seva impunitat, fet que van acceptar.

Els convidà alhora a que sortissin desarmats del campament per jurar-li fidelitat, però un cop es varen presentar amb els uniformes de gala, els va fer empresonar.
Els va perdonar la vida, però ordenà expulsar-los de Roma.

A partir de llavors, es va reclutar als Pretorians entre les legions de la frontera.

Mentrestant, Julià temorós, va romandre al Palau Imperial, però inevitablement fou assassinat el dia següent per odres del nou i poderós Emperador: Septimí Sever, iniciant una nova dinastia imperial, els Severs; un període de relativa estabilitat política.

Víctor Bertran
www.limes.cat

About Víctor Bertran

Víctor Bertran Cortada (Barcelona, 1972) és empresari, Llicenciat en ADE per la Universitat de Barcelona, Master en Direcció de Màrqueting per la Universitat Pompeu Fabra. És un apassionat i estudiós de la Roma Clàssica i tot el que la relaciona fins els nostres temps, en especial del seu període Imperial. Ha viatjat arreu del Mediterrani i Europa seguint les petjades de l'antic Imperi Romà, així com visitat i estudiat nombrosos jaciments arqueològics. Imparteix conferències i cursos relacionats amb la Roma Clàssica a diversos centres culturals.
This entry was posted in Sense Categoria. Bookmark the permalink.

Leave a Reply